Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Ignasi Ricart

Ser savi, la millor riquesa

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any (11/10/15) La primera lectura ens ha dit que la millor riquesa és la saviesa: “la prefereixo a ceptres i a trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món al seu costat, no val ni un gra de sorra.” I, podríem preguntar-nos: “I la saviesa què és?”   Algú ha dit que és el pòsit que queda en el fons de la nostra ànima quan ja hem oblidat tot allò que creiem saber.   Saviesa ve de sapere , assaborir: és el saber elaborat, aprofundit, paladejat, és l’experiència. El P. Ignasi Ricart comenta que “la veritable saviesa consisteix a acollir la crida de Jesús i seguir-lo, posant en ell tota la nostra esperança (...) el veritable savi és aquell que davant del dilema [el seguiment o el diner] escull el Crist i esdevé més lliure i més ric en els valors del regne de Déu.” Per això hem de pregar amb el salmista: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies/per adq...

La donació total com a resposta

Homilia diumenge V de Quaresma 22/03/2015 Aquells grecs que volien veure Jesús i que anaren a trobar a Felip, representen totes les persones que avui també el busquen. Fixem-nos que el Senyor no els dóna una resposta intel·lectual, no els respon amb arguments teòrics, sinó que els parla sobre la seva mort imminent, és a dir, sobre la seva donació total: “quan seré enlairat sobre la terra atrauré tothom cap a mi.” Aquestes paraules profètiques a l'evangeli tenen un doble acompliment: d'una banda Dimes, el lladre penedit, se sent atret per Jesús, li demana que es recordi d'ell quan arribi al seu Regne i el Senyor li promet el Paradís. De l'altra el centurió, cal suposar que era un pagà, que se sent commogut davant la mort d'aquell Just, que arriba a reconèixer que és Fill de Déu. El bon lladre simbolitza tots els conversos, el centurió tots els qui sense ser cristians admiren la grandesa de la creu. Avui doncs molts busquen també, potser sense saber-ho a Jes...