Jaume Aymar i Ragolta

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.   Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.   I encara, afegia Dolores Arriola, la...

Sembla que aquests dies de Nadal tots ens tornem més solidaris, si més no així ho expressen les nostres nadales. Per cert, com gaudim quan rebem encara alguna Nadala escrita a mà entre el magma de missatgets de watsapps i vídeos curts.   Escoltem de llavis de Joan Baptista un missatge senzill i directe de solidaritat El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». Miro el meu armari i el nostre frigorífic i em quedo sense paraules. Clar que també nosaltres aquí a   la Murtra també som beneficiaris de Càritas, però us asseguro que aquestes festes no ens mancarà res. I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». I avui tothom vol fer més i més i més. I tothom vol mostrar que fa molt i molt i molt. Limitem-nos a fer bé allò que hem de fer. Quan mossèn Enric d’Ossó li deia a l’Antoni Gaudí com volia que fos el c...

Estimats germans i germanes avui és Pentecosta Curiosament Maria i els apòstols també estaven confinats, com ho hem estat i en cert sentit encara ho estem una mica, amb les portes tancades, quan els va visitar l’Esperit Sant.   No eren al temple si no a casa, tots es trobaven en un mateix lloc quan els sorprengué una ventada impetuosa i es dipositaren damunt d’ells unes llengües com de foc. I ells mateixos esdevingueren temple.   Crec que és una bona ocasió perquè els qui aquests dies estigueu reunits a les vostres llars o en grup invoqueu l’Esperit Sant perquè us visiti.   Com ho farem aquesta eucaristia, els qui som aquí a l’església i els qui us hi uniu per mitjà de la ràdio.Com diu el cant: “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor: mira aquell poble que tu has aplegat./Esperit de Pentecosta, Vent poderós/renova’ns amb el teu alè” Com deia Dolores Arriola, teòloga filipina, de vegades estem tan tancats que l’Esperit Sant ha d’entrar per escletxes. I posava com exe...

Homilia en la Solemnitat de Pentecosta 4/06/17 L’autor sagrat diu que es trobaven tots junts i en un mateix lloc. Les reunions per ser fructíferes cal preparar-les. No es poden improvisar. De vegades en les nostres reunions quedem encallats, sentim que no avancem i això és sovint perquè improvisem o potser perquè volem que la nostra opinió prevalgui per sobre del consens. Jesús havia convocat en aquells tres anys de vida pública moltes vegades els seus amics. Els ensenyava amb paciència i ells li feien preguntes, de vegades s’admiraven, d’altres li posaven entrebancs, però ben segur que prevalia la concòrdia. Eren amb Ell. D’algunes d’aquestes trobades en tenim constància als evangelis, però ben segur que n’hi hagué moltes d’altres, perquè els evangelis resumeixen. Aquelles reunions s’havien interromput de manera abrupta amb la Passió i mort del Senyor. I ara els deixebles es tornaven a reunir tot i que amb les portes tancades per por dels dirigents dels jueus. La dels fets d...