Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge V de Quaresma 22/03/2015 Aquells grecs que volien veure Jesús i que anaren a trobar a Felip, representen totes les persones que avui també el busquen. Fixem-nos que el Senyor no els dóna una resposta intel·lectual, no els respon amb arguments teòrics, sinó que els parla sobre la seva mort imminent, és a dir, sobre la seva donació total: “quan seré enlairat sobre la terra atrauré tothom cap a mi.” Aquestes paraules profètiques a l'evangeli tenen un doble acompliment: d'una banda Dimes, el lladre penedit, se sent atret per Jesús, li demana que es recordi d'ell quan arribi al seu Regne i el Senyor li promet el Paradís. De l'altra el centurió, cal suposar que era un pagà, que se sent commogut davant la mort d'aquell Just, que arriba a reconèixer que és Fill de Déu. El bon lladre simbolitza tots els conversos, el centurió tots els qui sense ser cristians admiren la grandesa de la creu. Avui doncs molts busquen també, potser sense saber-ho a Jes...

  Homilia diumenge I d’Advent Que n’és de bell el temps d’Advent! En el cor de l’Advent esclata l’esperança messiànica: “Veniu esclat del nostre hivern” diu poèticament l’himne. Anirem resseguint cada diumenge la bellesa poètica del profeta Isaïes. Poeta i profeta. I també l’evangeli de Sant Mateu. L’evangeli d’avui ens angunieja una mica. Podríem dir que sacseja les nostres seguretats. Però és que Jesús s’adapta a les maneres de parlar del seu poble i els fa comprendre que en aquest món tot passa, tot s’ensorra, tot és transitori... El diluvi és com la riuada que avui a tants arrossega. Segurament Noé havia avisat els seus contemporanis i no li havien fet cas. És l’avís dels profetes. Avui molts sucumbeixen a la riuada de la frivolitat, del consumisme, o del pessimisme i de la queixa estèril que els arrossega. L’església és l’arca de la salvació perquè en ella ens podem trobar a Crist. La vinguda de Crist serà la trobada personal amb ell, l’abraçada de l’eterna comunió....

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2011 Avui celebrem l’Amor de Déu. Un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. En el seu nom vam començar la nostra vida cristiana, vam ser acollits a la comunitat i vam ser batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En el seu nom molts comencem el dia. En ell ha començat aquesta Eucaristia i en el seu nom l’acabarem. En aquest Nom administrem o rebem el perdó. En aquest Nom els esposos s’intercanvien les aliances el dia del seu casament. És present en tots els sagraments. En el Nom de la Trinitat es beneeixen les persones i els objectes. En el seu nom un dia ens acomiadaran d’aquest món. “Amb quin altre Nom podria anomenar-te? Tu que tens tots els Noms però que cap Nom no t’escau prou”, diu la cançó. Ramon Llull escriu en el Llibre d’Amic e Amat: “Demanaren a l’amic de qui era. Respós: –– D’amor. –– De què est? –– D’amor. –– Qui t’ha engendrat? –– Amor. ––On nasquist? –– En amor. –– Qui t’ha nodrit? –– Amor. –– De què vius? –– D’amor. –– ...