Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge II de Quaresma. 25 de febrer de 2024 Estimats germans i germanes, el científic i poeta catòlic David Jou, diu que l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac que hem proclamat a la primera lectura és ben problemàtic: «Jo no creuré mai en un Déu que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.» Quina contradicció! Jove, des que comences a treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el món, pe...

Homilia diumenge XXIII de durant l’any Intencions Fer joc al mal Aquests setmanes Satanàs, sense dir-ne el nom, ha estat present en els mitjans de comunicació, pel cas d’un membre destacat de l’Església que ha estat titllat per un sector d’endimoniat. El tema ha estat objecte de debat en les xarxes i   l’opinió pública. No toca d’ara entrar en el fons de la qüestió que ateny sobre tot al tema del mal, de la seva immensitat i de   la seva iniquitat. Crec que la novetat de l’evangeli d’avui és que un home bo i impetuós com Pere, escollit per la missió de capdavanter del grup pot ser sense saber-ho fer joc al Mal per la seva manera de pensar en clau de poder i per voler allunyar Jesús de la seva missió. Per tant en el cas que deia abans del pressumpte endimoniat, un pensa si els qui realment són uns dimoniets o uns dimoniassos no són aquells que es dediquen a divulgar notícies no contrastades amb la intenció aparent de fer el bé, però en realitat fent el mal. Ahir a la ni...

Homilia diumenge XXIV de durant l'any (13/09/15) I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús travessa la història. Es pot “dir” amb paraules , però es “diu” sobre tot amb les obres, amb els exemples, amb el testimoni, amb la manera de viure. Ho ha explicat clarament Sant Jaume en la segona lectura. En temps de Jesús circulaven rumors sobre la seva identitat. Les respostes eren molt variades però no es corresponien amb aquella experiència tan bonica i tan fonamental que Jesús va fer en el Jordà i que era la font de la seva llibertat interior: sentir-se elegit i estimat per Déu. I quan el Mestre s’adreça als deixebles i els pregunta: i vosaltres qui dieu que sóc? Pere, impetuós, li respon: “¡Tu ets el Messies!” Però Simó pensava en un Messies que els havia d’alliberar del jou dels romans, emprant la violència i també la revenja. I aquell messianisme certament no era el de Jesús, que havia vingut a anunciar un Déu d’amor i de pau, de misericòrdia i de perdó... Per...

Diumenge XXI de durant l’any 31/08/14 La setmana passada escoltàvem l’elogi de Jesús a Pere. Avui escoltem el retret que el mateix Jesús li fa. Per què? Perquè Pere provava de dissuadir-lo amb bones raons. Jesús arriba a dir: “fuig d’aquí Satanàs”, però no pas perquè Pere sigui un dimoni –era un home temperamental i feble- si no perquè darrera d’aquell discurs que Pere li fa, Jesús hi descobreix l’esperit del mal. Els esdeveniments de la nostra vida: el final d’unes vacances, el començament d’un nou curs, la malaltia d’un ésser estimat, una nova feina... els hauríem de llegir sempre en clau de fe i hauríem d’entendre que hi ha circumstàncies que ens porten a Déu i d’altres que ens n’allunyen. I per això necessitem posar una certa distància envers els esdeveniments, no podem permetre que se’ns mengin... Sant Pau ens dóna un gran consell: “no us emmotlleu al món present, transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses.” Però aquesta mirada en profunditat no s’imp...