Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge sisè de Pasqua Estimats. Som en plena cinquantena pasqual. Un temps propici per a la festa, per a la joia de la trobada, per a viure la veritable alegria. Un grup de benedictins belgues de l’abadia de Saint André de Bèlgica, com a introducció de la missa d’avui, sisè diumenge de Pasqua, escriu: “Cap fundador no pot esperar veure que la seva obra es perpetua si els seus deixebles no acullen el seu missatge, en un esperit d’amor comprensiu, de fidelitat a la tradició que ell ha creat i d’obediència a les seves primeres intuïcions. Lluny de reprimir les forces de creativitat i de matar les iniciatives, una tal fidelitat suscita la necessària adaptació a la vida. Viure de l’esperit i de l’exemple del fundador, permet de superar les dificultats i les proves d’anar endavant.” Evidentment estan parlant de Jesús, el fundador d’aquella petita facció d’homes i dones sortits del judaisme i també de l’hel · lenisme que, primer, es va anomenar “els del camí” i, després, a Antioquia, va...

Cos i Sang de Crist 2024 El Sant Sopar va tenir poc d’idíl · lic. Els ap ò stols estaven renyits i enfrontats entre ells per enveja i per lluites de poder. Hi ha prou textos dels evangelis que ho acrediten. No tenien cap ganes de participar en el sopar al que Jesús els convidava i que desitjava tan ardentment de celebrar. Però li van preparar per a ell. Planava la persecució, era un context clandestí: han de seguir un home que porta una gerra d’aigua. Habitualment les gerres d’aigua les portaven dones. Recordem el passatge de la samaritana, considerada per l’església cristiana ortodoxa tan important com els apòstols, perquè Jesús se li ha manifestat com a Messies (“el Messies soc jo que parlo amb tu) i ella ho acceptat. I planava, també, en aquell sopar, la traïció que és el més oposat a l’amistat. Encara avui hi ha milers i milers de persones arreu del món que celebren l’eucaristia el diumenge, a la mateixa parròquia, des de fa molts anys, amb les mateixes persones i ni es coneixen,...

Solemnitat de Tots Sants, 2020 Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida. Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les eti...

Diumenge III de Quaresma Ahir mateix sentia una conversa des de la finestra d’uns que passaven prop de casa i es referien a la crisi sanitària que estem travessant: “Tu que ets tan creient, pregunta-li a Déu per què...” Ja no vaig sentir res més. Estava preparant l’homilia i vaig trobar que era la reformulació de la mateixa pregunta del llibre de l’Èxode, quasi mil-cinc cents anys abans de Crist: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?” Anem a l’Evangeli. Després d’aquella pujada fatigosa des de la vall del Jordà, sota la calda implacable del sol de migdia i en l’època de més xardor a Palestina, Jesús té set i s’atura al pou de Jacob i allí es troba amb aquella samaritana. Com va saber aquella dona que Jesús era jueu? Potser pels flocs i les franges del vestit (el tal · lit o mantell de preg à ria dels samaritans solia ser blaus i els dels jueus blancs) potser per l ’ accent... Sigui com sigui els jueus es creien superior als samaritans. Qualsevol demanda feta de part d’un j...

Estimats germans i germanes, en aquest verset de l’evangeli de Lluc “i l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal,” hi ha la nota humana i dramàtica d’aquesta nit tan bella i tan poètica. Humana perquè Jesús era un nen com els altres, que necessitava bolquers i dramàtica perquè no havien trobat acolliment. No és cap secret que avui moltes persones, per motius diversos dormen a la intempèrie. Algunes ben a prop d’aquí. Avui mateix hem tingut l’ocasió d’acollir-ne una, del país,... Dissortadament les emergències socials a Badalona encara no estan del tot ben resoltes. Em consta que s’hi està treballant, potser massa lentament.  Josep Maria de Sagarra deia en el seu poema nadalenc: “...Nadal ens ha pintat el rostre/amb un vermell precís i decidit/i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,/de terra, de nissaga i d’esperit.” Tots els qui som aquí tenim sostre, tenim taula, tenim família, tenim amics i alguns en tenim molts i és molt diferent tenir...

“ I vaig sentir d’una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l’últim dia ” És una peça, talment una reflexió filosòfica sobtada, que la Mercè Rodoreda introdueix com una pedra preciosa a la Plaça del Diamant. És d’alguna manera el meu sentir d’avui, que percebo d’una manera forta el pas del temps, el temps dintre de mi. Tinc la certesa que la majoria de vosaltres una o altra vegada us ha passat el mateix...Diuen que quan un és feliç el temps passa de pressa. I quan...

Sant Tomàs és un dels apòstols més populars. Encara en la nostra parla ens han restat dues frases que  s’hi refereixen directament: “Jo com Sant Tomàs, si no ho veig, no m’ho crec”. Fa referència a la comprovació fefaent: voler tenir les dades de l’experiència directa... Però s’ignora que aquesta frase cal situar-la en el seu context. Tomàs, l’anomenat “el bessó” ja havia mostrat la seva perplexitat quan li havia dit a Jesús: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta?  (Jn 14, 5) O quan es temia que Jesús fos apedregat, va dir generosament: “Anem també nosaltres a morir amb ell” (Jn 11, 6). Tomàs lluitava, es debatia entre la fe i la incredulitat. I això el fa molt humà i molt proper i dubtar és humà... però viure instal·lats en el dubte és inhumà. El dubte, purifica la fe, la fa més autèntica, però de fe sempre cal demanar-ne més: Senyor, doneu-nos més fe! I allí on la fe es posa a prova és en el cas d’una malaltia greu, o de la mort d’un...

Homilia en el baptisme de Jesús La   missió del servent de Javé, aquesta anticipació de Jesús és una mica sorprenent: "He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions" i explica la manera com ho ha de fer amb deu característiques :   sense cridar ni alçar la veu, sense trencar allò que és fràgil ni apagar allò que és incipient. Amb fermesa, sense defallir, sense vacil.lar, amb vocació universal. Destinat a ser aliança, llum, donar la vista, a alliberar. El dret a Occident és el que regula la vida dels pobles i la seva convivència. Sempre ho   hem dit, però sovint passa a l'inrevés: no parem de legislar. Ací creem lleres per on ha de passar l'aigua. A la Xina en canvi el dret és diferent: miren per on passa l'aigua per tal de canalitzar-la. Estan atents a la vida!   Cal que siguem homes i dones cabals, equànims, prudents, justos amb aquesta justícia de què parla l'Escriptura. Justos com Josep -així el definí Mateu- o com el mateix...

Diumenge V de Quaresma   Benvolguts, Com sabeu ja dimecres passat va ser escollit Papa el Cardenal Jorge Mario Bergoglio. El nom que es va imposar, Francesc, és una novetat i una promesa. Mai cap altra Papa abans que ell havia gosat anomenar-se així.   Molts creiem que fa referència a Sant Francesc d’Assís, el pobrissó, el que se sentia germà de tota la creació, un sant extraordinari, admirat per creients i no creients, declarat amb raó el personatge del mil·lenni. D’altres pensen que el nom Francesc pot fer referència també a dos altres sants jesuïtes, sant Francesc de Borja, tercer pare general de la Companyia de Jesús, home emprenedor que va mostrar la seva enteresa en el govern de la Companyia i la suavitat del seu tracte amb tothom, o sant Francesc Xavier,   l’abrandat missioner de la Índia i del Japó que va morir quan pensava passar a la Xina. De fet Bergoglio ha escollit el nom de Francesc   en solitari. Des de la seva ja elecció ha fet signes sorpren...

Homilia Diumenge de Rams 2012 Meditem la Passió. Avui la passió continua: continua en cadascú de nosaltres. Continua en el món... 1.-La Passió de Jesús es dóna en un context de persecució: Jesús era perseguit. Els més grans no podeu oblidar la cruenta persecució religiosa d’altre temps en el nostre país i les seves conseqüències. Avui no podem oblidar els cristians que arreu del món són perseguits. Ni tampoc els qui ho són per la seva condició de religiosos. Preguem per ells pels perseguits a la Xina i a d’altres països del món. Que es respecti la llibertat religiosa. 2.-Institució de l’eucaristia: ens queda el memorial del seu amor. Ens ho recorda Benet XVI, Jesús ve cada vegada que celebrem l’eucaristia, ell és enmig nostre. Eucaristia és acció de gràcies. Molts encara no n’han descobert el sentit. El sentit de celebrar la fe. No celebren perquè no saben què han de celebrar. Senyor, que sapiguem descobrir el sentit de l’eucaristia, que siguem homes i dones eucarístics, agraïts. 3.-A...