En el comiat de Miquel Riera Munné
Estimat Josep Maria, estimats germans, bona tarda. Saludo cordialment els mossens: Joan Fernández, Salvador Pié, Emili Roure, Ricard Peris, Richard Twagirimana... i els ministres de l’altar, Josep Giralt, Joan Bofill i Jordi Parmar. I a tots vosaltres familiars i amics del Miquel. Estem tristos i desconcertats: en Miquel i la mort semblaven realitats incompatibles, de tan vital i entusiasta com era... ens sembla impossible que se n’hagi anat tan de pressa, amb tantes coses que encara hauria pogut fer... la seva mort és un enigma... Amb tot, enmig de la fosca, s’encenen alguns indicis d’esperança i de consol: abans d’ahir el Lluís Agustí, expert en biblioteques, amic seu, em feia veure emocionat la consciència que en Miquel tenia d’haver acabat la seva feina d’endreçar la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra. Una tasca, quasi quotidiana, titànica, de disset anys: prestatgeries, catalogació, digitalització, assessoraments, equip humà -gràcies Rafael Vicente, Quim Camps, Jav...