Jaume Aymar i Ragolta

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...

  Déu vos guard amigues i amics, avui és festa El passat 30 de juliol, morí mossèn Joan Galtés Pujol, un home de consens i de concòrdia, culte i elegant, de fi humor, un bon pastor, molts anys rector de la parròquia de Sant Gregori Taumaturg. Mossèn Joan era historiador de l’Església i canonge de la Catedral de Barcelona. Va escriure un llibre de meditacions marianes titulat “Per vostra Mercè”. En ell parla de la bellesa de Maria, a partir de la imatge gòtica de la Mare de Déu que es venera a la basílica de la Patrona de Barcelona, una obra atribuïda a Pere Moragues, un escultor del carrer Ample del segle XIV.   Diu que és el rostre de Maria que tots els barcelonins guardem en el nostre cor. Assenyala que és una cara que expressa la sorpresa, l’estupor, davant del missatge de l’àngel a l’Anunciació; una mirada de disponibilitat serena davant la Paraula de Déu, que expressa una alegria íntima i continguda i assegura que té els llavis closos, perquè el silenci li permet conceb...

Corpus 2020 Importància del nostre cos. I d’escoltar el nostre cos. N’estic fent experiència aquests dies de malaltia, que són com un confinament dins d’un confinament. Des de fa milers d’anys es va relacionar el cos humà amb el cos social per tant, de la mateixa manera que escoltar el nostre cos ens ajuda a entendre en profunditat el temps que estem vivint, també escoltar el cos social, el nostre entorn, ens ha d’ajudar a comprendre el temps que estem vivint. Moisès explica al poble el sentit amagat del llarg camí que ha fet pel desert: “per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.” I no és veritat que nosaltres hem viscut aquests dies una prova?   L’aflicció, la privació de moltes coses sobre tot de veure i poder abraçar els éssers estimats... Un temps de conèixer els nostres sentiments, un temps de dubte... Tot això no és perquè sí. Deu tenir un sentit amagat. Deu tenir un per a què.  ...

Diumenge VI de Pasqua Qui perd els orígens perd la identitat. És una frase atribuïda a diversos autors, però és ben certa. De vegades sembla que visquem una mena d’amnèsia col·lectiva que ens faci oblidar la nostra història i especialment el testimoni dels qui ens han precedit. No hem aparegut del no res, venim d’un llarg camí, tenim molts deutes amb les generacions passades, el nostre món és com és gràcies a elles...Amb errors i marrades som fruit d’una història que és la que és. Diuen que la història es pot descriure, però no es pot tornar a escriure. El llibre dels fets dels Apòstols ens mostra la   desavinença i les discussions serioses amb els judaïtzants i els intents de resoldre-les. La vida de les primitives comunitats no era idíl·lica: hi havia problemes però es posaven els camins de solució per mitjà de la correspondència i del diàleg. Avui parlem molt de la fraternitat, però no sé si realment la vivim quan volem passar per sobre dels altres i actuar en clau de pod...