Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Joan Alavedra

El bon pescaire

Avui preguem especialment per l’etern repòs de la Maria Carme Badosa Roqué que visqui ja en la Llum del Ressuscitat. Per la fortalesa i la plena recuperació de la Mayte Puyoles, l’Ahmed du Bamba, els germans   Tere i Ricardo Cirera i la meva mare. Per la Sònia i l’Enric que esperen un fill.   Joan Alavedra a l’Oratori El Pessebre va definir Jesús com el bon pescaire, el bon pescador.   Ell va cridar uns homes que eren pescadors, que tenien una petita empresa de pesca.   Els va cridar a partir del que eren, a que fossin el que estaven cridats a ser en plenitud. No els va dir, des d’ara sereu artesans d’homes, o constructors d’homes, o jardiners de convivència... sereu pescadors d’homes. Jesús ens crida a partir d’allò que som per tal que descobrim que el que som és només l’aspecte visible d’una realitat invisible. Pensem cada un de nosaltres allò que som, mestresses de casa, professionals, estudiants, pensadores, jubilades... doncs bé, demanem en aquesta euca...

La pornografia de la violència

Homilia en la   Maternitat de Maria i   Jornada Mundial de la Pau de 20024 Comencem l’any amb aquestes dues celebracions. Una religiosa i l’altra civil. Ahir dèiem que “nou” vol dir portat a plenitud.  I que hem que en el nou any creixem en santedat, que és la plenitud de l’amor. Els confessors que podem dir el pecat, però no el pecador escoltem que hi ha avui algunes persones que venen a reconciliar-se dolgudes d’haver fet un ús impropi d’internet, quin? El Papa Francesc, en el seu missatge en la Jornada Mundial de la Pau que hem llegit en el començament d’aquesta eucaristia, ens recordava que les tecnologies que usen un gran nombre d'algoritmes poden extreure, dels rastres digitals deixats a internet, dades que permeten controlar els hàbits mentals i relacionals de les persones amb fins comercials o polítics, sovint sense que ells ho sàpiguen, limitant-los l'exercici conscient de la llibertat d’elecció. De fet, en un espai com el web, caracteritzat per una sobrecàrrega ...

Silencis eloqüents

Homilia diumenge IV d’Advent Aquestes setmanes de preparació del Nadal hem estat escoltant la veu dels grans profetes: Isaïes i Joan Baptista. Avui escoltem el silenci de Sant Josep. El Dr. Isidre Gomà, eximi biblista, resumia així la vida del gloriós patriarca: «Sant Josep: fe, esperança i caritat en silenci» . El silenci és com el baix continu en la vida del gloriós patriarca que forma part indestriable de la Sagrada Família. De Jesús conservem moltes paraules de vida, de Maria, unes poques i ben eloqüents: «Soc la serventa del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» o bé: «feu tot allò que ell us digui».   La única paraula que sabem que Josep va dir és: «Jesús», en el moment d’anar-lo a inscriure, però aleshores posar nom al fill era molt important, era el signe i la consagració de l’autoritat paterna. Encara avui a l’hora de preparar els baptismes hi ha moments de comunió intensa entre els pares i mares a l’hora d’escollir el nom del fill o la filla que ha de néixer i qu...

De pessebres

Homilia en la Nit de Nadal 24 de desembre de 2019 Estimats germans i germanes, és Nadal! És la festa de l’Amor de Déu, felicitats! Enguany el papa Francesc ens ha obsequiat amb una carta apostòlica molt tendra i documentada sobre el significat i el valor del pessebre. És breu. Val la pena de llegir-la. Entre d’altres coses explica el que va passar a Greccio, quinze dies abans de Nadal.   Francesc el d’Assís,   va cridar un home del lloc que es deia Joan i li va demanar que l’ajudés   a acomplir un desig: “Desitjo celebrar la memòria del Nen que va néixer a Betlem i vull contemplar d’alguna manera amb els meus ulls el que va patir en la seva invalidesa de nen, com fou reclinat en el pessebre i com fou col · locat sobre fenc entre el bou i l’ase.” Realment un infant és molt vulnerable. La Mercè m’ha passat un vídeo del seu nét, en Fèlix, d’un any. L’acaben d’operar a Sant Joan de Déu d’una operació llarga, ha anat bé però el Fèlix ha hagut d’estar uns dies intub...

Bellesa del Pessebre

Nit de Nadal 24/12/15   Maria va embolcallar el nen i el posà en una menjadora –no en un bressol- perquè no havien trobat lloc a l’hostal. En poques paraules l’evangelista Lluc descriu el drama de la Sagrada Família. Aquell Nen que havia de ser gran que l’anomenaríem fill de l’Altíssim, que regnaria sobre la casa de David el seu pare i que el seu regne no tindria fi neix en un indret humil i impropi d’un Príncep. Quant que devien rumiar els seus pares! És inevitable pensar en els refugiats i els immigrants. El nombre dels que han creuat aquest any la Mediterrània i han arribat a les costes europees fugint d’un conflicte, d’una persecución d’una vida de misèria ha superat ja les 800.000 persones. Una cifra que quadriplica les que van arribar a la Unió Europea el 2014. No sabem quina serà la sort   d’aquests infants que neixen lluny de la seva terra. Potser algun d’ells està cridat a portar la pau al seu poble i a la humanitat sencera. El secret de Nadal...

Les virtuts d'estar per casa

Homilia en el diumenge de la Sagrada Família (29/12/2013) L’oració col·lecta d’avui ens ha parlat d’imitar les virtuts domèstiques de la Sagrada Família. El recordat mossèn Martí Amagat, escrivia més col·loquialment, "les virtuts d'estar per casa". Quines són aquestes virtuts? Jesús, com a bon israelita se sabia de memòria el quart manament de la llei de Déu: “honrar pare i mare”. Se’l sabia i el va practicar sempre, convivint amb ells, amb Josep i Maria, fins i tot confiant la seva mare, ja vídua, al deixeble estimat des de la creu. La primera lectura ha glossat aquest “honrar els pares”, especialment en la seva ancianitat amb unes paraules ben actuals: “fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Honrar el pare i la mare en la vellesa, en la malaltia, potser en la demència, fins la mort. Ells ho han donat tot per nosaltres, ...

Bona Pasqua!

Homilia 25/12/13 Bona Pasqua! Un amic avui m’ha saludat així. No s’ha equivocat de dia. Tradicionalment a Catalunya i a diversos indrets del món avui és Pasqua, Pasqua de Nadal...Ho cantem encara a la nadala: “que són festes d’alegria, pasqües santes de Nadal.” A Xile el pare Noel es diu “el viejo pascuero.” Sí: Nadal i Pasqua, encarnació i redempció, s’uneixen en un únic esdeveniment. En els pessebres romànics el Nen Jesús neix embolcallat dins un sarcòfag, neix per morir, mor per néixer... Pasqua vol dir pas, pas de mort a vida. I l’eucaristia en fa memòria. Nadal. Els cristians creiem en un Déu que s’ha encarnat, que s’ha fet persona humana i se n’ha fet en unes circumstàncies aparentment adverses, inoportunes. Quan un pobre truca a la nostra porta sempre sol ser inoportú, però no per això hem de deixar d’atendre’l. De vegades el pobre és un fill o una filla, és un avi o un germà... Ho hem escoltat a l’evangeli: Jesús neix gairebé a la intempèrie i, segons els evangelis...

La meditació del bou

Nadal 2012 Celebrem amb molta alegria el Nadal que juntament amb la Pasqua és la festa central de la nostra fe, perquè celebrem un misteri d’Amor. Déu s’ha fet home perquè ens estima. S’ha fet un de nosaltres perquè nosaltres també puguem viure un dia la plenitud de l’Amor de Déu. És l’Amor de Déu el qui ens ha convocat avui aquí. I l’amor als germans que és indestriable d’aquest Amor de Déu. Hem proclamat el pròleg de l’evangeli segons Sant Joan: “En el principi existia el qui és la Paraula i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu”. El misteri de Déu és un misteri de comunicació. Moltes d’altres cultures creuen en un Ésser superior, primer motor immòbil... però és un déu que no es comunica amb la persona humana. Nosaltres en canvi creiem en un Déu que es comunica amb nosaltres, de moltes maneres i que demana que ens comuniquem amb Ell. Déu que s’havia comunicat en el decurs de la història a través dels profetes, ara arriba la plenitud del temps s’ha comunicat amb nosalt...
Noces d’or d’ “El Pessebre” de Joan Alavedra i Pau Casals El 17 de desembre de 2010 farà 50 anys que al Fort de San Diego, a Acapulco (Mèxic) s’estrenava l’Oratori El Pessebre, lletra de Joan Alavedra i música de Pau Casals. Les circumstàncies polítiques havien motivat que l’obra de dos catalans s’estrenés a Amèrica, a l’exili. L’any següent, la magnífica composició, es va presentar al Memorial Opera House de San Francisco (Califòrnia). Allí Pau Casals va donar a conèixer la seva intenció d’iniciar una campanya personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau. Durant els deu anys següents, el mestre va dirigir El Pessebre per tot el món: va ser l’activitat musical més important de la seva vida. El 1972 Pau Casals i Joan Alavedra es van unir a la Trobada de pessebristes de Mataró amb una afectuosa carta. Casals havia de morir l’any següent. L’any 1976 vaig tenir l’ocasió d’escoltar per primera vegada l’inoblidable Oratori a la plaça del Castell de Calonge (Baix Empordà) que hav...