Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXI de durant l'any Benvolguts , Ens trobem avui, en aquest diumenge  immersos encara en el clima d’un estiu xardorós que, no obstant, ens continua convidant al repòs, al silenci i al somni. Les pluges intenses també ens fan sentir la nostra precarietat i la necessitat de preveure. Són dies que ens brinden l’ocasió d’aturar-nos, de contemplar l’horitzó i de deixar que el cor s’obri amb confiança al misteri de Déu. És temps de repòs, sí, però també temps de somnis: de somniar un nou curs, una nova etapa personal, familiar i comunitària, deixant que l’Esperit Sant inspiri els nostres anhels, projectes i camins. Enmig d’aquest temps, la Paraula d’avui ens crida a l’autenticitat. Jesús ens recorda, amb la seva vida i el seu Evangeli, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que som cridats a viure de veritat, a ser transparents, oberts, humils, disposats a reconèixer la nostra feblesa i a acollir, amb gratitud, el do de l’Esperit. No es tracta de semblar, sinó de ser; n...

Diumenge de Rams 2024 Avui diumenge de Rams és el primer dia de la Setmana Santa. Per als cristians la setmana sempre comença en diumenge, el dia del Senyor. Cada diumenge és Pasqua, però avui Marc ens recorda i ens ajuda a reviure els esdeveniments que precediren la resurrecció del Senyor, és a dir la passió. Uns esdeveniments que van passar en vint-i-quatre o quaranta-vuit hores, però que estan explicats amb tant detall, que, deia el doctor Gomà que si tots els evangelis estiguessin tan detallats, ocuparien diversos volums. Cada any sentim uns relats similars, però cada any la nostra vida travessa unes circumstàncies diferents. Us comparteixo que enguany m’he fixat en alguns personatges concrets, les dones. En aquest relat   en surten almenys set: la dona anònima del perfum de nard, Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, Maria Magdalena, Maria mare de Jaume el menor i de Josep i de Salomé, Maria de Josep... Així com la majoria dels homes d’aquest relat segons Sant Marc apare...

Baptisme del Senyor 2024 Estimats germans i germanes, acaben els anys de silenci a Natzaret, acaben els trenta anys de treball humil i callat, de silenci social, els anys secrets d’identificació amb la vida dels humils: casa, sinagoga, taller, potser un pelegrinatge... Ara Jesús, en plena maduresa (trenta anys d’aleshores són potser com cinquanta d’ara), decideix fer un tomb en la seva vida i posar-se en contacte amb l’escola religiosa de Joan. I fa un pelegrinatge de tres o quatre dies, el mateix que feia la gent senzilla, per deixar-se batejar per ell, un signe que serà la prefiguració de la Pentecosta.   En l’espiritualitat d’Israel, inspirada en l’Èxode, el Jordà significa l’entrada a la Terra Promesa, és a dir: “el pas decisiu al Regne de Déu”. Batejar-se és a dir, submergir-se en l’aigua del Jordà era un signe impressionant d’estar disposat a fer aquest pas cap al regne. Recordeu quan cantem: “Riu pregon, Jordà dels pares,/caldrà que travessis per a entrar al repòs./La ...

Epifania 2024 Estimats germans i germanes, fa mes de quaranta anys. Era a la basílica parroquial de Sant Josep Oriol de Barcelona. Nit de Reis. Plena de gom a gom. Potser 700 persones, sense exagerar. Els meus pares i els meus germans hi érem tots presents. El que presidia l’eucaristia, no recordo si era mossèn Josep Boix Puig o mossèn Francesc Llopart Romeu (tots dos, de lluny, físicament s’assemblaven) que ens va dir des de l’ambó: “en atenció a que tots teniu pressa d’anar a casa a estar amb la mainada, avui no farem homilia”. Entre els assistents hi hagué un respir. I no perquè els mossens de Sant Josep Oriol no prediquessin bé. Tot al contrari: ho feien molt i molt bé. Estic segur que s’ho preparaven llargament. Però aquella Nit de Reis van saber posar-se en la pell dels fidels. M’agradaria saber avui, passats 40 anys, quants rectors ometen l’homilia per una raó semblant. Potser algun ho faci, però permeteu que ho dubti. I, com deia el rector del Sant Crist de Canyet, mossèn...

  Els divins imprevistos Estimat germans i germanes, diuen els biblistes que aquesta paràbola de Jesús en origen era molt més curta. Jesús no lloa les verges prudents perquè se’n van emportar oli de sobres, ni blasma les insensates perquè tenien poc oli. No és tampoc una paràbola sobre la solidaritat. Si ho fos, les verges assenyades serien insolidàries i les verges desassenyades unes fracassades i unes excloses per tota l’eternitat. Jesús  va molt més enllà i molt més a fons. Jesús planteja un dilema quotidià als seus deixebles que es resumiria dient: i vosaltres què faríeu davant d’una situació imprevista? Jesús i els apòstols van viure moltes situacions d’imprevisió. Començant per Canà de Galilea, quan el casament. En diverses ocasions es van trobar que no portaven pans per alimentar la multitud i Jesús els va demanar que cadascú aportés els recursos que tingués i va salvar la situació per alt. També aquelles ocasions els apòstols li plantejaven una solució econòmica, p...

Diumenge XV de durant l'any/A  Estimats germans i germanes, A l’evangeli d’avui, Jesús s’adreça de primer a la multitud i després als deixebles. Són dos nivells de comprensió diferents. Diuen que el secret de l’èxit del Senyor és que va exigir   poc de molts i molt de pocs. És a dir, que a les multituds no els exigia gaire, però als deixebles, molt (Isidre Gomà). La paràbola és la mateixa: a les multituds i als deixebles els parla amb una imatge per a ells quotidiana: la de la sembra i els seus resultats. En un context agrícola, tothom la podia entendre. Com la rebrien les multituds? D’entrada el sembrador és sobreabundant, tira la llavor i no mira on.   I Jesús els explica sis resultats diferents de la sembra, tres negatius, és a dir quan la llavor no cau en terra bona:   al marge del camí, menjada pels ocells, per tant, perduda; entre el pedregar, seca; entre espines, ofegada.   I tres positius: la llavor germina dona el cent per cent de fruit, el seixanta i...

Diumenge 14/A 9 de juliol de 2023 Hem escoltat a l’Evangeli el que podríem anomenar “El Magnificat de Jesús”. De la mateixa manera que Maria, la mare de Jesús, davant d’Elisabet, exulta el Senyor perquè ha derrocat els poderosos del soli i exalça els humils, Jesús ple d’entusiasme de l’Esperit Sant lloa el Pare per una cosa paradoxal: “has revelat als senzills allò que has amagat als savis i als entesos”. El doctor Isidre Gomà, biblista i mestre de biblistes, diu que aquestes paraules “savis” i “entesos”, Jesús les va dir amb ironia evident. Avui diríem són els que van de savis i d’entesos. Són aquelles persones brillants que fan grans discursos però que després a l’hora d’aterrar queden en no res. Com diu un amic: “hi ha persones que brillen molt, però que no il · luminen ” . S ó n com els eucaliptus, de seguida es fan molt alts però al seu voltant, no hi creix ni un bri d’herba. En canvi que bé que ens trobem al costat de persones senzilles, que tenen i transmeten la saviesa d’ha...

Diumenge Vè de Pasqua Estimats amics, per compendre l’evangeli d’avui l’hem de situar en el seu context: és un fragment del discurs de comiat de Jesús, adreçat als apòstols, en el Sant Sopar, el que anomenen discurs de comiat,   que no és un discurs seguit, sinó que es veu contínuament interromput per Pere, Tomàs, Felip i Judes Tadeu (Gomà). Els apòstols ja creien però, després d’aquells tres anys d’estar amb Jesús encara no creien prou, ni creien del tot, ni creien bé.   Són moments molt tensos i difícils. S’està congriant la tragèdia. Judes Iscariot ja és absent del cenacle: ha sortit a consumar la traïció i s’ha endinsat en la nit que pot ser cau de malifetes. El text que acabem de proclamar   se situa jut després   de la falsa promesa del Pere que, impetuós, li ha dit a Jesús que el seguiria allí on anés, disposat a donar la vida i el Senyor com a resposta li ha anunciat que el negaria tres vegades, és a dir que renegaria d’ell. Així fou i encara amb jurame...

  Dominica letare Amics, Diuen que a la porta d’una església hi havia un captaire cec. Un rètol deia lacònicament: “Soc cec”. No recollia gaire. Un publicitari es va oferir a canviar-li el redactat. Ell va acceptar. L’endemà la gorra era plena de bitllets i monedes. Què deia? Senzillament: “És primavera i jo no ho puc veure.” Aquell dia tothom es va fer càrrec de la sort d’aquell orfe de llum. El cec de l’evangeli no tenia cap culpa de ser-ho.   Era un home pobre i sincer que va acceptar la presència i el misteriós contacte o unció de Jesús. Es va deixar tocar per Jesús. Va anar amb docilitat a rentar-se en l’aigua significativa de Siloè. Són personatges estel · lars en aquesta hora quaresmal.   Quan després rellegiu aquest llarg passatge noteu que només davant d’ell i de la dona samaritana Jesús va dir “jo sóc”. I ells van fer el procés de passar de veure un home, un profeta i finalment, el fill de Déu. Un instant pot passar a ser anodí a ple de sentit. Com aquells...

Homilia diumenge IV d’Advent Aquestes setmanes de preparació del Nadal hem estat escoltant la veu dels grans profetes: Isaïes i Joan Baptista. Avui escoltem el silenci de Sant Josep. El Dr. Isidre Gomà, eximi biblista, resumia així la vida del gloriós patriarca: «Sant Josep: fe, esperança i caritat en silenci» . El silenci és com el baix continu en la vida del gloriós patriarca que forma part indestriable de la Sagrada Família. De Jesús conservem moltes paraules de vida, de Maria, unes poques i ben eloqüents: «Soc la serventa del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» o bé: «feu tot allò que ell us digui».   La única paraula que sabem que Josep va dir és: «Jesús», en el moment d’anar-lo a inscriure, però aleshores posar nom al fill era molt important, era el signe i la consagració de l’autoritat paterna. Encara avui a l’hora de preparar els baptismes hi ha moments de comunió intensa entre els pares i mares a l’hora d’escollir el nom del fill o la filla que ha de néixer i qu...

Diumenge XXXII Estimats, aquesta setmana molts hem visitat el cementiri o el columbari, hem pregat pels nostres difunts, hem pensat més en la mort i en el més enllà. És just i necessari. És convenient. I també és insuficient. Perquè com va dir, profèticament, Gustavo Adolfo Bécquer: “ Díos mío qué solos se quedan los muertos! ” I l’evangeli d’avui ens parla de la resurrecció. Ens en parla a partir d’aquesta topada amb els saduceus. També les topades poden ser fructuoses. Aquells homes que no creien en la resurrecció, havien caigut en el seu propi parany.   El parany saduceu, la trampa saducea, és una expressió que ha   passat a la nostra parla, és la pregunta capciosa que es planteja amb ànim de comprometre l'interlocutor, perquè qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o considerada inconvenient.   Els saduceus eren experts en plantejar aquest tipus de qüestions enverinades:   per exemple, aquesta d’avui si una dona té set esposos, en la resurrecció,...

Homilia diumenge V de Quaresma Estem culminant la Quaresma, “primavera de l’esperit” (I. Gomà). L’escena evangèlica d’avui se situa en l’àrea del Temple de Jerusalem, el centre neuràlgic de la tensió entre Roma i Israel. El poble invasor i el poble ocupat. D’alguna manera Rússia i Ucraïna. Jesús i els seus adversaris estan voltats d’una banda pel poble i de l’altra de fortalesa Antònia, tot un símbol de la dominació militar, administrativa i judicial de l’Imperi romà a Judea. La Torre Antònia, precisament al mateix lloc on hi havia el pretori marc del judici de Jesús davant de Ponç Pilat. Aquesta és en certa manera la nostra situació vital avui. En una Europa en guerra, la diatriba, el debat, la perplexitat, és present en les taules rodones, en les nostres reunions, en les sobretaules, i en l’interior dels nostres cors. I la pressió dels mitjans ens força a no ser indiferents i a pronunciar-nos. I a decidir de quin costat estem. I això passa en tants àmbits de la nostra vida, en ...