Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XVII de durant l'any Estimats germans i germanes, A tots ens agrada llegir o escoltar històries de tresors amagats. No sols perquè un tresor és una acumulació de riquesa que et pot canviar la vida, sinó, sobretot, pel que suposa d’aventura, d’enigma, de relat que ens connecta amb èpoques molt distants... Això ve de lluny. En temps de guerres i invasions era freqüent d’amagar tresors que després restaven oblidats fins que algú els descobria. És el que va passar, per exemple, a Qumram: l’any 1947 un arqueòleg britànic, Sir Leonard Woolley, guiat per uns pastors beduïns, va descobrir fortuïtament les versions dels llibres de la Bíblia en hebreu i en arameu més antigues que es coneixen. Fou la troballa arqueològica més important del segle XX. Però trobar un tresor també planteja un problema, què en fem? Imaginem que ens trobem un diamant molt gros... El venem? El tornem a amagar perquè no ens el puguin robar...? Com evitem que els altres ens tinguin enveja? Una solució és

Diumenge 16/A de durant l’any De petits teníem molt clar que hi havia persones bones i persones dolentes. Els còmics i les pel · l í cules del cinema reforçaven aquesta creença: hi havia els bons i els dolents. En alguns casos -potser per influència de la tragèdia grega- hi havia persones que de primer ens pensaven que eren bones, però que tot d’una es manifestaven com a dolentes i viceversa, però generalment aquest sistema (avui veiem que força dualista) ens servia per viure. Vam anar creixent i va arribar l’adolescència. Vam deduir que l’adolescència és un temps d’incertitud i la incertitud porta recel i vam concloure que hi havia més persones dolentes que bones. D’adults alguns espontàniament fan l’aposta que tothom és bo. Són els que en diuen pejorativament bonistes és a dir els qui tenen una actitud idealista i ingènua en la resolució de conflictes socials i polítics amb benevolència i una tolerància que resulten poc efectives i contraproduents. En l’extrem oposat hi ha els

Diumenge XV de durant l'any/A  Estimats germans i germanes, A l’evangeli d’avui, Jesús s’adreça de primer a la multitud i després als deixebles. Són dos nivells de comprensió diferents. Diuen que el secret de l’èxit del Senyor és que va exigir   poc de molts i molt de pocs. És a dir, que a les multituds no els exigia gaire, però als deixebles, molt (Isidre Gomà). La paràbola és la mateixa: a les multituds i als deixebles els parla amb una imatge per a ells quotidiana: la de la sembra i els seus resultats. En un context agrícola, tothom la podia entendre. Com la rebrien les multituds? D’entrada el sembrador és sobreabundant, tira la llavor i no mira on.   I Jesús els explica sis resultats diferents de la sembra, tres negatius, és a dir quan la llavor no cau en terra bona:   al marge del camí, menjada pels ocells, per tant, perduda; entre el pedregar, seca; entre espines, ofegada.   I tres positius: la llavor germina dona el cent per cent de fruit, el seixanta i el trenta. Una la c

  Estimats germans i germanes, A l’evangeli d’avui, Jesús s’adreça de primer a la multitud i després als deixebles. Diuen que el secret de l’èxit del Senyor és que demanava poc de molts i molt de pocs. És a dir, que a les multituds no els exigia gaire, però als deixebles molt.   A les multituds els parla amb una imatge per a ells quotidiana: la de la sembra. En un context agrícola, tothom ho podia entendre: el sembrador és sobreabundant, tira la llavor i no mira on.   I Jesús explica sis resultats diferents de la sembra, tres negatives, és a dir quan la llavor no cauen en terra bona:   al marge del camí, menjada pels ocells, per tant, perduda; entre el pedregar, seca; entre espines, ofegada.   I tres positives: dona el cent per cent de fruit, el seixanta i el trenta. Potser la conclusió seria: hi ha un 50% d’actuacions que poden sortir bé i un 50% que no. És una cura d’humilitat apta per tothom pot entendre: la meitat de vegades fracassem (cal preparar-nos amb realisme pel fracàs) i

  Paraules de Mn. Jaume Aymar Ragolta en el 171è aniversari de la mort de Vicenç de Paül Roca i Pi. És just i necessari que avui parlem del fundador d’aquesta obra pia. Sense ell, cap de nosaltres no seria aquí. És l’únic personatge que té tres monuments a la Ciutat. Aquí a Can Gusi, el bust sobre la xemeneia, a la Rambla acompanyat d’infants en un monument obra de Torquat Tasso i també en una font de Ca l’Arnús. Vicenç de Paül de Roca i Pi  va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1780 i va morir  a Badalona el 9 de juliol de 1852.  Havia fet fortuna amb el negoci familiar comerciant amb Amèrica i després, traslladat a la nostra ciutat, va esdevenir un filantrop que, per testament, va deixar tota la seva fortuna als pobres malalts de Badalona i les seves famílies. L’any 1837 Don Vicenç i la seva germana Raimunda es van traslladar a viure a la nostra Ciutat. Tenia 57 anys. Per quins motius va deixar Barcelona?  El 25 de juliol de 1835 a Barcelona hi hagué una revolta que va prov

Diumenge 14/A 9 de juliol de 2023 Hem escoltat a l’Evangeli el que podríem anomenar “El Magnificat de Jesús”. De la mateixa manera que Maria, la mare de Jesús, davant d’Elisabet, exulta el Senyor perquè ha derrocat els poderosos del soli i exalça els humils, Jesús ple d’entusiasme de l’Esperit Sant lloa el Pare per una cosa paradoxal: “has revelat als senzills allò que has amagat als savis i als entesos”. El doctor Isidre Gomà, biblista i mestre de biblistes, diu que aquestes paraules “savis” i “entesos”, Jesús les va dir amb ironia evident. Avui diríem són els que van de savis i d’entesos. Són aquelles persones brillants que fan grans discursos però que després a l’hora d’aterrar queden en no res. Com diu un amic: “hi ha persones que brillen molt, però que no il · luminen ” . S ó n com els eucaliptus, de seguida es fan molt alts però al seu voltant, no hi creix ni un bri d’herba. En canvi que bé que ens trobem al costat de persones senzilles, que tenen i transmeten la saviesa d’ha

Homilia diumenge 13 A La primera lectura d’avui ens dona criteris molt pràctics per a aquest temps d’estiu que fa pocs dies que hem començat. L’evangeli la complementa i l’enriqueix amb nous matisos. En primer lloc per a la pregària. Aquells esposos benestants de Sunam van decidir construir una habitació per Eliseu, el profeta, a la terrassa de casa seva. L’ habitació del profeta, de l’home de Déu era molt senzilla però tenia els elements indispensables: una habitació, a la part alta de la casa, tancada, amb una llit, una taula, una cadira i un canelobre i un llum. Recordem el consell que Jesús ens dona a tots els qui també som cridats a ser profetes i que és el marc propici per a la pregària personal: “tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.” Perquè les persones per pregar, per trobar-nos amb el Pare, no necessitem gaire el

L’acompliment d’un bell somni Benvolguts mossèn Joan, mossèn Josep i mossèn Josep Maria, diaca germanes i germans. Amb molta alegria celebrem que fa cent anys es van obrir les portes d’aquest temple. En el decurs d’aquesta centúria, molts de vosaltres aquí mateix hi heu viscut esdeveniments importants de la vostra vida: el baptisme, la primera comunió,   la confirmació, el casament, el comiat de persones estimades, l’eucaristia dominical... és una església que, a l’estiu, se sol omplir sempre, lluminosa i ben cuidada, prop del mar. Diuen els experts que l’església s’hauria de dir en realitat “la casa de l’església”, perquè tots hi hem de ser ben rebuts. Us convido un moment a tancar els ulls del cor i a imaginar quins foren els somnis dels protagonistes d’aquell dia de Sant Pere -precisament el patró dels pescadors- de l’any 1923 i que segurament surten a les fotos de la jornada – n’hi ha moltes-   i els podríeu descobrir. Ben segur que entre els assistents hi eren els vostres