Jaume Aymar i Ragolta

I gnasi Banús Ruíz (Baix a mar,   Badalona, 10 de març de 1933- Canyet, Badalona, 14 d’octubre de 2026). L’Ignasi ho ha donat tot. Un dia de l’any 1969, es va donar del tot a tu, Maria Carme, en el sagrament del matrimoni, després s’ha anat donant al Marc i al Roger, després a la Sara i a la Sílvia, després als seus tres nets, el Julià, el Lluc, la Berta... també s’ha donat al a seva ciutat Badalona i, finalment, ha donat també el seu cos a la ciència.   Encara als més grans ens desconcerta celebrar un comiat sense el cos present... On és? Però vosaltres sabeu on és ara el seu cos, en un hospital universitari català. Allí servirà per a estudis científics. Per al cristià el cos és molt important. Però les persones que donen el cos a la ciència encara són poques. Recordo que fa uns anys ho va fer la Maria Pedragosa, la mare de la Teresa Biayna, una canyetaire sàvia, que conversava llargament amb en Joan Soler Amigó sobre les nostres tradicions. I el marit de la Teresa, el Delm...

Tots Sants 2016 Els qui ens agrada la història sabem que aquesta és sovint com un gran fanguer. La història està feta de guerres, de revolucions sagnants, de conspiracions, de maldats de tota mena. Ciceró deia que la història és la mestra de la vida i molts diuen que estudien història per no repetir els errors del passat, però com que veiem que avui continuem ensopegant en les mateixes pedres arribem a pensar que o la història és mala mestra o que nosaltres som mals deixebles. Quina hauria de ser la comesa de l’historiador? Buscar aquell riu d’aigua bona que discorre enmig d’aquest gran fanguer. I aquest riu d’aigua bona són els sants, aquells que en el decurs de la història han procurat fer més humà el seu entorn. Hi ha persones que sembla que només plantegin problemes, d’altres que miren de resoldre’ls. Els sants són els qui han dedicat la seva vida a resoldre els problemes propis del seu temps. Tots s’han esmerçat a exercir les obres de misericòrdia! Uns a alimentar els famo...