Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge cinquè de Pasqua A Germans i germanes. Jesús diu “jo soc el Camí”. Ser camí, ser via...vol dir tenir un terme. Caminem amb una destinació, amb un final. I Jesús és el Camí que ens condueix vers al Pare. “Un camí, quina cosa tan curta de dir/quina cosa tan llarga de seguir” escrivia Josep Maria de Sagarra. I és que el camí de vegades és costerut, és pedregós, hi ha revolts...i caminem a la intempèrie exposats al sol i la pluja. Aquesta és una de les sorpreses que ens trobem quan fem el Camí de Santiago, que totes aquestes vicissituds ens visiten. Jesús és també la Veritat. Aquest lloc de repòs està destinat a tots aquells que busquen la Veritat. Dijous vinent farà 30 anys de la mort de mossèn Alfred Rubio de Castarlenas, sacerdot, metge, formador, pensador, poeta... Ho celebrarem. Ell, en sintonia amb Francesca Güell va dissenyar aquesta invocació: “Ment Sagrada de Crist, il · lumina’ns i uneix-nos en la Veritat.” I ambdós van concebre aquest Monestir com un l...

Enric Mur i Roca. Tanatori de Sant Gervasi, morí el 27 de juny de 2025 a la matinada i ressuscita avui mateix    28 de juny de 2025, festivitat de l’Immaculat Cor de Maria, a les 12 h. Benvolguda Maria José, benvolguda Rosa i germans del finat, benvolguts Enric, Mària, Natàlia, Jaume, nores, gendres i nets, benvolgut Lluís Agustí i en tu l'Helena i tota la família del poeta Joan Maragall benvolguts Montserrat Aymar Paulo i Enrique Casas Felip i en vosaltres tota la colònia d'estiueig de Port. benvolgut Juan Eusebio Pujol i en tu tota la colònia d'estiueig de Cadaqués, benvolgut mossèn Adilson Tolentino de Freitas, psicòleg, al servei de l'Oncològic i del Tanatori que concelebres, benvolguts germans i germanes, cal que sapiguem interpretar amb mirada de fe els missatges que ens deixen els nostres difunts. Quin missatge us deixa la mort de l’Enric? L’Enric morí ahir, divendres ben de matinada, també divendres és dia de la mort de Jesús. I ressuscita avui dissabte, ...

Homilia en la nit de Nadal 2023 Estimats germans i germanes, tots tenim projectes de vida, alguns són temporals, d’altres aspiren a ser definitius. Però hi ha projectes que arriben a terme i d’altres que no. Un projecte de vida bell amb aspiració de ser definitiu, per exemple, és el matrimoni, és la família... d’altres poden ser la vida consagrada, una missió, un voluntariat... Hi ha persones no tenen projecte, senzillament van segons els vents que bufen. Hi ha projectes que s’han dissenyat bé i d’altres que no tant, i per això es trenquen matrimonis, es trenquen famílies, es dissolen comunitats. Antigament quan una dona entrava en un convent de per vida o hi havia un candidat al ministeri ordenat i no suportava l’estil de vida del monestir o del seminari, la gent deia amb tota naturalitat: “és que no li provava”. Mossèn Josep Rius Camps, biblista, basant-se en l’antic còdex Beza i Sinaític, les antigues compilacions de textos bíblics que són la base dels nostres textos litúrgics...

  Solemnitat del Cos i de la Sang 2023 Estimats germans i germanes, Hi ha una frase popular que es diu d’una persona quan és excessivament tranquil · la, mancada d’energia, diem que aquesta persona “no té sang a les venes”. També parlem de “tenir sang d'aigua” i “que el vi fa sang”. En castellà té el mateix sentit. Tots en coneixem d’aquestes persones, sense sang, de manera que com diu un autor hi ha morts que són vius, i hi ha vius que són morts (A.Aya). I en positiu, Josep Maria Sagarra, el poeta parlant del patró de la Corona d’Aragó, de Rússia i d’Anglaterra, Sant Jordi, diu que: “La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se l’estima fins qui sap a on; i amb ella té més sang a dins les venes per poder vèncer tots els dracs del món.” El cristianisme, com diu el gran hel · lenista Antoni Bosch-Veciana, és una fe de corporalitat. Quan distribuïm la comunió diem: “El cos de Crist”, no “l’esperit de Crist”, no “l’ànima de Crist...” Però què és un cos sense sang? És un c...

Diumenge II d'Advent  Benvolguts germans i germanes, La tradició ha fet de Sant Lluc pintor, perquè escriu talment com si pintés. En aquest evangeli que hem proclamat pinta un clarobscur: d’una banda els poderosos de la terra, els qui exercien un càrrec, una zona obscura, perquè molts eren corruptes, foscos. De l’altra, Joan Baptista, pobre, a l’altra banda del Jordà, clar i itinerant i al marge del poder polític i religiós. Per cert que en parlar dels poderosos hi ha una anomalia. El pontificat era únic i, en canvi, Lluc parla del pontificat d’Anàs i de Caifàs. I és que Anàs havia estat destituït pel governador romà, però tota la vida va continuar exercint una influència determinant, encara que el càrrec l’exercís el seu gendre Caifàs.   Però tot aquell ordre corrupte, segons el profeta/poeta Isaïes, vindrà un dia que haurà de sofrir una gran transformació: s’alcen les fondalades i s’abaixen les muntanyes i els turons. És a dir, simbòlicament, els pobres són enaltits ...

  Déu vos guard. Estem commemorant el setè centenari del traspàs de Dante Alighieri, l’autor de la Divina Comèdia. Es tracta d’una obra mestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplació del Misteri -en el qual vivim submergits- i a la seva interiorització. El Papa Francesc ha recomanat de llegir-la. Sovint es diu que Dant parlava de “l’avara povertà dei catalani” però segons Josep Maria de Sagarra, insigne traductor d’aquesta magna obra   és una cita errònia quant a la forma i quant al fons: el vers 77 del cant VIII del “Paradiso” diu textualment: “l’avara povertà di Catalogna” un vers que no fa referència a la Catalunya peninsular, de la qual el Poeta degué tenir una idea vaga, sinó a Sicília, dominada, des del 30 de març de 1282, pels reis de la Corona d’Aragó, després del desastre dels Anjou i de les Vespres Sicilianes. Sí que Dant fa una referència a la Ciutat de Lleida, al cant XVIII, al cercle quart del Purgatori, fent menció de la ...

Homilia diumenge V de Pasqua A diferència de Joan Baptista, Jesús bevia vi. I fins i tot el titllaven superficialment de “bevedor”.   El vi nou simbolitza la Festa -amb majúscula- la novetat que el Senyor ha vingut a portar-nos i que és incompatible amb allò que és vell: “ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.” Potser aquest problema dels bots que es rebenten, el jove Jesús l’havia constatat al costa del seu pare Josep, l’artesà o fuster que devia tenir nocions de boter i d’ell n’extreia una gran lliçó. No és la festa vella que degrada o embruteix la persona... és la festa nova de la plenitud. És el vi de la festa. Jesús a l’evangeli empra uns termes que són familiars a tota la conca Mediterrània: la vinya i totes les paraules que s’hi relacionen: el cep, les sarments, el vinyater, l’esporgada, la poda, els bots... El fet és que el vi i la vinya són tan importants a l’evangeli que han arribat a ser símbols...

Nadal 2016. Decididament Josep, Maria i Jesús, no ho van tenir fàcil.  L’evangelista Lluc ens ha explicat molt resumidament la precarietat en què es va produir el misteri central del cristianisme: es van complir els dies, va néixer el seu fill... ella l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Lacònic. No cal dir gaire paraules més per entendre que Jesús va néixer, com un desplaçat, fora de lloc. Mireu: cada any hi ha el costum en la cúria i els organismes diocesans de Barcelona de felicitar l’arquebisbe amb motiu de les festes nadalenques. Aquest any ha estat el primer que els treballadors hem pogut felicitar Joan Josep Omella perquè va prendre possessió el dia de Sant Esteve de l’any passat i, per tant, aquest és el primer Nadal que celebra com a arquebisbe de Barcelona. Dijous  passat en aquest acte Joan Josep Omella, amb el seu to distès i proper, va fer una cosa bonica, va parlar molt poc d’ell i es va dedicar felicitar ...