Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge  17/C Que interessant que és aquest regateig, tan oriental, entre Abraham i Jahvè! Comença amb cinquanta justos, segueix amb quaranta-cinc, baixa a trenta, passa a vint i arriba a deu. Encara hi ha vegades que preguem així...Alguns comentaristes diuen que si Abraham, pare dels creients, hagués tingut més fe i hagués continuat insistint, encara que no hi hagués hagut cap just, Sodoma i Gomorra, no haurien estat destruïdes. Però de fet, tot i les súpliques d’Abraham, o potser gràcies a elles, el déu bíblic només va acceptar de salvar d’entre els habitants de Sodoma, una minoria, els que considerà com a purs d’esperit: Lot, precisament nebot d’Abraham, la seva dona i les seves filles. I encara la dona de Lot pel fet de quedar-se mirant enrere, es va convertir en una estàtua de sal. Tot eminentment simbòlic. I un pecat que era bàsicament un abús contra els hostes, contra els nouvinguts. Pecats que hauríem de tenir més presents en fer l’examen de consciència, perquè e...

Diumenge I d’Advent Estimats germans i germanes Jesús proposa als qui l’escolten l’aventura de Noé. El problema del temps de Noé és que la gent no s’adonava del que passava, estaven distrets, vivien distrets. Es donava per suposat que Noé havia advertit els seus contemporanis i no li havien fet cas. I havia emprès l’aventura d’aquella arca salvadora. I en temps de Jesús també n’estaven de distrets... Jesús els avisa tots, el parla fort perquè vol que surtin del seu tancament i que no visquin més entotsolats i empren l’arca de l’Església un recinte per viure atents. En aquesta mateixa línia, la carta de Sant Pau als cristians de Roma   convida els seus coetanis a prendre consciència del món que vivim: “Ja és hora d’aixecar-nos...”. Foren les paraules que van decidir a un jove inquiet que es deia Agustí a convertir-se i ell esdevingué cristià, bisbe i pare de l’església occidental: sant Agustí. Quantes persones avui viuen distretes, absents i una distracció, al volant per e...