Mira!
Homilia Diumenge II de durant l'any 170121 Diuen que un pare ric, amb el seu fill ric, van pujar a una muntanya alta. El pare li va dir al seu fill: “mira, fill meu, un dia tot això serà teu.” Després, al mateix cim van pujar un pare pobre amb un fill pobre i li va dir simplement: “Mira!”. No li podia dar res més, mai aquell paisatge no seria possessió seva però li va dar la riquesa de mirar amb ulls de gratuïtat. Una vegada, dalt de l’avió, un bon amic em va convidar a mirar per la finestreta, el paisatge des del cel era extraordinari. Em va dir: “Mira! És una festa per als ulls”. M’escrivia un altre bon amic, el Miquel Albert. Em deia, “tinc ganes de tornar-te a veure.” I és invident des del seu naixement! Però ens veiem. La mare de la Mercè feia anys que era cega, però la Mercè m’explicava amb emoció que a l’hora de morir la seva mirada es va tornar especialment clara: “Estic segura que la mare, en aquells últims moments, hi veia.” El Pablo, en ple confiname...