Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XXXII de dirant l'any Ja ho hem sentit al començament de la missa: aquest segon diumenge de novembre celebrem la festa de Germanor, una jornada que té com a objectiu ajudar a prendre consciència de la necessitat de col·laborar econòmicament en el sosteniment de l'Església diocesana. Recordo que una persona que va aprendre el català ja de gran, deia que una de les paraules que li agradava més de la nostra llengua era precisament aquesta: germanor. Amb aquesta finalitat avui, en totes les parròquies i centres de culte de la diòcesi, es fa una col·lecta extraordinària i la nostra Església arxidiocesana fa públics els comptes perquè tots els fidels pugueu valorar l’ús que es fa dels recursos econòmics. En el dia de Germanor d’enguany, conservem el lema dels darrers anys: «Som una gran família amb tu». Si l’Església és una gran família en la qual tots som necessaris. Ens ho creiem? Potser no del tot. Certament hi ha una diferència: l’Esglé...

Divendres Sant 2013 Acabem d’escoltar l’impressionant relat de la Passió segons sant Joan que es proclama en Divendres Sant i que és bo que meditem en silenci en el nostre cor. A tots ens impressiona la mort de l’innocent posat enmig dels malfactor. Però també ens esfereeix pensar que encara avui hi ha molts justos condemnats i molts malfactors que s’han escapolit de la justícia. Jesús es presenta com a rei, però explica com és aquesta reialesa: és la de ser un testimoni de la veritat. “Per això ha nascut i per això ha vingut al món”. Pilat no l’entén i deixa aquesta pregunta: i la veritat què és?   De quina veritat parla Jesús? No és la veritat aristotèlica: A és diferent a B. O la mera veritat matemàtica... La veritat dins la Bíblia és molt àmplia. Veritat que és fidelitat. És autenticitat. És coherència entre el que pensem, diem i fem. Dins d’aquesta veritat hi pot haver aparent contradicció. Veritat que va unida a la bondat i a la bellesa. Tots som buscadors de la ver...

Diumenge XXXII de durant l’any Jesús ens adverteix d’una actitud que tots podem adoptar fàcilment: fer-nos veure, actuar de cara a la galeria, vantar-nos de les coses bones que fem. L’evangeli és tot el contrari. És que la teva mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra, una frase del mateix Jesús. Ja no hi pot haver discreció és gran. Fer el bé amb discreció. Joan XXIII, el papa bo deia "només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú". Hi ha una pel·lícula molt divertida d’una noia -Amélie- que es dedica a fer bones accions sense que ningú no ho sàpiga. Entre tanta gent com hi havia al temple el gest d’aquella pobra vídua no va passar desapercebut a Jesús. Com tampoc no va passar desapercebuda a Elies la generositat de la vídua de Sarepta que preparava l’últim pa abans de morir de fam ella i el seu fill. Tots n’hem conegut d’aquestes “vídues pobres” que no donen d’allò que els sobra, si no del que els fa falta per viure. Aquestes vídues fan caritat...