Puigdemont
(comentari editorial a Ràdio Estel, 28 de març de 2018) He tingut només dues ocasions per parlar amb el President Carles Puigdemont, quan encara era a Catalunya. En una d’elles –l’ampliació d’una residència d’ancians- vaig recordar que hi ha una pregària que sabia que coneixien perfectament dues persones presents en la sala. L’una –vaig dir- és el President, l’altra és la meva mare. És la pregària al Crist de la Tramuntana, que va escriure el poeta de Figueres Carles Fages de Climent i que diu així: “Braços en creu damunt la pia fusta,/Senyor, empareu la closa i el sembrat,/
doneu el verd exacte al nostre prat/
i mesureu la tramuntana justa/que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.” Després em van dir que en recitar-la, el President s’havia emocionat. De fet, ell va fer el seu discurs basant-se en aquesta bella oració que havia après del mestre Manel Costa-Pau quan d’estudiant es formava al col·legi religiós de Santa Maria del Collell. Va dir que no e...