Jaume Aymar i Ragolta

Descans musical de la Sagrada Família El pensament del dia. Ràdio Estel. 17 de març de 2021 Déu vos guard. Demà passat serà Sant Josep, una solemnitat que enguany pren un relleu especial pel fet que som en l’any dedicat pel Papa Francesc al gloriós patriarca. De la rica iconografia josefina, destaca una curiosa escena d’un quadre pintat per Caravaggio l'any 1597, que s’emmarca en un descans de la fugida a Egipte. Mentre Maria està bressant amorosament el Nen Jesús, Josep, assegut al costat del burret, fa de faristol a una partitura que un àngel interpreta al violí. El nivell de detall és tan exhaustiu que es poden arribar a llegir les notes musicals d’aquesta partitura: és un fragment de l’amorós Quam pulchra es et quam decora del Càntic dels Càntics, del compositor franc-flamenc Noël Bauldwijn (1519). Al costat de Josep hi ha el burro, un animal que -entre d’altres- fou particularment enaltit pel seu simbolisme per un gran biblista, el doctor Isidre Gomà, que en subratllava la...

Homilia Divendres Sant 2019 Hem començat aquesta celebració postrats a terra. És un gest que impressiona. Quin sentit té aquesta postració profunda? Avui és un signe d’adoració davant de la mort del Senyor i alhora és deixar que el nostre cos entri en contacte amb la terra, a la terra a la qual un dia retornarem. També és un dir “sóc aquí”.   En el decurs de la Bíblia trobem molts moments de postració Abraham es postra a terra davant els àngels que el visiten (Gen 18,2). El mateix fa el seu nét Lot, "front a terra" (Gn 19,1). El servent d'Abraham, en senyal d'agraïment per haver trobat una dona al fill del patró, "es deixà caure a terra davant el Senyor" (Gn 24,52); Jacob, acostant al seu germà Esaú, "es deixà caure a terra set vegades" (Gen 33,3). Jacob rebutja humiliar d'aquesta forma davant el germà menor (Gen 37,10) però davant Josep s’han de prostrar tots els seus germans (Gn 42,6). I així successivament: no hi ha dubte que aquesta ...

Solemnitat de la Immaculada 2018 Estimats germans i germanes, El llibre del Gènesis - el llibre dels orígens- ens explica que després d’haver creat el món, Déu se’l va mirar i va veure que era bo. En realitat la paraula bíblica és bo i bonic, però nosaltres en català no tenim un terme per dir conjuntament les dues coses i per això diem que se’l va mirar i va veure que era bo de debò. Quan veiem una acció positiva i generosa diem que és una obra bona, però quan una acció és especialment abnegada i generosa diem que és bonica. “És bonic el testimoni d’aquesta família que ha acollit...”, “és bonic com aquests avis s’estimen”, “és bonica la generositat d’aquell jove...” La bellesa designa un tipus de bondat més alta. Aleshores ens preguntem: per què hi ha mal? Per què hi ha sofriment? Per què les notícies ens mostren cada dia el rostre més cru de la realitat? Perquè portem el tresor de la nostra llibertat en gerres de terrissa i, sovint, en fem un mal ús. I sí Déu ha fet la cr...

Homilia en el baptisme de Jesús La   missió del servent de Javé, aquesta anticipació de Jesús és una mica sorprenent: "He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions" i explica la manera com ho ha de fer amb deu característiques :   sense cridar ni alçar la veu, sense trencar allò que és fràgil ni apagar allò que és incipient. Amb fermesa, sense defallir, sense vacil.lar, amb vocació universal. Destinat a ser aliança, llum, donar la vista, a alliberar. El dret a Occident és el que regula la vida dels pobles i la seva convivència. Sempre ho   hem dit, però sovint passa a l'inrevés: no parem de legislar. Ací creem lleres per on ha de passar l'aigua. A la Xina en canvi el dret és diferent: miren per on passa l'aigua per tal de canalitzar-la. Estan atents a la vida!   Cal que siguem homes i dones cabals, equànims, prudents, justos amb aquesta justícia de què parla l'Escriptura. Justos com Josep -així el definí Mateu- o com el mateix...

Homilía en la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu 2014   Diu l’evangeli que després del Naixement de Jesús “tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors”. Jo em pregunto si avui les persones es meravellen del que diem els pastors, els ministres de la comunitat. O si el nostre llenguatge de vegades és avorrit i repetitiu i no mou els cors... Francesc diu que l’homilia és la pedra de toc de la relació d’un prevere amb els seus feligresos.. i en la seva exhortació sobre l’alegria diu: “Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina”. Com fer-ho perquè les persones es tornin a entusiasmar amb la bona notícia de l’evangeli? Com parlar de Déu i donar resposta a aquesta set de Déu que avui tenen molts? Maria, després de l’anunci de l’àngel, no va restar entotsolada, sinó que es va posar decididament en camí i se’n va anar a la muntanya a trobar-se amb Elisabet, i li va ca...

Diumenge IV d’Advent Molts artistes han representat l’Anunciació a Maria. Molts menys l’Anunciació de Josep...A Roma, al monument de la Immaculada hi ha un baix relleu amb l’anunciació a Josep. Si important va ser l’anunciació a Maria també ho va ser la de Josep.   També ell va complir allò que Déu li demanava. Els missatges anaven al cap de la família a Josep. El seu matrimoni no va ser una imitació de matrimoni, com de segona categoria. Va ser una unió molt pregona, misteriosa, virginal, diferent però en profunditat.   Maria abandonava la seva llibertat en la llibertat responsable de Josep. No feia res sense ell, estaven units en una sola ànima, en una sola unitat: i allí va anar creixent el Nen Jesús. Hem de posar-nos al lloc de Josep.   En aquell temps el poble d’Israel la dona era propietat del marit, talment com un terreny, una casa, uns camps... És com si l’Àngel li digués allò que naixerà en el teu terreny és propietat teva. El missatge de Déu és molt ...

Diumenge de la Sagrada Família (30/12/2012)   Els evangelis ens diuen que Jesús va tenir família : tenia mare, Maria, pare legal, Josep, tenia ties, oncles, cosins…Jesús va tenir una infància i una adolescència, va viure molts anys amb els seus en el que s’anomena “vida oculta”... Jesús no és per tant com aquests personatges de ficció que apareixen en les novel·les, en els còmics i en les pel·lícules, sempre joves i audaços, capaços de viure grans aventures, però dels quals no en sabem ni l’origen, ni la família, ni la formació. Sembla que s’hagin fet a ells mateixos i que no hagin d’agrair res a ningú. Potser per això són de ficció. Jesús hagués pogut aparèixer predicant com un profeta ja fet, però va tenir el seu bressol, la seva nissaga, el seu creixement i fins i tot les seves dificultats d’enteniment amb els pares, com hem escoltat en aquest evangeli i això ens el fa més proper, més humà...Diu també l’evangeli que “la seva mare conservava tots aquests records ...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...

Diumenge XIV de durant l’any Jesús era un treballador manual. Quan Antoni Gaudí va fer la façana del Naixement hi va voler posar una imatge que ell anomenava “El fusteret” i a la qual tenia molta devoció. Representa un Jesús jove, treballant activament a la taula de fuster del seu pare i amb una abella sobre el cap que és el símbol de la laboriositat.   Gaudí volia mostrar de manera perenne als treballadors d’aquell barri del Poblet, que Jesús havia estat un treballador com ells. Però aquelles mans treballadores són també mans miraculoses. Només si sabem tractar bé les coses de cada dia, sabrem tractar bé les persones. Un dels sants més admirats per molts és fray escoba (Sant Martí de Porres), perquè sabia escombrar amb humilitat el seu claustre, sabia tractar amb dolcesa els seus germans. Les mans treballadores de Jesús, eren també “mans miraculoses”. Ens ho ha dit el salm: tenim els ulls posats en el Senyor com l’esclau o l’esclava es fixaven en les mans dels seus ...

Diumenge VI de Pasqua Hem escoltat, una vegada més, el manament nou: “estimeu-vos els uns els altres”.   Jesús ens ha explicat com és aquest amor. Ens ha dit que Ell ens estima com el Pare l’estima. I és que Jesús se sentia molt estimat per Déu, un amor ample i profund...   Ja de ben jovenet havia vist com Déu estima els éssers humans. Havia comprès que el Pare fa sortir el sol sobre justos i injustos i que fa ploure sobre bons i dolents. Havia experimentat aquest amor a través del seu pare en el món, de Josep el just, que l’havia protegit des d’infant, de la seva mare Maria (que vol dir l’estimada per Déu), l’havia sentit en aquell poblet de Natzaret a través dels seus parents, d’aquella resta d’Israel, d’aquells justos que el voltaven. Havia experimentat la Providència de Déu contemplant els lliris del camp, vestits amb més riquesa que Salomó i ens ocells del cel. Però sobretot en el Jordà, primer i en el Tabor després s’havien sentit aquelles paraules: “Ets el meu Fill...