Sobrietat compartida
Diumenge primer de Quaresma 22/02/2015 Fa uns dies pujant al Tanatori de Can Ruti, vaig tenir l'ocasió de veure l'arc de Sant Marti, l'arc de l'iris. Plovisquejava, el cel era negre, però l'arc emergia, esplèndid, entre les nuvolades. No em vaig poder estar de dir-li a un home gran que passava a prop: "miri, miri..!.". Aquell bon home em va respondre: “sí, i a Sant Fost encara plou més!” Certament no li vaig aclarir a què em referia. Vaig somriure interiorment i vaig pensar en les vegades que jo mateix mirava sense veure-hi, i em recordava de les paraules de Jesús, "tenen ulls però no hi veuen, orelles però no hi senten". Déu va escollir el signe de l'arc de Sant Marti per simbolitzar l'Aliança. Quin signe tan bell i tan expressiu! Després del Diluvi, després de la catàstrofe universal, sobrevé el gran pacte de Déu amb la seva Creació. També avui amb el deteriorament de planeta caldria una veritable reconciliació amb la Creaci...