Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge XVIII de durant l’any /C Estimats germans i germanes: A Sant Ignasi de Loiola, la festa del qual avui celebrem, una bombarda, una bala de canó, li va canviar tot. Ferit de guerra, a punt de perdre les cames, aquella llarga convalescència inesperada, immobilitzat, li va fer descobrir en tot una profunditat fins aleshores insospitada. Va fer que, postrat, fes un pelegrinatge interior abans de començar el seu pelegrinatge exterior per Europa i fins a Jerusalem. Sí: aquelles ferides tan doloroses que el deixaren coix de per vida, havien d’esdevenir unes ferides lluminoses que li feren entendre que tot allò que era i tot allò que tenia era un pur do de Déu. Tots patim ferides, de vegades físiques, i sovint morals. I també provoquem ferides als altres. Però en un cas   o en un altre, allò que d’entrada qualifiquem com a mal, i sovint ho és, sorprenentment pot esdevenir un bé major. I quantes vegades el sofriment ens ajuda a relativitzar, a prioritzar, a viure el tem...

Diumenge IV d’Advent Molts artistes han representat l’Anunciació a Maria. Molts menys l’Anunciació de Josep...A Roma, al monument de la Immaculada hi ha un baix relleu amb l’anunciació a Josep. Si important va ser l’anunciació a Maria també ho va ser la de Josep.   També ell va complir allò que Déu li demanava. Els missatges anaven al cap de la família a Josep. El seu matrimoni no va ser una imitació de matrimoni, com de segona categoria. Va ser una unió molt pregona, misteriosa, virginal, diferent però en profunditat.   Maria abandonava la seva llibertat en la llibertat responsable de Josep. No feia res sense ell, estaven units en una sola ànima, en una sola unitat: i allí va anar creixent el Nen Jesús. Hem de posar-nos al lloc de Josep.   En aquell temps el poble d’Israel la dona era propietat del marit, talment com un terreny, una casa, uns camps... És com si l’Àngel li digués allò que naixerà en el teu terreny és propietat teva. El missatge de Déu és molt ...