Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge quart de Quaresma Estimades germanes i estimats germans, aquests dies hi ha hagut senyals al cel: la lluna de sang, l’eclipsi de sol, la pluja persistent i, finalment, aquest vent impetuós que sembla que tot ho purifica. Molts ni ho han captat. Molts mai no miren el cel. Tant els és la rica varietat de forma i de color dels núvols. Pensen només en les possibles molèsties de la pluja o que el vent se’ls emporti alguna cosa. Ens miraran amb estranyesa i escepticisme quan els diem que cal estar atents a aquests signes meteorològics perquè són símbols dels signes del temps, aquells que la immensa majoria no capta. Però pel qui creu tot és signe. Vivim en un món distret d’addictes a les xarxes, que ja no contemplen el firmament, ni es miren el qui pateix amb rostre compassiu, perquè només estan pendents de la pantalla del mòbil o de l’ordinador o d’ells mateixos. Penjats de la petita norma s’endureixen i es tornen jutges sense misericòrdia. I es perden la riquesa dels...

  Homilia Dijous Sant 2021 Avui, primer d’abril fa 82 anys del final oficial de la guerra civil espanyola, un dels temes que més llibres ha produït i continua produint. Un d’ells, ben recent, parla de La increïble història del bisbe Irurita, de Josep Maria Ràfols.   Més enllà de la figura del qui fou bisbe nostre, de Barcelona, i la seva enigmàtica desaparició, crec que el valor d’aquesta obra és que mostra la complexitat d’aquesta guerra civil.. A molts ens ho han explicat, i alguns, els més grans de tot, encara se’n recorden: durant la guerra hi hagué morts, ferits, dificultats econòmiques, no es podien fer plans a llarg termini ni a mig, ni gairebé a curt. Molts lluitaven al front, però molts més eren a la rereguarda, intentant portar una vida més o menys normal, amb l’esperança que aquell malson acabés. I al matí quan s’acomiadaven, ho feien com aquells que ja no es veuran més. Però també hi havia molts interessos creats, pactes subterranis, maniobres dels serveis secret...

Parròquia de Santa Maria, 23 d’abril de 2018 Estimats germans en el Senyor: Celebrem avui Sant Jordi i d’aquí quatre dies celebrarem la Mare de Déu de Montserrat- ambdues festes estan unides per un mateix rerefons espiritual, cultural, patriòtic i popular. És bonic de veure avui tanta gent en els nostres carrers, malgrat les ombres i les incerteses que planen sobre el nostre país. Sant Jordi era màrtir de Capadòcia. El martiri és el testimoni més eloqüent, és donar la vida per amor. La festa sempre ha d’anar acompanyada del testimoni. Una festa sense testimoni és frívola, un testimoni sense festa és eixut. Deia el papa emèrit Benet XVI que les dues millors defenses de l’Església són la litúrgia ben celebrada i el testimoni. Per això és bonic que avui tantes parades de roses i llibres, símbol de bellesa i de cultura, tinguin també una finalitat solidària. Bellesa, cultura i compromís. Avui celebrem també els 30 anys del matrimoni d’en Ton Del Cacho i l’Olga Dauder. Casa...

Homilia 25/12/13 Bona Pasqua! Un amic avui m’ha saludat així. No s’ha equivocat de dia. Tradicionalment a Catalunya i a diversos indrets del món avui és Pasqua, Pasqua de Nadal...Ho cantem encara a la nadala: “que són festes d’alegria, pasqües santes de Nadal.” A Xile el pare Noel es diu “el viejo pascuero.” Sí: Nadal i Pasqua, encarnació i redempció, s’uneixen en un únic esdeveniment. En els pessebres romànics el Nen Jesús neix embolcallat dins un sarcòfag, neix per morir, mor per néixer... Pasqua vol dir pas, pas de mort a vida. I l’eucaristia en fa memòria. Nadal. Els cristians creiem en un Déu que s’ha encarnat, que s’ha fet persona humana i se n’ha fet en unes circumstàncies aparentment adverses, inoportunes. Quan un pobre truca a la nostra porta sempre sol ser inoportú, però no per això hem de deixar d’atendre’l. De vegades el pobre és un fill o una filla, és un avi o un germà... Ho hem escoltat a l’evangeli: Jesús neix gairebé a la intempèrie i, segons els evangelis...

6 de novembre de 2013 Cada eucaristia és una trobada amb Jesucrist Ressuscitat; és amb ell, amb aquest Senyor de la Vida amb qui tenim l’esperança que els nostres companys, professors i alumnes, benefactors i membres d’aquesta comunitat acadèmica s’ hagin reunit per sempre i vetllin per nosaltres. Entre tant nosaltres fem allò més important que podem fer, oferir sufragis per ells i donar gràcies a Déu pels dons que Déu ens ha fet arribar a través de les seves vides. En aquestes aules venim atrets per la passió de saber, per l’amor a la saviesa, per aprendre plegats i vivim el goig d’aprendre i d’enriquir-nos interiorment i de preparar-nos uns pel ministeri i d’altres per una vida de seglars compromesos... però uns i altres topem amb el límit radical que és la mort i ens plantegem sovint aquella pregunta que ja es feia Sant Agustí: “com puc tenir esperança si el meu amic morirà i, probablement, morirà abans que jo?”. A les nostres aules hi ha d’haver també una pedagogia de la...

Barcelona, 22nd September 2011 Dear friends, In 2009 I had the honour to participate in an interfaith meeting in New York. There I had the opportunity to meet the delegation from Glasgow. Last year we had the opportunity to meet again with some of them in Barcelona. This year, as Manu must already informed you, it has not been possible for me to visit the largest city in Scottland. I am sorry about it because I would have certainly enjoyed it very much, but I join this meeting from my heart and I join your prayers to the only God, from my faith. These years we have been discovering that the different religous communities in all countries take part in public life and face the great challenges: immigration, violence, discriminations... All this has been very interesting , but the most important thing are the links of friendship that we are creating. Friendship, when it is truthful, lasts for ever. A specific proposal I would like to submit to you it that we should have a more direct kno...

Estimats amics, L’any 2009 vaig tenir l’honor de participar en l’encontre interreligiós de Nova York. Allí vaig poder conèixer també la delegació de Glasgow. L’any passat ens vam tornar a veure amb alguns a Barcelona. Aquest any, com ja us haurà explicat el Manu, no m’ha estat possible de venir a la ciutat més gran d’Escòcia. Em sap greu, perquè m’hauria agradat molt, però m’ uneixo de cor a la vostra trobada i em sumo a les vostres pregàries a l´únic Déu des de la meva confessió religiosa. Aquests anys hem anat descobrint com les diverses comunitats religioses en els diferents països participen en la vida pública i enfronten grans desafiaments: la immigració, la violència, les desigualtats... Ha estat tot molt interessant però penso que el més important són els llaços d’amistat que anem creant. L’amistat quan és veritable és per sempre. Una proposta concreta que us faig és que tinguem un coneixement més directe de la poesia de les diferents tradicions religioses. Els poetes tenen alg...