Jaume Aymar i Ragolta

Estimats, La primera lectura ens ha parlat d’una cosa tan humana com l’insomni de Job. Recordeu la història: Job hagué d’experimentar de la vora la profunda contradicció entre la teoria doctrinal i la realitat viscuda. Sense saber per què i tot mantenint-se tan innocent com abans, començà a rebre sotragades fins aleshores desconegudes per ell: la casa se li enfonsà, el bestiar li fou aniquilat, els fills, joves encara, moriren d’accident, i ell mateix es trobà sobtadament malalt de lepra i a més a més, humiliat per la seva pròpia muller que es reia de la seva paciència (Bentué): “A mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.” Moltes persones pateixen d’insomni. Tots hem passat una mala nit, sense poder dormir, de vegades per una preocupació greu  o per un tema que no hem pogut resoldre. Alguns pateixen d’insomni cr...

Tots sants 2017 “Aquests són els qui venen de la gran tribulació”. Ho hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi. Què és la tribulació? Aquesta paraula avui no s’usa gaire. Abans s’emprava molt més, “estic atribolat, et veig atribolat, atribolada, no t’atribolis...” tenia un sentit d’aflicció i d’intensa preocupació. Hi ha una manera de llegir la Bíblia que concep l’Apocalipsi  no com un llibre profètic, com ho era el llibre de Daniel, sinó que presenta les visions de Joan en el seu temps, quan la tribulació  estava essent viscuda pels precursors del cristianisme. Quan els apòstols i els altres deixebles eren perseguits i martiritzats... A l’Església sostenim que tot aquest llenguatge apocalíptic anuncia la aflicció personal individual del cristià. Recordem el fill pròdig, en el moment que toca a fons com a persona, reconeix que hi ha una crida a tornar al pare. Així la tribulació esdevindria més aviat una oportunitat que es dóna quan hi ha crisi, una ocasió de creixeme...

6 de novembre de 2013 Cada eucaristia és una trobada amb Jesucrist Ressuscitat; és amb ell, amb aquest Senyor de la Vida amb qui tenim l’esperança que els nostres companys, professors i alumnes, benefactors i membres d’aquesta comunitat acadèmica s’ hagin reunit per sempre i vetllin per nosaltres. Entre tant nosaltres fem allò més important que podem fer, oferir sufragis per ells i donar gràcies a Déu pels dons que Déu ens ha fet arribar a través de les seves vides. En aquestes aules venim atrets per la passió de saber, per l’amor a la saviesa, per aprendre plegats i vivim el goig d’aprendre i d’enriquir-nos interiorment i de preparar-nos uns pel ministeri i d’altres per una vida de seglars compromesos... però uns i altres topem amb el límit radical que és la mort i ens plantegem sovint aquella pregunta que ja es feia Sant Agustí: “com puc tenir esperança si el meu amic morirà i, probablement, morirà abans que jo?”. A les nostres aules hi ha d’haver també una pedagogia de la...