Jaume Aymar i Ragolta

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...

Diumenge del Bon Pastor Sant Jeroni de la Murtra, 21 d’abril de 2024 Estimats germans i germanes, Paulinne Lodder, una catequista d’origen holandès que viu i treballa pastoralment entre nosaltres, està convençuda que avui els nens, encara que no hagin vist mai una ovella ni un pastor, entenen de seguida la imatge de la relació entre un pastor o una pastoreta amb un animal flonjo i dur a la vegada com és l’ovella. Com que avui moltes famílies tenen animals, especialment gossos, entenen què vol dir tenir-n cura, jugar amb ells i plorar la seva mort.   Aquí a la Vall de Betlem, en plena natura, hi ha si més no dos pastors d’ovelles i de cabres, un d’ells és musulmà, el conec i és un home de condició molt humil,   afable i servicial. És una imatge, la del bon pastor, que encara avui expressa amb força que el pastor bo, el que acompanya els altres, el que es dona als altres, ensenya, adverteix, encoratja, fins i tot renya la persona que té confiada i la persona és dòcil a les...

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat...

Homilia en la nit de Nadal 2023 Estimats germans i germanes, tots tenim projectes de vida, alguns són temporals, d’altres aspiren a ser definitius. Però hi ha projectes que arriben a terme i d’altres que no. Un projecte de vida bell amb aspiració de ser definitiu, per exemple, és el matrimoni, és la família... d’altres poden ser la vida consagrada, una missió, un voluntariat... Hi ha persones no tenen projecte, senzillament van segons els vents que bufen. Hi ha projectes que s’han dissenyat bé i d’altres que no tant, i per això es trenquen matrimonis, es trenquen famílies, es dissolen comunitats. Antigament quan una dona entrava en un convent de per vida o hi havia un candidat al ministeri ordenat i no suportava l’estil de vida del monestir o del seminari, la gent deia amb tota naturalitat: “és que no li provava”. Mossèn Josep Rius Camps, biblista, basant-se en l’antic còdex Beza i Sinaític, les antigues compilacions de textos bíblics que són la base dels nostres textos litúrgics...

  Diumenge del Goig. Dominica Gaudete Estimats germans i germanes, aquest tercer diumenge del temps d’advent, és el diumenge del goig, en llatí gaudete . Aquesta paraula “goig” avui no s’usa gaire, però forma part del nostre patrimoni cultural humà i cristià i crec que hauríem de recuperar-la. Abans es feia servir expressions com “fer goig” que volia dir causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. La meva àvia Angelita es va arreglar fins passat els cent anys. Deia “Jaume, més val fer goig que fer fàstic”.   Quan veiem els plàtans amb les fulles daurades aquesta tardor diem que fan goig... A Déu li demanem moltes coses: salut, feina, pau al món (potser hi hem de posar també una mica de la nostra part)... Aquest és el nostre capteniment també amb els germans: els demanem que facin coses. Algunes vegades els donem les gràcies. Però rarament lloem. És més, quan lloem sembla que adulem. I aquest és un gran error. Elogiar i ...

Estimats amics, quin era aquest lloc inconegut on Cleofàs i l’altre deixeble dimissionari retornaven, decebuts del mateix Jesús i sentint que el seu projecte havia fracassat? Alguns biblistes (Rius et alia) apunten que Emaús és   Ulammaús l’antic nom de Betel, del Santuari del nord que Jacob va fundar durant la seva fugida de les ires del seu germà Esaú.   És a dir, l’indret sagrat on el patriarca va viure aquell episodi tan bell que coneixem com l’escala de Jacob, aquell somni del cel obert amb una escala per la qual els àngels pujaven i baixaven (Gènesi 28, 11-15), un episodi que han plasmat artistes de totes les èpoques, un episodi que el mateix Jesús recull (però que, alerta, també actualitza) quan parla amb Natanael: “Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant...” però afegeix significativament: “sobre el Fill de l'home”. Seria allà al Santuari de Betel, on fugien els dos deixebles dimissionaris? Volien retornar a una manera antiga d...

Homilia diumenge XXV de durant l’any Divendres es va presentar el llibre De Lluc a Teòfil , del savi biblista Josep Rius Camps, un recull dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana .   Fou un acte acadèmic solemne i, alhora, amable i proper. Deia el Rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, que en l’autor “s’han trobat l’anàlisi i la intuïció”. Val la pena que el llegim i sobre tot que captem el seu mètode. Doncs bé, mossèn Rius, afirma que Jesús és l’acompliment del Projecte de Déu. Un Projecte, afegia (humanament parlant) abocat al fracàs... I si rellegiu les paraules dels malvats en contra del just que avui recull el llibre de la Saviesa, veureu que en són de terribles i, alhora, d’actuals: “Posem-lo a prova, ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovarem si sap suportar el mal, condemnem-lo a una mort vergonyosa...” Un mal ordit, una conxorxa, un pla secret per fer el mal. La dissort del just, en mans dels torturadors, és quelcom que s’ha repetit i e...

  Insomni i vetlla. Diumenge V de durant l’any.   7 de febrer de 2020 “Així que em fico al llit ja penso: ‘Quan serà de dia perquè em pugui llevar’ I estic neguitós del vespre a la matinada”. Amb aquestes paraules, Job explica als seus amics, senzillament que pateix d’insomni. Com avui en pateix tanta gent, potser algú de vosaltres, o dels qui ens escolteu de lluny estant... Semblava que gràcies al toc de queda, podríem dormir més hores, i en molts casos deu ser així, però la veritat és que l’actual crisi del coronavirus ha fet que descansar bé a la nit sigui molt més difícil. Alguns prenen remeis, de vegades eficaços. D’altres aprofiten la nit per endreçar, o per escoltar la ràdio o per veure la tele... D’altres, preguen. I pregar no vol dir només dir jaculatòries o rosaris, si no pensar en els altres, encomanar-los... La meva àvia, quan no havia pogut dormir em deia: “Aquesta nit, quantes coses que he arreglat” i no s’havia mogut del llit, el que passa és que pensava en el...

Solemnidad de Todos los Santos En una ocasión presenté una amiga que vivía habitualmente en China, a un amigo que acababa de regresar a Badalona después de unos años de vivir en un país del Este de Europa. Enseguida sintonizaron y se pusieron a conversar; después me explicaron el motivo de su sintonía: “Cuando vives lejos de tu tierra, te fijas en cosas que antes quizás no te fijabas, como el cambio de estaciones, la llegada del otoño, las hojas secas…” das valor a cosas pequeñas que antes, en tu país de origen (ambos eran catalanes) te pasaban desapercibidas ... Fue una sencilla lección de vida. Dicen que cuando subimos a un vagón de metro donde viaja poca gente y, disimuladamente, damos un vistazo los demás viajeros, enseguida hay un cincuenta por ciento que nos cae bien y un cincuenta por ciento que no. No sabemos el por qué, es una reacción espontánea: aquellas personas no las conocemos, es la primera vez que las vemos y, en cambio, ya las clasificamos, tal vez ya las etiquetam...

Diumenge XIX de durant l'any La   lectura del primer llibre dels Reis que hem escoltat és preciosa: Déu no es revela a Elies en cap dels senyals que fins aleshores eren tradicionals a l’Antic Testament: ni en la ventada impetuosa, ni en el terratrèmol, ni en el foc. Sinó que en el so d’un aire suau, talment en   un oreig d’amable silenci. Elies sap descobrir aquesta presència silent i per això es cobreix la cara amb el mantell. És veritat que hi ha hagut persones que s’han convertit a partir d’una forta sacsejada: la mort d’un ésser estimat, una malaltia, un daltabaix en la seva vida... però Déu ens parla habitualment de manera silenciosa. Tan de bo que les persones que acuden aquí a retirar-se en solitud i silenci, que cadascú de nosaltres, puguem oir la seva veu en aquest oreig d’amable silenci. El vent tornarà a tenir un protagonisme a l’evangeli, passa de ser contrari, violent a un vent que amaina. El fragment de l’evangeli segons Sant Mateu que hem proclamat, ...

La veritat és que a tots aquest any la Setmana Santa ens ressonarà molt més: La resposta del salm “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” –el clam, tan humà de Jesús en la creu- no l’hem pensada o l’hem sentida tots aquests dies en algun moment? Jo l’he vista reflectida en el plor de l’esposa que té el marit ingressat greu i no s’hi pot comunicar, ni donar-li la mà. En els fills que no us heu pogut acomiadar de la mare o el pare com hauríeu volgut. En els qui esteu lluny dels vostres i els voldríeu abraçar...en els qui veieu disminuir els vostres ingressos i penseu en els qui depenen de vosaltres... Amics: aquests dies tots veiem retallada la nostra llibertat exterior –d’alguna manera com Jesús a la creu- però és en aquests moments que hem de ser conscients que tenim una llibertat interior que ningú no ens podrà prendre i hem de deixar-la aflorar. I aquesta llibertat no és per guardar-la gasivament, és per a l’amor. Fixeu-vos: Pilat, home astut, s’adona del veritable...

Diumenge I de Quaresma 10 de març de 2019 Estimats germans i germanes: Aquestes tres temptacions o proves que els evangelistes situen en el principi de la missió de Jesús, de fet l’acompanyaran tota la vida. Davant la prova de convertir les pedres en pans, és a dir la temptació de les solucions immediates, Jesús mostrarà en els seus ensenyaments que el camí de creixement personal és tot un procés que demana temps: ho veiem a la paràbola del gra de blat, en tot l’itinerari de seguiment personal que ell proposa i en el bell resum dels deixebles d’Emaús. Aquesta temptació s’accentua avui quan la societat s’accelera i confonem el més ràpid amb el millor, quan sabem que en realitat no és així, ni a la taula, ni al volant, ni en la comunicació, ni amb el tracte amb els altres: no, el més ràpid no és el millor. Ni les plantes creixen estirant-ne les tiges ni les persones forçant els temps. Explica el mossèn Josep Rius Camps a Catalunya Cristiana d’aquesta setmana que la muntanya...