Jaume Aymar i Ragolta

  El pensament del dia de Ràdio Estel 18 de maig de 2021 Déu vos guard Nova crisi migratòria a la frontera amb el Marroc.   Emigrants, pràcticament tots d’origen subsaharià, que arriben a Ceuta i a Melilla, cansats, desfets, atemorits, amb el dol d’haver deixat el seu país i la incertesa del seu destí. El primer rostre que veuen és el del personal de la Creu Roja. Rostres humans i humanitaris. Si la revelació de la creu a Constantí fou “amb aquest signe venceràs” ( in hoc signo vinces ) el missatge de la Creu Roja és inequívoc: in hoc signo, salus , amb aquest signe, salut. I s’hi abracen. Per primera vegada han arribat famílies amb nadons. Un nou èxode que revela una problemàtica antiga i complexa. Els problemes complexos requereixen solucions complexes. El poeta Carles Duarte escrivia: Han perdut el passat/no els queda sinó viure/aquest fràgil present/ocultant l’abandó que els fereix/desant plors en un gest despullat d’esperances. Bon dia.

Diumenge II de Nadal L’antífona d’entrada d’avui diu:   “Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa vingué del cel, deixant els trons reials. (Salm, 18).” Aquest Nadal per a molts ha estat especialment silenciós, meditatiu, contemplatiu... L’absència de persones estimades, la malaltia pròpia o la dels nostres amics,   ha estat una ocasió per tocar a fons. I aquest segon diumenge dins del temps de Nadal ens dona l’oportunitat d’assaborir aquest fons i aquest evangeli que hem proclamat. Perquè el Verb es fes carn va haver de superar tres obstacles: La foscor. És la manca de llum, però també com a terme poètic, pot significar la presència d’ombres, maldat, o depressió... En el nostre context d’avui la foscor té un nom: el coronavirus i totes les seves conseqüències. El pròleg és esperançador: la foscor no ha pogut ofegar la Paraula. El segon obstacle és “el món” en el sentit negatiu que l...