Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu Residència Roca i Pi Estimats, com consola aquesta benedicció que hem escoltat a la primera lectura: ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.’ Sí, que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi! Que el nou any ens porti un feix de benediccions. Beneir és dir bé, és enaltir la bondat. El bisbe Tomàs Jesús, bon veneçolà, tan actiu aquí a  Roca i Pi, sol repetir amb un somriure: “ bendición! ” Beneïm perquè ens meravellem, perquè reconeixem que dins nostre i al voltant nostre hi ha coses admirables, hi ha coses dignes d’admiració. Maria proclama: “el Senyor ha fet en mi meravelles...!” Tenir vida, tenir sostre, tenir persones que tenen cura de nosaltres, poder celebrar la nostra fe. Tantes vivències, tants records, tantes ocasions de fer el bé... Si plores perquè no veus el sol, les llàgrim...

  Nit de Nadal La Nit de Nadal commemora un naixement que va canviar la història, el del Fill de Déu. Però des del punt de vista humà, aquest naixement va canviar també la història de Maria i de Josep. Quan neix un nen es converteix en el centre d’atenció de totes les famílies i també degué   ser així naturalment, en el si   de la Sagrada Família, tot i que en una situació ben peculiar, fora de casa, allotjats en un estable dins una cova... Aquells joves esposos varen trigar temps a tornar a casa. Després de Betlem, a tocar de Jerusalem va venir un llarg periple per Egipte, motivat pel naixement de Jesús i les amenaces d’Herodes. Tots hem viscut i vivim naixements en el si de les nostres famílies. Ho sabeu els pares, com tots els vostres horaris s’han trastocat perquè s’han de posar en funció de la criatura que ha nascut. Ho sabeu els avis que si sou jubilats joves, us tocarà feina, bonica, però feina. I ho sabeu també els germanets grans que deixareu de ser els reis ...

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.   La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,   que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries d...

  Homilia papa Francesc a Roca i Pi Vam saber la notícia de la mort del papa, aquí mateix durant la missa de dilluns de Pasqua. Va ser l’Ada Ortega la que ens ho va dir. També em va arribar molt a fons la frase que em vas dir, Ada: “ Al Cielo sin curvas ”. Des d’aleshores cada dia aquí l’hem recordat, però avui ho fem d’una manera més intensa, amb d’altres persones que treballeu aquí a la residència i d’altres amics. Estem tristos però també estem esperançats. Francesc era un home com nosaltres, que temia el dolor físic, ho havia dit, però també que va ser capaç d’anar molt lluny, a Singapur, a la Polinèsia, al Timor Oriental... amb cadira de rodes. La cadira de rodes limita, però també ajuda. Francesc parlava de la gent gran en primera persona, ja tenia vuitanta-vuit anys i havia estat molt malalt, però repetia una frase que sempre em va impressionar: “ nadie se muere la víspera ”, és a dir, tots ens morim en el moment que toca. Això al principi ens costa, però amb el temps ho a...

Estimades germanes, estimats germans, que n’és d’important saber acollir bé! I també, que n’és d’important sentir-se ben acollit. L’hospitalitat és un tema transversal a les grans tradicions religioses. Aquests dies de camí, de Sant Jeroni de la Murtra, a Sant Jeroni de Montserrat n’hem fet l’experiència. Érem sis, de cinc països diferents: Mauritània, Gàmbia, Senegal, Itàlia i Espanya.. i el bon acolliment no ha estat solament en les hostatgeries, si no també en les persones que ens hem anat trobant pels camins. Ni un sol refús: tothom amable i complaent. Acollir i deixar-nos acollir, ens enriqueix, ens modifica, ens fa més dúctils, més autèntics, més oberts a l’universal... acollir i deixar-se acollir és savi. Ens permet d’entendre -com ens ha dit Sant Pau- què vol de nosaltres el Senyor. Dic que acollir ens modifica. De la mateixa manera que una dona quan està embarassada sent com el seu cos canvia, també acollir a nosaltres modifica el nostre estil de viure, ens fa més pobres i m...

  Homilia en la Mare de Déu del Carme 2024 Comunitat dels PP. Carmelites de Badalona, 16 de juliol de 2024 Estimada comunitat, regidors,   germanes i germans, la muntanya Carmel és una muntanya de Palestina, al Nord d'Israel, propera al mar Mediterrani. “Carmel” significa “jardí”, “vinya” “verger de Déu”. Hi ha una flora variada i rica amb llorers, murtres, alzines, cedres, pins, garrofers... I la Mare de Déu en la seva advocació del Carme ha estat anomenada «la flor del Carmel«   ». Avui no són possibles els pelegrinatges a Terra Santa per la guerra, el conflicte armat entre israelians i palestins... demanem que arribi a florir un dia altra vegada l’amor i la pau, lluny tota revenja i tot odi criminal, que aquesta pregària d’avui al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Badalona arribi a l’altra riba de la Mediterrània i com en un efecte papallona, hi faci florir l’amor i la pau.   Al segle VIII a.C. el profeta Elies va desafiar des del Carmel els sacerdot...

Diumenge I d’Advent Sant Francesc Xavier. En memòria de Teresa Coma Riera. 3 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Els dies són curts. La fosca guanya protagonisme. Una de les vivències més belles del nostre pelegrinatge i de la nostra estada a Mont Athos, a Grècia, va ser constatar la importància que per als monjos té la nit i mirar de viure-la amb ells en la seva pregària.   Ens llevàvem a les quatre del matí perquè la primera litúrgia era a dos quarts de cinc. Tot era fosc. A l’església resplendien les espelmes fent pampallugues sobre l’or de les icones que només endevinaven, mentre que els fidels s’atansaven a venerar-les amb respecte. Ens acompanyava la monòtona salmòdia monàstica, el perfum de l’encens... Era inútil voler racionalitzar res. Senties que entraves en una atmosfera de misteri. Els cartoixans i les cartoixanes, i d’altres monjos, durant segles, han dormit partit: anaven a dormir a les vuit, es llevaven a les dotze, pregaven un parell d’hores i s...

Als ancians de la residència Llegat Roca i Pi Estimats germans i germanes: una especial salutació a la Dolores Cortés que s’acaba d’incorporar a la residència. Ella és vídua, mare de tres fills -un d’ell sacerdot- i àvia de quatre nets. Et desitgem que et trobis com a casa. També a l’Elisa Sosa, bona amiga de Bufalà, que fa poc que ets aquí i que estàs acompanyada de la Pili Cornejo... La meva àvia va morir amb més de cent anys. Els darrers anys vivia amb els meus pares. Quan sortia la notícia al diari d’alguna persona difunta, els meus pares li amagaven perquè ella no s’impressionés. Un dia vaig descobrir que ella feia el mateix, amagava la notícia perquè els meus pares, amb més de setanta anys, no s’impressionessin. Quan va morir el seu germà, els pares no li van voler dir a l’àvia. I ella mai més no va preguntar per ell, talment com si estigués convençuda que ja havia marxat. Ho sentia. Les persones grans us heu familiaritzat amb la mort. Naturalment sempre costa quan se’n va un...

Diumenge 14/A 9 de juliol de 2023 Hem escoltat a l’Evangeli el que podríem anomenar “El Magnificat de Jesús”. De la mateixa manera que Maria, la mare de Jesús, davant d’Elisabet, exulta el Senyor perquè ha derrocat els poderosos del soli i exalça els humils, Jesús ple d’entusiasme de l’Esperit Sant lloa el Pare per una cosa paradoxal: “has revelat als senzills allò que has amagat als savis i als entesos”. El doctor Isidre Gomà, biblista i mestre de biblistes, diu que aquestes paraules “savis” i “entesos”, Jesús les va dir amb ironia evident. Avui diríem són els que van de savis i d’entesos. Són aquelles persones brillants que fan grans discursos però que després a l’hora d’aterrar queden en no res. Com diu un amic: “hi ha persones que brillen molt, però que no il · luminen ” . S ó n com els eucaliptus, de seguida es fan molt alts però al seu voltant, no hi creix ni un bri d’herba. En canvi que bé que ens trobem al costat de persones senzilles, que tenen i transmeten la saviesa d’ha...

Estimats amics, la mort és una evidència. La resurrecció és objecte de fe. Però Jesús no s'identifica només amb la resurrecció. S'identifica amb la resurrecció i amb la vida. Parla de dues coses, de la vida i la resurrecció.  Ahir al matí la Montserrat, després de gairebé dos anys que no s'havia pogut expressar amb paraules agonitzava. A la seva cambra vam celebrar l'eucaristia, Hi havia llàgrimes serenes als ulls dels seus. Era una dona creient, una mestra que ens estava donant al llit de mort la seva darrera lliçó: la de la ciència del patir. Havíem tingut llarg temps per preparar-nos pel seu comiat. Ahir mateix a la tarda, em comunicaven la seva mort. A molts pobles, històricament, quan algú agonitzava s'anava a buscar el sacerdot perquè li administrés els darrers sagraments. Dir que havia vingut el capellà era sinònim que estava a punt d'expirar. I la unció dels malalts esdevenia l'extremaunció. Però com reacciona el Senyor davant de la malaltia de Llàtz...

Joan Baptista es la veu que crida en el desert, però el seu missatge és molt breu, és lacònic, les paraules que ens han arribat del precursor són mínimes, caben perfectament en una pàgina...   a més és una veu que calla aviat, és una veu que fan callar aviat. Joan   calla perquè parli Jesús. És just, però suficient. A la resta d’Israel no es parla gaire. Josep a l’evangeli resta en silenci. Només tenim constància que digués una paraula: «Jesús», quan el va anar a inscriure. Es pot dir més en menys paraules? Això va fer que quan la seva figura fou redescoberta als segles XVI-XVII entusiasmés els religiosos, perquè veien en Sant Josep un consagrat. Maria parla més, però també parla poc, el Fiat, el Magnificat i el feu tot el que ell us digui... tot plegat una pàginaTothom calla perquè parli el Verb. A Ell és a qui hem d’escoltar, ens ho diu la teofania del Jordà. ...   Fins i tot és lacònic el que diu el Pare «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut»...

Mn Richard i ministres de l’altar Sr. Tinent d’Alcalde, senyors regidors Diaconesses de l’Església Baptista de Badalona Representants d’altres comunitats Germanes i germans, Avui, dia 1 de juliol de 2017 fa exactament 120 anys que la Reina regent, Maria Cristina d’Habsburg, va signar el decret que convertia la vila de Badalona en ciutat. Ella mateixa l’havia visitat nou anys abans, el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona. L’any 1997 quan fou el centenari ja en vam fer memòria agraïda i vam posar una placa commemorativa. Cent vint anys no és un número gaire rodó, però és tota una trajectòria que ja fa goig i un motiu de donar gràcies a Déu. ,  El 1897 fou un any que Barcelona, en créixer ràpidament, va absorbir vàries poblacions al seu voltant: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals que van passar a ser nous barris o districtes de la ciutat. Hagués estat molt versemblant que Badalona hagués queda...

D Homilia Aquest matí hem celebrat el tradicional Via Crucis a Roca i Pi. Estava molt ben preparat per les Germanes Dominiques: cada estació anava acompanyada d’una actualització, de la Passió del món... Però el sol pas pel passadís de la Residència on hi ha tants ancians en cadira de rodes, alguns amb oxigen, d’altres absents... ja és tot una meditació de Divendres Sant. Alguns hi teniu persones estimades que aneu a visitar... Fa impressió. Un es pregunta el per què de l’ancianitat, de la malaltia, del deteriorament físic i psíquic. És el nostre futur. El de molts... La paraula “Passió” expressa passivitat. Hem escoltat com Jesús es mostra pacient durant tota la seva Passió. No es defensa, no reacciona aïradament. Però alhora es mostra valent, ferm, decidit, respon amb justesa, parla amb paraules plenes de saviesa. Maria també es manté ferma enmig del dolor, Maria Magdalena, les dones, Joan, romanen a prop de la Creu... Per difícils que siguin els moments que ens toqui viure...

Homilia Diumenge IV d'Advent (18/12/2016) Som a prop de Nadal i l’evangeli ens presenta una altra figura d’aquest temps, important i actual: sant Josep. Mateu presenta a Josep com a “just” és a dir sensible per a les coses de Déu (Larrañaga). Ell era, en paraules del salm 23 que hem cantat, l’home “de cor sincer i les mans sense culpa”. Un bon dia va arribar a Josep –no sabem com- la notícia, potser la sospita, que Maria estava en estat. Davant de l’opinió pública, una de les humiliacions més grans per un espòs en la vida social és el fet, o el rumor que la seva dona li és infidel.  El llibre del Levític preveia el que calia fer amb les adúlteres: divorci automàtic, gran escàndol i una pluja de pedres... L’oportú anunci de l'àngel a Josep es produeix dins d'un somni i comporta un triple missatge, ben actual: “No tinguis por”. Missatge comú a l’anunci de Maria. Missatge reiterat pels àngels als pastors, missatge de resurrecció. Han passat dos mil anys i continuem...

Parròquia Sant Francesc de Badalona. 28 d’abril de 2012 Cuando fijamos la fecha del funeral del Padre Juan no caímos en la cuenta que el evangelio de hoy  seria el del buen Pastor. Y me alegra. Ser un buen Pastor es el deseo de todo sacerdote y también lo fue de Juan: Acompañar, cuidar, aconsejar, avisar, a veces proteger... Juan ejerció esta labor en los distintos ministerios que se le pidieron: en Santiago de Compostela,en Nuestra Señora del Rosario de Lloreda,en Roca i Pi, aquí en Sant Francesc, en Can Ruti, en la Farga de Bebié. Y en todas partes hay personas que le recuerdan y que en estos días nos han hecho llegar su condolencia. Personas que se sintieron queridas y acompañadas por Juan. Personas a quien él pastoreó, algunas hasta la muerte. Este es el mejor legado que nos deja.   Y todo ello lejos de su Génova y de su Roma nativa. El Señor le llamó a seguir los pasos luminosos de San Jerónimo Emiliani con la juventud y con los huérfanos. A pesar de haber p...