Jaume Aymar i Ragolta

Als ancians de la residència Llegat Roca i Pi Estimats germans i germanes: una especial salutació a la Dolores Cortés que s’acaba d’incorporar a la residència. Ella és vídua, mare de tres fills -un d’ell sacerdot- i àvia de quatre nets. Et desitgem que et trobis com a casa. També a l’Elisa Sosa, bona amiga de Bufalà, que fa poc que ets aquí i que estàs acompanyada de la Pili Cornejo... La meva àvia va morir amb més de cent anys. Els darrers anys vivia amb els meus pares. Quan sortia la notícia al diari d’alguna persona difunta, els meus pares li amagaven perquè ella no s’impressionés. Un dia vaig descobrir que ella feia el mateix, amagava la notícia perquè els meus pares, amb més de setanta anys, no s’impressionessin. Quan va morir el seu germà, els pares no li van voler dir a l’àvia. I ella mai més no va preguntar per ell, talment com si estigués convençuda que ja havia marxat. Ho sentia. Les persones grans us heu familiaritzat amb la mort. Naturalment sempre costa quan se’n va un...

Coherència (Diumenge XXXI, 5 de novembre de 2017) Les paraules de Jesús que recull l’evangeli d’avui, van ser pronunciades al Temple, dos dies abans de la Passió, per tant en un context difícil de persecució . Jesús destaca la responsabilitat que tenen al capdavant del Poble de Déu aquells que exerceixen algun ministeri, alguna guia. En la mateixa línia de la profecia de Malaquies que hem escoltat a la primera lectura:  parla dels sacerdots pecadors que estaven al servei del Temple al seu retorn de la deportació, ja cinc segles abans de Crist. En la primera part de l’evangeli es descriu com són els escribes i fariseus. Jesús afirma la seva responsabilitat però alhora els acusa d’inconseqüència, d’egocentrisme i de vanaglòria. Jesús reconeixia la seva autoritat. Els doctors o escribes eren els responsables del magisteri religiós a Israel i per tant representaven legalment la continuïtat de la càtedra de Moisès. Jesús desautoritzava algunes de les seves opinions personals, ...