Jaume Aymar i Ragolta

  Vident Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una paraula de la primera lectura que hem proclamat, que em sobta: “Vident”. Què vol dir vident? És una paraula que avui i durant segles ha tingut connotacions negatives, quelcom com endevinador, o bruixot... crec que a la Bíblia vident té tot un altre sentit. A l’Apocalipsi, surt moltes vegades... veure a la Bíblia és veure en profunditat, veure més enllà del que veuen els nostres ulls humans. Són els ulls de la fe dels evangelis de la resurrecció.   És “La vaca cega” de Joan Maragall que, sense veure-hi, és la que veia amb més profunditat. És el meu amic gironí, Miquel Albert, cec de naixement, que em diu: «estic content d’haver-te vist. » És el veure d’aquella amiga invident de la Manolita Pedra, teòloga i escriptora, que li va dir: « Manolita, deixa’m que et miri». Li va tocar la cara breument i li va dir, “ja t’he vist!”. La programació neurolingüística parla de persones visuals, auditives, cinètiques... de fet tot...

Homilia. Diumenge XXV de durant l’any Recordo un professor de batxillerat als jesuïtes de Casp, l’Alfons Banda, que opinava que tothom havia de percebre el mateix sou. Nosaltres, aleshores adolescents, ens hi enfadàvem i li dèiem que on quedava l’estímul de poder guanyar més... Però per a ell el sou era fins a cert punt secundari, l’important era la satisfacció de la feina feta. Amb els anys l’opinió d’aquest bon professor, ja traspassat, m’ha fet pensar en aquesta paràbola d’avui, per a molts paradoxal. El meu avi Jaume era un empresari català de tota la vida. El dia del seu enterrament l’església es va omplir de treballadors, no solament dels qui estaven en actiu, sinó també d’aquells que havien estat acomiadats: tot un signe d’estima i de respecte. L’avi Jaume era creient i practicant, però gairebé mai li havia sentit comentar cap evangeli, excepte aquest d’avui, el de la paràbola dels treballadors de la vinya amb la qual manifestava que estava plenament d’acord. Aquesta paràb...

    La Manolita va venir a fer repòs a la Murtra mentre va poder pujar escales     Sonet amb estrambot suau a Manolita Pedra Pitar en l’hora de la mort Barcelona, 11 de juliol de 2015     Per fi te’ns en vas, silent, Manolita ja no et costa gens pujar les escales car l’Esperit Sant et dóna les ales per anar a trobar la Bondat infinita.   Aquella que et cridà ja de petita és al port tranquil on ara recales acompanyant de prop a tants l’avales i amb lletres d’or ens l’has deixada escrita.   Rabunni !” al teu Mestre, hauràs dit quan Ell t’haurà cridat dolç pel teu nom; “sóc jo” hauràs respòs, sense saber com.   I t’haurà fet passar al sagrat convit: la mort és pau i et duu l’esclat del cel ara ja El veus somrient sense vel.   Dels mots de l’Eduardo oiràs les remors com als inicis dels vostres amors...