Jaume Aymar i Ragolta

Estimats, recordo que vaig sentir cantar a Montserrat Español, bona amiga, soprano, aquesta antiga cançó: Tres personas en una te muestra el cielo, que en tres personas caben muchos misterios; y aunque se oculten, está en Roma la sede, sí, que los promulgue. Sé fiel a tres virtudes en este mundo: caridad, esperanza y fe del justo, Si es que pretendes lograr eterna gloria sí tras de tu muerte. Després he sabut que era una seguidilla , una forma poètica, en aquest cas amb gran contingut teològic, expressat d’una manera molt senzilla. La cantava també la gran soprano Victòria dels Àngels, que com Montse, era profundament creient. Les nostres relacions personals estan immerses en el misteri. Hi ha una part visible i una altra invisible. Una part coneguda i una part desconeguda, per descobrir. Una part que és la que veiem els humans, una altra que només la veu Déu. La Trinitat: tres persones distintes i un sol Déu veritable, o tres persones que s’estimen tant que en fan ...

Carta oberta a Òscar Martí nou director de Ràdio Estel  (embargada fins que es faci públic el nomenament) Benvolgut Òscar, el Patronat de la Fundació Missatge Humà i Cristià t’acaba de nomenar nou director de Ràdio Estel. La meva cordial enhorabona. La teva tasca al capdavant de Catalunya Cristiana en el decurs d’aquests mesos, et fa mereixedor i alhora, apte, d’aquesta nova responsabilitat al capdavant dels mitjans diocesans barcelonins amb vocació al territori.  La paràbola del gra de mostassa que arriba a convertir-se en un arbust esponerós, en el qual els ocells venen per ajocar-se a les seves branques, és un símbol tant de Ràdio Estel com del setmanari, en una societat on l’església sinodal es va convencent que és una minoria creativa. Ràdio Estel, nascuda de l’encàrrec de Joan Pau II al Doctor Jubany, ha estat coneguda aquests anys -fins i tot per la Generalitat- com la ràdio amable, és a dir, la ràdio que s’ha fet estimar perquè a la mateixa hora que les altres ràdi...

Estimats germans i germanes, Zaqueu tenia un doble problema: d’una banda era baixet i les persones baixes sovint són menystingudes, és una creença comuna (i errònia) considerar que són persones febles, poca cosa, quan moltes vegades són les més enèrgiques i valuoses. Tots en podríem adduir exemples. Però potser per suplir aquesta manca d’alçada que el devia acomplexar, Zaqueu havia lluitat per obrir-se camí a al vida i, malgrat que era un ofici mal vist, va arribar a ser arxirecaptador d’impostos i es va enriquir. I per això, sobre tot per això, era malvist. Amb tot, a Zaqueu (un nom que significa pur, innocent) la curiositat l’impel · lia a veure Jes ú s, i s’enfila en un arbre. Un sicòmor és un arbre no gaire alt. Però a Zaqueu no li fa res de fer el ridícul. És un comportament típic dels fans quan ve el seu ídol, criden s’enfilen, gesticulen... Recordo que el 1986 quan el papa Joan Pau II va visitar la Catedral de Bogotà, jo estava recent ordenat i hi vaig anar amb una colla de ...

Homilia en el baptisme del Senyor 2022 Estimats germans i germanes, Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció... L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixa...

 El pensament del dia 2 de juny de 2021 Déu vos guard, Tal dia com avui de l’any 1979, el Papa Joan Pau II va arribar a Varsòvia, per visitar per primera vegada després de la seva elecció, el seu país natal, que també era el primer del bloc comunista que visitava el pontífex. En el decurs del seu pontificat, el papa Wojtyla va visitar Polònia 9 vegades. En canvi, el Papa Francesc, no ha tornat a l’Argentina des que fou electe, el 2013, fa ja vuit anys. El passat mes de març tornant de l’Iraq, Francesc va dir amb humor als periodistes que no ens fem fantasies que té   “patriafòbia” i va afirmar que anirà al seu país natal, “quan es doni l’oportunitat” perquè “ja vaig estar 76 anys al país sudamericà i   n’hi ha prou, oi?” Afegí en broma. També va recordar que el novembre de 2017 tenia plans de visitar Xile, Argentina i Uruguai, però aleshores a Xile hi havia campanya electoral i es va decidir que hi aniria el gener, però el mes de gener ni a Argentina ni a l’Uruguai no...

Homilia Epifania 2020 Estimats germans i germanes, us imagineu que cada un dels tres dons que –segons l’evangelista- els mags van portar fossin per cada un dels membres de la Sagrada Família? Que a Jesús li portessin l’or, com a Rei, perquè àuries foren les seves paraules. Que a Maria li portessin l’encens, perquè la Mare perfuma la llar en el silenci de tants actes quotidians. I que a Josep, com a patró de la bona mort, la mort més bella, perquè va morir en braços de Jesús i Maria, li portessin la mirra.   En qualsevol cas, tots tres els devien compartir tota la vida aquells regals en la intimitat que va marcar tants anys de la vida oculta de Jesús, on es conjuntava el treball, la pregària i la cura del cos. I com contrasta el comportament d’aquests savis vinguts de lluny amb el d’Herodes! Ells venien de molt lluny, cercant i Herodes ja era allí i no sabia que havia nascut el Messies. Els mags sabien i buscaven i Herodes no sabia res ni buscava res perquè es pensava que...

Tots Sants 2018 Què és la santedat? La santedat és la plenitud de l’amor. Ho direm al prefaci de la missa del dia d’avui. La santedat, doncs, és l’horitzó de tot cristià: Ja estimem, però som conscients que no estimem bé, o que no estimem prou. Sigui com sigui la crida a viure l’alegria de l’amor ple és perenne. El camí de la santedat és el camí de vegades amagat i de vegades públic de les benaurances. Diem camí amagat perquè les benaurances es viuen sovint de manera interior: la pobresa en l’esperit, la mansuetud, les llàgrimes, la netedat de cor... i diem camí públic perquè d’altres es poden viure de manera més notòria: la misericòrdia, la fam i set de justícia i de pau, la persecució... No tots excel·lim en totes. Podríem pensar en quina i en quina excel·leixen les persones que tenim més a prop. I alhora les benaurances ens ensenyen el rostre d’un Déu que dona el Regne, la terra, que consola, que es deixa veure, que és misericordiós, summament just i pacífic i que en la p...

Homilia diumenge XXIX de durant l’any. Domund Estimats, Ben difícil la situació de Jesús: si es declarava a favor del César, perdia el favor del poble.  I el favor del poble era l’únic que el protegia perquè els seus adversaris ja tenien decidit eliminar-lo. Si en canvi, deia que era il·lícit pagar el tribut equivalia a constituir-se en el cap moral d’una insurrecció - d’una sedició?- perquè el tribut era signe eficaç de vassallatge a l’Imperi. Però Jesús solia respondre amb una alçada de mires que no tenien aquells que l’interrogaven. La seva resposta és plena de saviesa: “retorneu al César allò que és del César i a Déu allò que és de Déu.” Li preguntaven sobre coses del César, però ell havia vingut a parlar de les coses de Déu.  I amb la seva resposta està dient que el César, el kàiser, l’emperador, no és Déu.  Els caps d’Estat no són déus. I els Imperis també s’extingeixen. Les teocràcies –si més no a l’occident s’han acabat. Però el projecte cristià és edificar ...

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15 Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa. Tornem a posar els ulls en   Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmic...

Comunicació del director de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel en rebre la noticia del nomenament del nou Arquebisbe de Barcelona 6/11/2015 Benvolguts radiooients, El Papa Francesc ha acceptat la renúncia de l’Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach. El succeirà el bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño, Juan José Omella. Ja hi haurà temps per fer valoracions del pontificat del Cardenal Lluís a l’Arxidiòcesi Metropolitana de Barcelona. Permeteu que ara, simplement, evoqui alguns records personals. Lluís Martínez Sistach és fill de Barcelona. Ha estat, després de molts anys, el primer bisbe nascut a   la Ciutat Comtal. L’anterior bisbe barceloní de naixença va ser el Cardenal Casañas que va morir l’any 1908, fa més de cent anys. Aquest origen i el seu treball parroquial i docent fa que molts l’hàgim conegut de jove. Personalment el recordo com a professor de Dret Canònic a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, avui Facultat de Teologia de Catalun...

Diumenge de Pasqua 5/04/2015 Avui és diumenge de Pasqua, la Pasqua florida, la festa de les festes. Hem assistit amb emoció a la processó de l’encontre de Jesús Ressuscitat amb Maria. Aquesta aparició no surt als evangelis. Però nosaltres es preguntem: “Com no s’havia de deixar veure abans que als altres a la seva Mare! La primera que l’havia bressolat als seus braços! La Dolorosa que una vegada mort l’havia bressat de bell nou a la seva falda. L’única que va mantenir clara l’esperança durant el Dissabte Sant” (A. RUBIO, Itinerari Pasqual. Camí de l’Alegria , p. 12) L’aparició de Jesús Ressuscitat a la seva Mare queda corroborada també per una revelació a Santa Teresa “Em va dir [Jesús] que, en ressuscitar, havia vist la Nostra Senyora” ( Santa Teresa de Jesús. Obres completes . Comptes de consciència, 13a 12). A la Passió d’Esparreguera, també queda reflectida aquesta emocionada abraçada del Senyor Ressuscitat a la seva Mare. I Sant Joan Pau II es preguntava: “La Verge, pr...

Diumenge de la Divina Misericordia (segon de Pasqua 27/04/2014) Ahir celebràvem la cloenda de quatre parròquies de Badalona. Vàrem tenir una celebració emotiva a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. Era una eucaristia llargament preparada. Hi havia gent molt diversa però es respirava un ambient de joia i d’acció de gràcies a Déu. Totes quatre tenim vàries coses en comú: som parròquies de les perifèries, aquestes perifèries de les quals parla tant avui el papa Francesc que no són sols urbanístiques si no existencials... Ho va subratllar mossèn Salvador Bacardit. Totes quatre fa cinquanta anys teníem un altre temple, més senzill, més humil. En aquests anys totes hem passat a un de nou. Això posa més en relleu que les pedres vives són les importants. Totes quatre hem ajudat a les persones a trobar-se amb Déu i a viure el sentit de comunitat. Totes hem procurat fer i crec que fem una tasca de cohesió social. Avui l’Església proclama l...

Homilia diumenge III d’Advent 15/12/13 Tercer diumenge d’Advent. Diumenge del goig perquè s’acosta Nadal, la gran festa del Déu amb nosaltres. El desert és font de meditació. Un home d’empresa català, cada any se n’anava passar uns dies a algun desert del món. Tornava renovat. Hi ha deserts de diferents tipus: pedregosos, sorrencs... A Atacama hi ha el desert més alt, més àrid i més fred del planeta. Un desert que de vegades, entre els mesos de setembre i novembre dels anys que plou poc, floreix. És un fenomen únic al món i s’esdevé quan les pluges fan que gran quantitat de llavors i bulbs que es trobaven en estat de latència germinin en arribar la primavera d’aquell hemisferi. A més hi proliferen les aus, els insectes i les espècies de petits llangardaixos.   El desert   florit   il·lustra molt bé aquesta profecia d’Isaïes que hem escoltat : “la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engala...

Homilia diumenge XXX de durant l’any Aquesta paràbola de Jesús és molt real i us pregaria que no penséssiu: “això és per als altres”. No: també és per a tu. També és per a mi. Si ens aturem un moment haurem de reconèixer que tots nosaltres també   hem pensat de vegades: “no sóc com els altres...”.   Molt sovint som temptats per la vanitat, de vegades ben subtilment. Ens agrada que ens alabin i fins i tot que ens adulin... Però   també és cert que de vegades ens sentim ben poca cosa com el cobrador d’impostos que “ni gosava aixecar els ulls al cel”. Santa Teresa deia que “humildad es andar en verdad”. Entre poc i massa. I el Senyor és pedagog perquè quan ens vantem massa, ens ve, no sabem com, una cura d’humilitat. Quan jo era capellà jove, no podia sofrir que la gent a missa s’assegués als darrers bancs. Pensava, i penso encara, que una assemblea dispersa no és assemblea ni és missa. Però amb tot, cada vegada més respecto aquells que seuen als darrers bancs… El...

Diumenge II de Pasqua Avui és diumenge segon de Pasqua anomenat popularment diumenge de Pasqüetes i també per voluntat del beat Joan Pau II, diumenge de la Divina Misericòrdia, és a dir el de l’amor generós, l’amor d’aquell que és capaç de compadir-se i que ens ajuda a fer nostres els sofriments dels altres: “una invitació perenne a afrontar les dificultats i les proves amb confiança en la benvolença divina”, deia Joan Pau II en memòria de la seva compatriota, aquella jove pagesa pobra Helena Kowalska que tot ballant en una festa havia sentit la crida de Jesús i havia decidit consagrar-li la vida i avui és Santa Faustina Kowalska. Diu Joan l’evangelista que els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als dirigents dels jueus. Aquells deixebles que havien abandonat el mestre en l’hora decisiva, ara tímidament havien tornat a reunir-se, segurament plens de remordiments. I de sobte torna a   irrompre enmig d’ells el Mestre, l’Amic, l’Estimat.... Per aquells home...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...

El Naixement de Sant Joan Baptista Aquest any Sant Joan cau en diumenge. Avui és la festa de la seva Nativitat, just sis mesos abans de Nadal. De molts sants en celebrem la festa de la seva mort, que és el seu natalici a la vida eterna. Però de Sant Joan en celebrem el naixement terrenal, perquè la seva figura apareix molt unida a la de Jesús. Sabem que va fer una cosa abans de néixer: va saltar d’entusiasme dins les entranyes de la seva mare Elisabet quan Maria la va visitar. Entusiasme ( “ésser mogut per l’Esperit”) perquè va pressentir la proximitat del Messies. Un amic, mossèn Josep Lluís Fernández, diu que quan li pregunten els anys que té ell sempre hi suma 9 mesos. Els que va estar en el si de la seva mare: ja era una criatura vivent. Quan li va explicar això al nostre Cardenal aquest li va respondre: és el millor argument que mai no he sentit en contra de l’avortament. En efecte, el coneixement del fetus abans de néixer ha avançat molt. Avui sabem que el fetus és sensib...

11 de maig de 2011 Benvolgut mossèn Joaquim, rector de Santa Maria i arxiprest Germans capellans concelebrants de les parròquies i comunitats religioses de Badalona, Tiana i Sant Adrià Sr. Alcalde i digníssimes autoritats Representants d’altres religions Confrares de Sant Anastasi Germanes i germans, “No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima.” No tingueu por, aquest va ser el clam de Jesús, que va anar al suplici de la creu, va ser també el convenciment dels màrtirs, que en aquell context de persecució eren animats per sant Pau,: “Qui serà capaç d’allunyar-nos de Crist que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions... la mort sagnant?” No tingueu por, va ser també el clam amb que va iniciar el seu pontificat el Papa Joan Pau II que acaba de ser beatificat a Roma. No tingueu por, obriu de bat a bat les portes a Crist... No hem de tenir por, perquè la por paralitza, impedeix d’actuar. No és una valentia il•lusa, és el coratge del qui se sent...