Jaume Aymar i Ragolta

Sant Jeroni de la Murtra, 10 de gener de 2022 Lectures Macabeus 12, 43-46 (379) Salm   102 (380) Evangeli Lluc 23 (419) I Pregària eucarística de reconciliació Introducció Estimats, Avui tots tenim els ulls posats en la mare. La mare els té posats en el Josep i el Josep els té posats en Déu. Durant anys, els de casa ens hem reunit celebrar el Nadal aquí a la Murtra. Aquest any no he pogut venir, però encara vam poder celebrar l’entrada de l’any a Madrid, brindant des de l’Hospital per nosaltres. Ara el Josep, amb el seu silenci, convoca de nou, en aquest antic refetor, el menjador dels monjos, tot just acabades les festes, perquè puguem celebrar la fe.   Ahir a la tarda, aquí mateix, vam tenir una llarga vetlla de tres hores. El centenar de persones que pujàreu fins aquí – algunes vingudes de lluny- veníeu a recordar el Josep i a donar-nos el condol. Degut a la situació sanitària que vivim, anàveu passant en petits grups. Ens asseiem al voltant del seu fèretre,...

Homilia en el baptisme del Senyor 2022 Estimats germans i germanes, Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció... L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixa...

Homilia del quart diumenge d’advent 24/12/17 Estimats: en el decurs de la vida anem fent plans, de vegades ens sembla que ens en sortim i d’altres no. En anglès “exit”  vol dir sortida i en català reeixir, tenir èxit, és sortir-nos-en. Déu té un pla per cadascú que hem de saber descobrir. No és que el pla de Déu estigui determinat prèviament de manera rígida, això fóra determinisme. Déu compta amb la nostra llibertat i aquest pla l’anem construint podríem dir de manera col·laborativa entre Déu i nosaltres i els altres cada dia. Hi ha moments difícils com Getsemaní quan Jesús demanava enmig d’una lluita agònica que es fes la voluntat de Déu i no la seva. La veritable llibertat no és fer allò que jo vull fer simplement sinó allò que convé que faci, allò que em convé realment. Un exemple senzill : aquestes festes hem pres i haurem de prendre decisions: a qui felicitem, a qui visitem, quin regal fem a aquesta persona, quin plat preparem.... Voldríem encertar. Però no hem ...