Jaume Aymar i Ragolta

Santíssima Trinitat 2024 Avui és la festa de l’amor de Déu. I l’amor de Déu és un misteri. I el misteri no és per resoldre’l, com es resol un problema de matemàtiques, en el misteri ens hi hem d’endinsar i ens hi hem de submergir cada dia. Perquè quan més ens endinsem en el misteri no l’entenem més sinó però ens posem en condicions de comprendre’l millor. I un mètode és el destrenat. Perquè l’amor de Déu ens apareix com un tot i ho és, però   l’amor de Déu ens apareix trenat. És possible destrenar-lo sense perdre la seva essència? La nostra mestra per destrenar aquest amor trinitari és Maria. Ella és en efecte, la filla del Pare, la Mare del Fill i l’Esposa de l’Esperit Sant. Com es relacionava Ella amb les tres divines persones? En el cas de la seva relació amb Déu Pare convé meditar el magnificat: en el magnificat apareix i es qualifica l’amor de Déu: “per l’amor entranyable del nostre Déu”. El magnificat és un cant de lloança marià que ben recitat, ben cantat, ben resat i ...

  Els divins imprevistos Estimat germans i germanes, diuen els biblistes que aquesta paràbola de Jesús en origen era molt més curta. Jesús no lloa les verges prudents perquè se’n van emportar oli de sobres, ni blasma les insensates perquè tenien poc oli. No és tampoc una paràbola sobre la solidaritat. Si ho fos, les verges assenyades serien insolidàries i les verges desassenyades unes fracassades i unes excloses per tota l’eternitat. Jesús  va molt més enllà i molt més a fons. Jesús planteja un dilema quotidià als seus deixebles que es resumiria dient: i vosaltres què faríeu davant d’una situació imprevista? Jesús i els apòstols van viure moltes situacions d’imprevisió. Començant per Canà de Galilea, quan el casament. En diverses ocasions es van trobar que no portaven pans per alimentar la multitud i Jesús els va demanar que cadascú aportés els recursos que tingués i va salvar la situació per alt. També aquelles ocasions els apòstols li plantejaven una solució econòmica, p...

Diumenge XI de durant l’any Una de les primeres consideracions per als qui desitgem una vida espiritual sòlida és saber en quin estat interior ens trobem. Si volem créixer espiritualment, és a dir, com a persones, necessitem prendre consciència de la nostra realitat actual Ignasi de Loiola, observador perspicaç del món interior, descriu als seus Exercicis Espirituals la desolació i la consolació com els dos estats de l'ànima humana en el seu itinerari espiritual. La consolació és l’estat que vivim quan ens adonem que som persones beneïdes per tot el que estàs vivint. És el temps en què ens sentim plens, disposats a estimar i servir en adonar-nos de la profunditat de l’amor del Creador i Senyor de la vida. És el temps que el Déu de Jesús ens vol regalar, perquè és la seva manera de comunicar-se amb nosaltres. És l’ofici de consolar del Ressuscitat. Fins i tot en consolació, la realitat ferida, se’ns presenta com una possibilitat de transformació, perquè som conscients del valor...

Homilia en el comiat de Jordi Mancebo Cortés (Barcelona, *29/10/1957-6/08/2022). Parròquia de Santa Maria de Blanes, 8 d’agost de 2022 La matinada de la festa de la Transfiguració, el dia que el misteri de llum omple totes les foscors i els racons de la nostra ment, en Jordi Mancebo Cortés se n’ha anat pels camins del no-res a la Pau infinita, amb la cura intensiva dels qui l’heu estimat tant i un bell morir. Dono les gràcies en nom de la família a mossèn Enric Roura, rector d’aquesta parròquia i amic d’anys, que ens hagi obert les portes d’aquesta casa de l’església de Santa Maria de Blanes, perquè a la llum de la Paraula, aquest respons prop de la despulla d’en Jordi, ens ajudi a asserenar l’esperit i sigui penyora d’aquella ciutat santa que té les portes obertes de dia i de nit. Aquella nova societat on l’amistat supera la justícia. Aquell cel nou i aquella terra nova pels quals el doctor Mancebo, avui amortallat amb la bata blanca de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de...

  Diumenge XVIII de durant l’any /C Estimats germans i germanes: A Sant Ignasi de Loiola, la festa del qual avui celebrem, una bombarda, una bala de canó, li va canviar tot. Ferit de guerra, a punt de perdre les cames, aquella llarga convalescència inesperada, immobilitzat, li va fer descobrir en tot una profunditat fins aleshores insospitada. Va fer que, postrat, fes un pelegrinatge interior abans de començar el seu pelegrinatge exterior per Europa i fins a Jerusalem. Sí: aquelles ferides tan doloroses que el deixaren coix de per vida, havien d’esdevenir unes ferides lluminoses que li feren entendre que tot allò que era i tot allò que tenia era un pur do de Déu. Tots patim ferides, de vegades físiques, i sovint morals. I també provoquem ferides als altres. Però en un cas   o en un altre, allò que d’entrada qualifiquem com a mal, i sovint ho és, sorprenentment pot esdevenir un bé major. I quantes vegades el sofriment ens ajuda a relativitzar, a prioritzar, a viure el tem...

Diumenge XIII de durant l’any C Estimats germans i germanes, Sant Lluc prové del paganisme, d’altres creences i ja no coneix Jesús directament sinó per mitjà del testimoni de la comunitat creient que parteix el pa, del que anomenem “Església”. Però és una església itinerant, en marxa, avui diríem “ en sortida...”   L’experiència de Lluc es forja en els viatges, els viatges de Pau, per això Lluc entén la fe cristiana com una missió, una gran missió: la d’obrir camins cap un més enllà. I desenvolupa el darrer viatge de Jesús en una secció de l’evangeli que comença avui i que va desganant en   deu capítols. Avui n’hem llegit el primer, quan Jesús pren la decisió d’anar a Jerusalem.   Sabia que li quedava poc temps i tenia pressa per evangelitzar. Avui hi ha ganes de viatjar, i després de les restriccions, encara més. Un viatge comporta somniar, projectar, sortir de nosaltres mateixos, preparar l’equipatge, decidir triar. Quan viatgem cap a un indret desconegut, ho vi...

A la plaça Avui és una festa on els infants tenen gran protagonisme, com els nens d’Israel tingueren en aquella entrada solemne de Jesús a Jerusalem dalt d’un burret enmig d’aclamacions. Avui sou aquí pares i mares amb els vostres fills. També hi ha avis, tiets i padrins. És una festa molt de família. I ben mirat és també una manifestació no violenta, a l’estil de Jesús. Una manifestació en la qual brandem palmes i llorers. La palma és el símbol del testimoni i el llorer és el símbol de la victòria.   Vol dir que allò que acaba vencent, és el testimoni.   Ho acabem d’escoltar   Jesús no va entrar a la Ciutat Santa al front d’un exèrcit muntat a cavall a l’estil dels homes de guerra sinó, pacífic, damunt d’un humil pollí fill de somera... I això ens parla de la importància de la no violència. És el que es diu No violència activa (NOVA), la tercera via de Jesús a les sortides clàssiques de l’acció-reacció o al silenci submís. Gràcies per ser aquí.  A l’esglé...

Diumenge  II  de Quaresma Tots en el decurs de la nostra vida passem moments de claror i moments de foscor. Dies i nits. Els grans sants també els han tingut. Sant Ignasi de Loiola parla de consolació i de desolació. Sant Joan de la Creu de la “ noche oscura del alma ”. Santa Teresa de Calcuta després d’unes consoladores experiències místiques, va viure una llarga foscor interior fins a la mort, que queda reflectida en el seu llibre “Vine, sigues la meva llum...”. També aquests moments els podem viure com a comunitat... Avui l’evangeli descriu un moment intens de consol, de llum i de pau dels tres deixebles estimats. Aquell Jesús de cada dia, aquell que els havia cridat a la vora del llac, aquell per qui ho havien deixat tot, aquell que menjava i dormia amb ells, aquell de qui havien intuït ja un rerefons transcendent, quan ensenyava, quan guaria... ara a la muntanya se’ls manifesta plenament transfigurat amb la llum interior de la divinitat que el fa resplendir. Quina...

Homilia en la Solemnitat de la Immaculada Concepció Celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, una festa de llarga tradició. No obstant, aquests dos adjectius aplicats a Maria –“immaculada” i “concepció”- a molts, avui, és probable que els diguin ben poca cosa. Com a màxim els recorden que han de felicitar alguna familiar o amiga que es diu així i això és important – i, per cert, avui felicitem de cor totes les que porteu aquest nom- però poca cosa més. Ho entenem els cristians? Què celebrem avui? Tots nosaltres sabem què vol dir pensar algun projecte, dissenyar, somniar... “concebre” en definitiva El filòsof Josep Maria Esquirol subratlla que tot pensament comporta un acte creatiu. Diu que “l’experiència del pensar esdevé alhora font de creativitat, gairebé en sentit literal. L’anada a la gènesi del pensament és el millor entrenament per la creativitat ―que és un tipus de generació”.  Tots, a la vida, hem concebut, hem generat, algun projecte, si més no en l...

Tots Sants 2016 Els qui ens agrada la història sabem que aquesta és sovint com un gran fanguer. La història està feta de guerres, de revolucions sagnants, de conspiracions, de maldats de tota mena. Ciceró deia que la història és la mestra de la vida i molts diuen que estudien història per no repetir els errors del passat, però com que veiem que avui continuem ensopegant en les mateixes pedres arribem a pensar que o la història és mala mestra o que nosaltres som mals deixebles. Quina hauria de ser la comesa de l’historiador? Buscar aquell riu d’aigua bona que discorre enmig d’aquest gran fanguer. I aquest riu d’aigua bona són els sants, aquells que en el decurs de la història han procurat fer més humà el seu entorn. Hi ha persones que sembla que només plantegin problemes, d’altres que miren de resoldre’ls. Els sants són els qui han dedicat la seva vida a resoldre els problemes propis del seu temps. Tots s’han esmerçat a exercir les obres de misericòrdia! Uns a alimentar els famo...

Homilia Diumenge XXV de durant l’any El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.” L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Re...

Divendres Sant 2013 Acabem d’escoltar l’impressionant relat de la Passió segons sant Joan que es proclama en Divendres Sant i que és bo que meditem en silenci en el nostre cor. A tots ens impressiona la mort de l’innocent posat enmig dels malfactor. Però també ens esfereeix pensar que encara avui hi ha molts justos condemnats i molts malfactors que s’han escapolit de la justícia. Jesús es presenta com a rei, però explica com és aquesta reialesa: és la de ser un testimoni de la veritat. “Per això ha nascut i per això ha vingut al món”. Pilat no l’entén i deixa aquesta pregunta: i la veritat què és?   De quina veritat parla Jesús? No és la veritat aristotèlica: A és diferent a B. O la mera veritat matemàtica... La veritat dins la Bíblia és molt àmplia. Veritat que és fidelitat. És autenticitat. És coherència entre el que pensem, diem i fem. Dins d’aquesta veritat hi pot haver aparent contradicció. Veritat que va unida a la bondat i a la bellesa. Tots som buscadors de la ver...

“Es feia tard”. Diumenge XVIII de durant l’any Jesús estava de dol per la mort del Baptista. I la gent no li deixa ni “elaborar el dol”, com avui diem i ell els acull amb paciència. “Es feia tard”. Els deixebles veien que es feia tard... I avui podem preguntar-nos: no és tard perquè la gent torni al temple? No és tard perquè les persones girin de nou els ulls cap a Déu? Som potser nosaltres els darrers cristians? Com és que hi ha tanta gent que renuncia a creure i viu lluny de Déu? Les paraules de Jesús tornen a ressonar a les oïdes del nostre cor: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos!”. Quina responsabilitat! Si som pocs, si tenim pocs recursos econòmics, pocs catequistes, poques persones dedicades a Càritas, pocs acollidors de promesos. Quina responsabilitat, Senyor, si tenim tan poc temps! Però les paraules de Jesús tornen a ressonar fortes: Doneu-los menjar vosaltres mateixos! I aleshores nosaltres traiem forces de flaquesa, reunim allò poc que tenim, ho compartim... i Jesús torna ...