Mans alçades
Les paràboles de Jesús tenen una lliçó bàsica. La d’aquest diumenge és ben clara, l’evangelista la diu des del principi: hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança. És impressionant la imatge de Moisès i els seus dos ajudants Aharon i Hur ajudant-li a mantenir-les. A missa el mossèn també alça les mans. I alguns les alceu quan reseu el parenostre. També la imatge de Maria Assumpta que ens presideix té els palmells de la mà mirant el cel. La gran diferència dels cristians és que no hem de resar per guanyar cap batalla. Recordo que la pel·lícula Waterloo, comença amb una escena en la qual el general vencedor Wellington, es veu cavalcant per un camp de batalla ple de morts i alguns ferits. La seva frase és: “Allò que més s’assembla a una batalla perduda, allò més trist, és una batalla guanyada”. Perquè en realitat el més trist és que hi hagi batalla, que hi hagi guerres o renyines. Nosaltres no hem de pregar perquè ningú guanyi o perdi si no perquè tots ens entenguem,...