Jaume Aymar i Ragolta

Virgil Ani puja al Paradís Tieta, dimarts passat, quan vas trucar la mare per dir-li que el Virgil ja havia expirat, jo era al seu costat i la Mari Luz, la mare, va respondre de seguida: “Ja s’ha trobat amb els seus pares!”. I, de fet, la paraula que el Virgil va repetir més al llit de l’agonia va ser aquesta la de “mare, mare...”. Segurament sentia propera la mare Smaranda, morta jove i probablement també Beatriu, com escrivia des de Colòmbia el comú amic Mauricio Chinchilla. El Virgil s’enfadava amb els qui parlaven del setè aniversari de la “mort” de Dante. Deia convençut que el que estàvem celebrant era el centenari de la seva pujada al Paradís i va promoure tot un monogràfic a Catalunya Cristiana. Els capellans no en parlem gaire del Paradís, ni del Cel, ni del més enllà... Potser per allò de Witgenstein que d’allò que no en podem parlar millor guardar silenci. Però crec que n’hem de tornar a parlar. En Virgil en parlava sense embuts. Molts en el decurs de la història n’han pa...

Tanatori de Can Ruti, 30 de desembre de 2016 Introducció Hem començat escoltant aquesta ària, perquè l’Àlex era un gran afeccionat a la música, sobretot a l’òpera i a la Sarsuela. L’admiració i l’amistat envers el mestre Joan Pich Santasusana i a la seva esposa la Maria Escrihuela, li obrí les portes del Liceu.La música, la bona música ens fa transcendir de nosaltres mateixos i eleva el nostre esperit cap a Déu. L’11 de desembre de 2009, en aquesta mateixa capella ens acomiadàvem de la Maria Cuixart. Avui, passats 7 anys ens acomiadem de l’Àlex, el seu espòs. L’Àlex feia temps que s’anava acomiadant de tots nosaltres. Potser les darreres paraules que va dir foren: “anem, anem...” era com si tingués pressa de marxar cap al Cel. Sabíem que s’acomiadava, però quan arriba el moment, se’ns fa difícil, perquè la seva vitalitat era tan gran que semblava que fos d’aquelles persones que no moren mai. Avui al voltant de l’altar, l’encomanem a la infinita misericòrdia de Déu i li e...

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú, 19 de setembre de 2015   Introducció [Salutació als celebrants: Mn. Pere Milà, rector, el P. Jordi Grau, franciscà, Mn. Joan Miquel González Feria, Mn. Josep Lluís Socías, Mn. Agustí Viñas, Mn. Valentí Alonso]   Vaig tenir el privilegi d’acompanyar-vos en el comiat de l’Anna, a Barichara, al nord de Colòmbia: primer en la cerimònia de les cendres i després en la missa exequial a la capella de Santa Elena, que es va omplir amb gran emoció de tots. Per a mi, dins del dolor, va ser un goig retrobar-me amb la família Bundó Mas i vaig ser testimoni de la vostra unitat profunda davant de la mort de la filla, la germana, l’amiga. Molts de vosaltres l’heu coneguda abans que jo, però a mi aquell comiat em va tocar el cor.   Homilia   L’Anna i el Mauricio, en el decurs d’aquests set anys a la Murtra Bellavista del Silencio han acollit moltes persones que s’hi ha anat a retirar en solitud i silenci. Algunes d’...