Jaume Aymar i Ragolta

El Baptisme del Senyor   Estimats, avui culmina el temps de Nadal amb una festa molt bella, la del Baptisme de Jesús. És el que en diem tècnicament una epifania una manifestació lluminosa. El Senyor comença la seva actuació pública fent un gest humil i gloriós davant del seu cosí i gran amic Joan que prepara el seu baptisme que serà en Esperit Sant i en foc. Avui pensem en el nostre propi baptisme i les seves conseqüències en la nostra vida.   La nostra condició de batejats s’ha de fer actual cada dia. Tenim algunes pistes ben pràctiques en el que ens diu Isaïes sobre el servent sofrent. És una mena de retrat robot, un perfil d’allò que els batejats estem cridats a ser si vivim a fons el nostre baptisme: Diu el profeta que “no crida, ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers”... com contrasten aquestes paraules en un món on tants criden per imposar-se, per fer callar els altres... També nosaltres de vegades cridem i després0 ens penedim d’haver alçat la veu. El b...

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...

Estimades germanes, estimats germans:  estem fent un tram del Camí de Sant Jaume, des de Sant Jeroni de la Murtra a Sant Jeroni de Montserrat. Som cinc amics de cinc països diferents: Mauritània, Gàmbia, Senegal, Itàlia i Espanya. El pelegrinatge és talment un resum de la pròpia vida. Sota el sol xardorós, hi ha moments de queixa interior, com es queixaven els israelites perquè enyoraven les olles de carn d’Egipte oblidant-se que en el país del Nil estaven privats de llibertat. El record seductor del benestar material els havia fet oblidar el preuat tresor de la llibertat! Ho hem escoltat a la primera lectura. Ho escrivia Jorge Manrique: “como a nuestro parecer/ cualquier tiempo pasado fue mejor”o Alexandre Dumas quan deia amb humor: “aquells temps feliços en que fórem tant desgraciats”. La memòria és selectiva i sovint oblidem allò que ens va fer madurar. El pelegrinatge et fa més atents al present i més contemplatius de realitats, si estàs atent,captes molts signes de la Providèn...

  CARTA DEL RECTOR Vacances actives Benvolguts feligresos, durant aquest estiu, la parròquia no ha fet vacances; certament el ritme ha baixat, però s’han continuat fent activitats i   atenent persones. Quant a l’acció social, diumenge passat, al final de la missa de 9, vam acomiadar el Lamine: fa onze anys que va decidir deixar el seu país, Senegal, travessant Mauritània, El Sàhara i   El Marroc, on fou maltractat per traficants de persones. Finalment, va prendre un cayuco que el va dur a las costes de Andalusia, fins arribar a Badalona per cercar un millor viure entre nosaltres i ajudar a la seva família des de la distància. Els darrers vuit anys ha tingut el suport i l’acompanyament de Càritas de la parròquia, ha obtingut la documentació reglada que li ha permès treballar amb   regularitat i, des de fa deu mesos, està treballant en un projecte de granja avícola que portarà junt amb la seva família. Càritas parroquial li ha donat suport tècnic. En Lamine to...