Silenci iProjecte de Vida
Diumenge II de Nadal L’antífona d’entrada d’avui diu: “Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa vingué del cel, deixant els trons reials. (Salm, 18).” Aquest Nadal per a molts ha estat especialment silenciós, meditatiu, contemplatiu... L’absència de persones estimades, la malaltia pròpia o la dels nostres amics, ha estat una ocasió per tocar a fons. I aquest segon diumenge dins del temps de Nadal ens dona l’oportunitat d’assaborir aquest fons i aquest evangeli que hem proclamat. Perquè el Verb es fes carn va haver de superar tres obstacles: La foscor. És la manca de llum, però també com a terme poètic, pot significar la presència d’ombres, maldat, o depressió... En el nostre context d’avui la foscor té un nom: el coronavirus i totes les seves conseqüències. El pròleg és esperançador: la foscor no ha pogut ofegar la Paraula. El segon obstacle és “el món” en el sentit negatiu que l...