Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge 12 de durant l’any El pare Miquel Estradé, un savi monjo de Montserrat, explicava que una vegada, baixant del Monestir en direcció a Can Massana, on l’esperaven a dinar, es va perdre, tot i que era un camí que havia fet moltes vegades. Segurament és una experiència que tots hem viscut i que ens fa ràbia: la de no saber arribar un dia a un lloc on sovint hi hem estat... El P. Miquel, malgrat que l’indicaven, no sabia trobar el camí, veia la casa però no hi podia arribar. Sota el sol del migdia es va a angoixar i finalment l’angoixa se li va tornar pànic. Fou aleshores que veié un pi i, d’esma, es va abraçar al seu tronc i va començar a respirar pausadament. Explica que el contacte material amb el pi el va fer davallar altra vegada a la realitat, va poder raonar i seguint una clara deducció va arribar en cinc minuts al camí que passa per sota la Roca Foradada i va fins a Can Massana. És interessant la conclusió que en treu: “la por m’havia fet perdre l’esperança d’arribar a Ca...

Homilia diumenge XXIII de durant l’any Intencions Fer joc al mal Aquests setmanes Satanàs, sense dir-ne el nom, ha estat present en els mitjans de comunicació, pel cas d’un membre destacat de l’Església que ha estat titllat per un sector d’endimoniat. El tema ha estat objecte de debat en les xarxes i   l’opinió pública. No toca d’ara entrar en el fons de la qüestió que ateny sobre tot al tema del mal, de la seva immensitat i de   la seva iniquitat. Crec que la novetat de l’evangeli d’avui és que un home bo i impetuós com Pere, escollit per la missió de capdavanter del grup pot ser sense saber-ho fer joc al Mal per la seva manera de pensar en clau de poder i per voler allunyar Jesús de la seva missió. Per tant en el cas que deia abans del pressumpte endimoniat, un pensa si els qui realment són uns dimoniets o uns dimoniassos no són aquells que es dediquen a divulgar notícies no contrastades amb la intenció aparent de fer el bé, però en realitat fent el mal. Ahir a la ni...

Solemnidad de Todos los Santos En una ocasión presenté una amiga que vivía habitualmente en China, a un amigo que acababa de regresar a Badalona después de unos años de vivir en un país del Este de Europa. Enseguida sintonizaron y se pusieron a conversar; después me explicaron el motivo de su sintonía: “Cuando vives lejos de tu tierra, te fijas en cosas que antes quizás no te fijabas, como el cambio de estaciones, la llegada del otoño, las hojas secas…” das valor a cosas pequeñas que antes, en tu país de origen (ambos eran catalanes) te pasaban desapercibidas ... Fue una sencilla lección de vida. Dicen que cuando subimos a un vagón de metro donde viaja poca gente y, disimuladamente, damos un vistazo los demás viajeros, enseguida hay un cincuenta por ciento que nos cae bien y un cincuenta por ciento que no. No sabemos el por qué, es una reacción espontánea: aquellas personas no las conocemos, es la primera vez que las vemos y, en cambio, ya las clasificamos, tal vez ya las etiquetam...

Solemnitat de Tots Sants, 2020 Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida. Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les eti...