Jaume Aymar i Ragolta

  Eucaristia en sufragi del meu germà Josep Aymar i Ragolta (*Barcelona, 15 de febrer de 1963-Madrid, 7 de gener de 2022). Parròquia de Santa Maria de Badalona 14 de febrer de 2022   Cant d’entrada: Tu has vingut vers nosaltres (El pescador) 1a lectura: 1 Co 15,12.16-20 Salm 114: Continuaré caminar amb els qui viuen a la presència del Senyor. Evangeli: Mt, 25:14-30 (Paràbola dels talents) Pregàries: resposta cantada “Amen” Ofertori: El Cant dels Ocells Comunió: Nessun dorma . Panis angelicus. Després de la comunió: La Vall del Riu Vermell. Paraules d’agraïment: Maria-Luz Ragolta (mare) Comiat: Virolai Orgue: Miquel Gonzàlez Violoncel: Paola Ríos Solista: Maria Gelpí Animador de cants: Joan Bofill Introducció El nostre Josep va morir el passat set de gener a l’Hospital 12 de octubre de Madrid, acompanyat de la seva filla gran, l’Andrea, i de les pregàries de molts. Després, el seu cos sense vida, va viatjar fins a Sant Jeroni de la Murtra on ...

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 29 de febrer de 2020 El meu pare formava part d’aquesta comunitat. Aquí va venir per primera vegada amb motiu de la meva confirmació, juntament amb una vintena de nois i noies de la parròquia. Era en temps de mossèn Ramon Boldú . Després va venir quan la meva primera missa l’any 1986, ja en temps de mossèn Andreu Pascual. I ha tornat en algunes celebracions assenyalades com la dels seus 90 anys, l’abril passat. Però dic que formava part d’aquesta comunitat perquè cada diumenge des de fa sis anys, ell i la mare s’unien a la missa dominical, des de casa. I tal com vaig dir l’endemà de la seva mort, penso que ell continua formant part d’aquesta assemblea i que m’escolta. Gràcies a totes i a tots per ser aquí fent-nos costat. Gràcies per l’estima que molts de vosaltres heu mostrat envers els pares. Gràcies als companys preveres. Gracias monseñor Tomás Jesús Zárraga, en su persona está la presencia de la comunidad de la Cartuja y también la de la...

Estimats germans i germanes, El meu pare era ben conscient que se n’anava. Abans d’ahir li va dir a la seva néta Andrea: “em queda un filet de vida”. I així estat. Aquest darrer filet s’ha tallat plàcidament, a casa, al seu llit, amb la mare al seu costat, el fidel gosset Silver al seu costat i els qui estàvem a prop. Una mort que molts voldríem. No triem la nostra hora de la mort però el pare ha mort el dia 15 de febrer el mateix dia que va néixer el seu fill Josep, el meu germà, com dient-nos que morir és néixer a la vida eterna. L’abril hauria fet noranta un anys. Vull donar gràcies públicame nt el pare – en nom propi i dels meus germans- pel do de la vida que un dia ens va fer i per la seva dedicació i la seva estima en el decurs de tants anys. Costa parlar-ne en passat. La primera lectura d’avui és de la carta de Sant Jaume, de qui ell fou tan devot. I és oportuna perquè estem passant una prova, una prova que ens referma. El meu pare nasqué a Barcelona l’any 1929, l...