Jaume Aymar i Ragolta

Aquesta setmana, el Papa Francesc ens ha obsequiat amb un document que porta per títol “Els obrí [l’enteniment]” Aperuit illis “(referida al passatge d’Emaús “Els obrí l’enteniment per comprendre les Escriptures” (Lc 24,45). En aquesta carta cita expressament Sant Jeroni quan diu que “ignorar les Escriptures és ignorar Crist” i fixa, entre d’altres coses, que a partir d’ara el Diumenge de la Paraula sigui el tercer diumenge del temps ordinari, dia que a les parròquies i comunitats entronitzarem solemnement la Bíblia. Però el nostre contacte amb la Bíblia sovint es redueix a les lectures que escoltem a missa. No hauria de ser així, però aprofitem l’avinentesa i seguim avui el mètode de la lliçó orant de l’evangeli, preguntem-nos: Primer pas: Què diu aquest text?   L’hem de situar en el seu context i el biblista ens hi ajuda: Jesús tot fent camí cap a Jerusalem, acaba d’advertir als seus deixebles amb imatges d’una duresa extrema sobre el gravíssim perill dels escàndols i d...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any Aquesta que hem escoltat és la única paràbola de Jesús on hi ha un personatge que porta nom: Llàtzer, un nom que vol dir: “Déu és la meva ajuda”. I el ric?   Com fa notar Sant Jeroni, el ric no té nom encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló, que vol dir senzillament “el que menja molt”. La lliçó és que aquells que pels criteri de poder i de prestigi social es creuen els més importants són anònims davant de Déu i, en canvi aquells que són considerats insignificants i sense nom, són els que tenen valor pel Regne de Déu. Aquesta paràbola és també l’acompliment del Magnificat, quan Maria exulta perquè constata que Déu omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. També de les benaurances de Jesús: feliços els pobres, ai de vosaltres els rics, se situa en la mateixa línia. Deia mossèn Joan Ventosa, que fou delegat de Càritas, que ell fins a cert punt s’alegrava que avui es difonguessin les corrupcions dels famosos, per...

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2016 Dels quatre pares de l’Església llatina: Agustí, Ambrosi, Gregori i Jeroni, aquest darrer fou l’únic que no va ser bisbe. Nascut cap al 340 a Stridó, una ciutat desapareguda en un lloc proper a l’actual Croàcia o Eslovènia, va estudiar a Roma i es va apassionar amb els clàssics pagans que aprenia de memòria i que copiava. Als 19 anys se’n va anar a Trèveris, una gran ciutat (a l’actual Alemanya) amb l’afany d’aconseguir un lloc en l’administració, però allà se li va revifar la fe cristiana fins al punt que va decidir fer-se monjo. Se’n va anar a Antioquia hi allí va tenir la visió del tribunal del cel que li deia que ell no era cristià sinó ciceronià. A partir d’aquell moment Jeroni es va endinsar en el desert de Síria i va dedicar la seva vida a l’estudi de la Bíblia a partir dels textos hebreus.  Va ser ordenat de prevere als quaranta anys, per tant era ja una vocació madura. Quan va ...

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra 30 de setembre de 2011 Benvolguts germans concelebrants, membres de la Coral Badalonense, germanes i germans. Celebrem amb molt de goig la festivitat d’aquest gran prevere i doctor de l’Església que fou Jeroni. I ho fem en aquest antic monestir edificat pels monjos jerònims, un lloc viu, de silenci i de pau. Jeroni va ser un home que va anar a la recerca de la saviesa veritable. Aquesta que, com hem escoltat en la primera lectura, val més que totes les riqueses i és més apreciable fins i tot que la salut i la bellesa. Us heu fixat que el vi vell deixa un pòsit? La saviesa és el pòsit que queda en el nostre interior quan ja hem oblidat tot el que creiem saber. En una societat com la nostra tenim el coneixement al nostre abast, però posseir la saviesa és tota una altra cosa. La saviesa ve d’assaborir, de gustar. En un moment de la història saviesa i coneixement es van escindir. Convé que tornin a reunir-se. Sant Jeroni va a...