Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en la Solemnitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2022 Estimats germans i germanes, Encara avui quan es pregunta pel llibre més venut de l’any es pregunta pel segon perquè ja se sap que la Bíblia és el llibre més venut. L’any passat va superar els 100 milions d’exemplars en cent països i en 23 idiomes. Però la veritat és que per a molts catòlics, gairebé l’únic contacte amb la Bíblia és quan escolten els textos bíblics de la litúrgia, a missa o a d’altres sagraments. Per això és tan important llegir i entonar bé. Tenir una guia de lectura, llegir en comunitat. I, per sobre de tot, creure allò que llegim. Diu mossèn Josep Rius Camps, acreditat biblista, que de vegades que no ha fet homilia, s’ha limitat a proclamar a poc a poc l’evangeli, amb unció, fent les pauses pertinents, subratllant amb més èmfasi algunes paraules, molts fidels l’han felicitat: “Quina homilia has fet!” I no n’ha fet cap, senzillament ha llegit el text amb unció Avui,...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any El fragment de l’evangeli que avui hem llegit ve de seguida del que vam proclamar diumenge passat i que ha estat anomenat “el sermó del petit servent” (Cf. Rius Camps). Jesús i els seus estan reunits a la caseta de Cafarnaüm, el centre de la missió. El Mestre, posant aquell noi, aquell petit servent en el centre, continua donant lliçons d’actitud apostòlica, d’esperit comprensiu, d’atenció als dèbils, d’horror a l’escàndol (Gomà) “N’hem vist un que es valia del vostre nom   per treure dimonis”.   Treure dimonis per Marc l’evangelista és una manera de significar l’eficiència de la missió cristiana: és allunyar el mal i tot allò que impedeix la comunió.   Joan reconeix que aquell exorcista actuava en nom de Jesús, però afegia:   “no és dels nostres”.   Encara li faltava   l’esperit de comprensió: confon els qui estan substancialment a favor o en contra de la causa de Crist, amb el zel de marginar els qui actuen d...

Llàtzer i Epuló Aquesta és la única paràbola de Jesús on hi ha un personatge que porta nom: Llàtzer. Un nom que vol dir: “Déu és la meva ajuda”. I el ric?  Com fa notar Sant Jeroni, el ric no té nom encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló, que vol dir senzillament “el que menja molt”. La lliçó és que aquells que pels criteri de poder i de prestigi social es creuen els més importants són anònims davant de Déu i, en canvi aquells que són considerats insignificants i sense nom, són els que tenen valor pel Regne de Déu. Aquesta paràbola és també l’acompliment del Magnificat, quan Maria exulta perquè constata que Déu omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. També de les benaurances de Jesús: feliços els pobres, ai de vosaltres els rics. se situa en la mateixa línia. En algunes pintures romàniques hi apareix el pobre Llàtzer, cobert de nafres. D’aquí deu venir la frase catalana “semblava un sant llàtzer” quan una persona estava plena de nafres. I el nom d...

Homilia  en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2015 Celebrem amb molt de goig la festivitat de Sant Jeroni, patró d’aquest antic Monestir. Sant Jeroni és un dels pares de l’Església llatina. Era un home de gran cultura i vehemència. Però també va viure una vida humil d’oració i de penitència. Des de Betlem, prop de la cova on havia nascut Jesús, va participar admirablement en els problemes de l’Església. La preocupació de les coses locals no ens ha de fer oblidar que hem de tenir la mirada posada en les universals. L’any vinent farà 600 anys de l’arribada a aquest Monestir dels primers monjos és un esdeveniment veritablement històric pel qual ens hem de preparar. Avui he felicitat les jerònimes de Bellesguard. La més gran 96 anys, però tenen una novícia i alguna postulant. “Hi ha moviment” em deia esperançada la priora, sor Trinitat. La lectura de l’Evangeli d’avui ens ha parlat d’aquelles cofre que conté coses modernes...

Homilia diumenge XXVI C Al final de la celebració de les exèquies cristianes diem aquesta antífona: “que el cor dels àngels t’aculli i que tinguis amb Llàtzer el pobre un repòs etern”. És d’aquest Llàtzer que ens parla l’evangeli d’avui.   Aquest pobre que veiem representat en algunes pintures romàniques, en un racó, amb el cos tot nafrat. Encara avui, quan una persona està plena de ferides diem: “sembla un Sant Llàtzer”. D’ell deriva també la paraula “llatzaret”, un hospital on ingressaven els malalts infecciosos o leprosos. Però Llàtzer tenia la riquesa més gran, tenia nom, era conegut per Déu. El ric en canvi - encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló- era com subratlla Sant Jeroni, un ric anònim, que en haver tancat la porta al pobre, la tancava a Déu mateix. Com ha comentat el bisbe José Rico, auxiliar de Getafe, no es parla dels crims ni dels delictes d’aquell ric, el seu pecat era la indiferència envers el seu proïsme. Expliquen que aleshores el costum dels banqu...