Recorda

Diumenge VI de Pasqua

Qui perd els orígens perd la identitat. És una frase atribuïda a diversos autors, però és ben certa. De vegades sembla que visquem una mena d’amnèsia col·lectiva que ens faci oblidar la nostra història i especialment el testimoni dels qui ens han precedit. No hem aparegut del no res, venim d’un llarg camí, tenim molts deutes amb les generacions passades, el nostre món és com és gràcies a elles...Amb errors i marrades som fruit d’una història que és la que és. Diuen que la història es pot descriure, però no es pot tornar a escriure. El llibre dels fets dels Apòstols ens mostra la  desavinença i les discussions serioses amb els judaïtzants i els intents de resoldre-les. La vida de les primitives comunitats no era idíl·lica: hi havia problemes però es posaven els camins de solució per mitjà de la correspondència i del diàleg. Avui parlem molt de la fraternitat, però no sé si realment la vivim quan volem passar per sobre dels altres i actuar en clau de poder. La fraternitat només s’entén des de la filiació i la filiació s’alimenta amb la pregària i els sagraments.

D’altres vegades ens recordem més d’allò negatiu que ens ha passat que del molt positiu que vivim cada dia. Sembla que siguem injustos i selectius en els nostres records.  La missió de l’Esperit Sant és doble: fer-nos recordar de tot el que Jesús ens ha dit i fer-nos-ho entendre. 

Ahir a la nostra parròquia vam celebrar confirmacions presidides pel bisbe Sergi. Ens parlava del rastre de l’Esperit en aquests dotze adults i nois i noies que es confirmaven. Viure l’experiència de confirmació, quina bellesa! Un dels confirmats m’escrivia uns dies abans: “Em mou la necessitat d’establir una aliança, que des de la confiança, em connecti a l’església catòlica i m’ajudi a ser partícip d’aquesta comunitat, em guiï en l’enfortiment de la meva fe, en la meva ànsia de prestar un servei a la humanitat i a la causa de Nostre Senyor Jesucrist, i m’ajudi a tenir consol i fortalesa davant l’amargor que porta el pecat. Per mi aquesta confirmació és un acte per primera vegada conscient d’adhesió a una fe de la qual inicialment estigué molt llunyà. He recorregut un llarg camí per arribar fins aquí i el meu desig és fer bé les coses amb un profund sentit i compromís. Tinc tanta, però tanta set! Que realment necessito una companyia idònia i sòlida des de la nostra Església. Crec que és l’oportunitat d’anar-ho consolidant.”

Aquestes paraules sorgides del cor em van fer pensar en un llibre recent de José Tolentino Mendoça, titulat Elogio de la Sed, unes reflexions ofertes durant els exercicis espirituals que va adreçar la quaresma de l’any passat al papa Francesc.  És la set que ens fa moure, que es converteix en estímul per a un nou viatge existencial.

Amb motiu de les eleccions europees, els bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea han fet pública una Declaració en la qual fan una crida a tots els creients i a tota la gent de bé a votar, ja que “votar no és només un dret i una obligació sinó que és una oportunitat per afaiçonar concretament la construcció europea”. Votar en aquestes eleccions, significa assumir la responsabilitat del paper únic d’Europa a nivell mundial. Per exemple, la cura del medi ambient i el desenvolupament sostenible, no es poden limitar a les fronteres de la Unió Europea: els resultats electorals afectaran decisions que atenyen la totalitat de la humanitat.  El filòsof Habermas deia que hi ha una desproporció entre la influència profunda que la política europea té sobre les nostres vides i l’escassa atenció que se li presta a cada país. Procurem desmentir-la. Fa cinc cents anys del 5 al 7 de març de 1519, al cor de la Catedral de Barcelona es va celebrar el Capítol de l’Orde del Toisó d’Or, una assemblea europea a l’estil de l’època. En tots els collars d’aquest orde sobirà hi consta una inscripció que ve a dir: “Tal com actuïs en la lluita, brillarà en el futur la teva glòria”. Així hauria de ser també amb avui els diversos candidats siguin a les europees o a les municipals: tal com hauran actuat en la campanya, seran valorats pel poble. Perquè el sisè sentit de la gent no sol fallar.