Jaume Aymar i Ragolta

Llàtzer i Epuló Aquesta és la única paràbola de Jesús on hi ha un personatge que porta nom: Llàtzer. Un nom que vol dir: “Déu és la meva ajuda”. I el ric?  Com fa notar Sant Jeroni, el ric no té nom encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló, que vol dir senzillament “el que menja molt”. La lliçó és que aquells que pels criteri de poder i de prestigi social es creuen els més importants són anònims davant de Déu i, en canvi aquells que són considerats insignificants i sense nom, són els que tenen valor pel Regne de Déu. Aquesta paràbola és també l’acompliment del Magnificat, quan Maria exulta perquè constata que Déu omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. També de les benaurances de Jesús: feliços els pobres, ai de vosaltres els rics. se situa en la mateixa línia. En algunes pintures romàniques hi apareix el pobre Llàtzer, cobert de nafres. D’aquí deu venir la frase catalana “semblava un sant llàtzer” quan una persona estava plena de nafres. I el nom d...

Diumenge XXXIII de durant l’any 18/11/2012 Quantes vegades en el decurs de la història hi ha hagut personatges i grups visionaris que han fixat amb tota exactitud la fi del món i després s’han quedat amb un pam de nas perquè tot ha continuat igual. Jesús diu clarament que del dia i l’hora ningú no en sap res, ni tan sols el Fill, només el Pare. I és que no es tracta de rellotges digitals ni de cronòmetres, l’eternitat és una altra dimensió. Des que el Fill de l’Home va venir al món, d’alguna manera ja ha començat la fi del món, del món caduc, vell, estèril i ha començat un temps nou: l’etapa definitiva de la història. Nosaltres en som protagonistes i amb tota humilitat però també amb tota fermesa hem d’ajudar a bastir aquest món nou, és a dir portat a plenitud, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist el nostre Salvador”. És a dir és una esperança activa. La nostra generació ha vist caure moltes coses que semblaven immutables: una man...