Jaume Aymar i Ragolta

Dilluns 28 de setembre de 2026  Estimats germans i germanes, Divendres 18, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic seu, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 96 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat el dia de Sant Benet de l’any 1954, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe, Francesc Nicolau, Josep Cardús, Manuel Tort... uns capellans excepcionals. Per cert que aquell dia, el P. Bernabé Dalmau de Montserrat que aleshores era un escolà de deu anys, va sentir per primera vegada la crida de Déu a fer-se monjo. En Josep Maria Canals Lamiel, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu, v...

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025. El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat. Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa   f...

Carta oberta al Cardenal Joan Josep Omella Benvolgut senyor Cardenal, dimarts passat vàrem celebrar la missa Crismal a la Catedral de Barcelona, que vostè va presidir en la caritat, acompanyat dels bisbes auxiliars, Javier i David, i del Cardenal Lluís Martínez Sistach, així com dels capellans que feia cinquanta i vint-i-cinc anys d’ordenació.   Per un moment em va venir a la ment una missa crismal de 1985, celebrada dijous sant al matí a la Catedral de Barcelona. Aleshores un servidor era diaca. Presidia el Cardenal Narcís Jubany i els concelebrants no arribaven ni a una vintena. També hi érem alguns diaques permanents o no. I naturalment, tots seiem al presbiteri. També hi havia les religioses de la Catedral i uns pocs fidels. Un amic sacerdot al final se’m queixava: “una missa tan significativa i tan poc concorreguda!”. Tenia raó, però li confesso que em va costar d’entendre per què la missa crismal, prevista pel Dijous Sant, al cap de poc es va traslladar els dimarts. L’arg...

Carta oberta a Òscar Martí nou director de Ràdio Estel  (embargada fins que es faci públic el nomenament) Benvolgut Òscar, el Patronat de la Fundació Missatge Humà i Cristià t’acaba de nomenar nou director de Ràdio Estel. La meva cordial enhorabona. La teva tasca al capdavant de Catalunya Cristiana en el decurs d’aquests mesos, et fa mereixedor i alhora, apte, d’aquesta nova responsabilitat al capdavant dels mitjans diocesans barcelonins amb vocació al territori.  La paràbola del gra de mostassa que arriba a convertir-se en un arbust esponerós, en el qual els ocells venen per ajocar-se a les seves branques, és un símbol tant de Ràdio Estel com del setmanari, en una societat on l’església sinodal es va convencent que és una minoria creativa. Ràdio Estel, nascuda de l’encàrrec de Joan Pau II al Doctor Jubany, ha estat coneguda aquests anys -fins i tot per la Generalitat- com la ràdio amable, és a dir, la ràdio que s’ha fet estimar perquè a la mateixa hora que les altres ràdi...

Homilia diumenge XII de durant l’any B   Estimats germans i germanes, avui el mar és el teló de fons de la primera lectura, del salm i de l’evangeli. Tot i que el llac de Tiberiades no era en realitat una mar, s’anomena encara així, era el mar de Galilea. El mar és el lloc del sosteniment dels deixebles pescadors, però alhora i segons la concepció bíblica, el mar era l’amagatall de les forces del mal.   «Atura la violència de les teves ones!» clamava Job, el just»...   I el salm parla d’aquells mariners comerciants,   que, extenuats de mareig, no es tenien drets. «Mestre, no veus que ens enfonsem?», cridaven plens de por els deixebles davant del temporal... Segurament en aquest clam hi ha anticipat el sentiment de solitud pregona que van experimentar quan Jesús va ser crucificat.   Sí, l’angoixa dels deixebles dins la barca, mentre Jesús hi dorm, és un tast anticipat dels neguits que han de passar el divendres sant, quan el Mestre s’adormirà en el son de...

Diumenge II de Pasqua, de la Divina Misericòrdia o de pasqüetes. Estimats germans i germanes, Aquest evangeli s’ha perpetuat en la parla fins al dia d’avui. Hi ha persones que diuen: jo com sant Tomàs, si no ho veig no m’ho crec. S’ha de donar la volta a la frase: No hem de voler veure per creure, hem de voler creure per veure-hi clar. Quan un fa una aposta per la fe, cada esdeveniment de la vida, cada opció, fins i tot cada fet de la vida quotidiana, prenen un relleu i una profunditat diferents.   En Josep Pla, escriptor, gran prosista, deia que no creia en les casualitats. Molts tampoc no hi creiem: creiem en la Providència. I de vegades no cal ni creure-hi, perquè la Providència ja ens visita cada dia, hem de demanar la fe per saber què ens demana Déu rere cada fet provident. Dijous vinent, a Sant Pau del Camp, a dos quarts de set de la tarda, presentem una miscel · lània en honor del bisbe Joan Carrera, en el quinzè aniversari de la seva mort. Ell hi creia molt en la Provid...

Diumenge XXXIII  de durant l'any  Estimats germans i germanes, La primera lectura d’avui és un elogi de l’esposa i el salm responsorial, un elogi de l’espòs. És freqüent que els enamorats s’intercanviïn molts elogis. Desgraciadament no ho és tant entre els qui fa anys que remen junts. Quan un matrimoni es trenca és inútil buscar culpables. D’una aliança tan íntima i tan transcendent com és el matrimoni, els externs en podem dir ben poc. Recordo una vegada a Sant Cugat, en un casament, a la tarda... per damunt dels nuvis jo veia el rosetó, crec que el més gran de Catalunya, amb uns colors excepcionals: rosats, blaus, blancs... i una geometria perfecta. Els nuvis i els convidats li donaven l’esquena. No em vaig resistir de convidar-los a tots que es giressin i el contemplessin. Els vaig dir: “veieu, des de fora el rosetó és tot gris, per admirar-lo cal entrar dins de l’església... és com el matrimoni hi ha coses que només s’entenen des de dintre.” Alerta quan en un matrimoni t...

Estimats germans i germanes, Bona festa major! Els carrers de la nostra ciutat bullen de tantes persones vingudes d’arreu. Molts no saben què celebrem ni qui és la Mercè. Però se sumen a la festa, la necessiten, perquè la festa és la manifestació de la joia de viure... I aquí en el redós de la Basílica, en aquest capvespre, l’evangeli ens acaba de recordar que Jesús va fer el seu primer miracle públic, precisament en el context d’una festa de noces.   Al país de Jesús, els casaments, aleshores, eren molt celebrats. Avui, dia de festa major a Barcelona, alguns hem vingut als peus de la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li un miracle, per demanar-li que intercedeixi perquè el Senyor intervingui de manera miraculosa en les nostres vides. Potser per la guarició pròpia o d’una persona estimada, potser perquè cerques feina i no en trobes, potser perquè estàs de dol per la mort d’un ésser proper o perquè has hagut de deixar la teva pàtria, potser perquè estàs vivint una situació famil...

Ahir conversava amb un amic que està tan desesperat per una dolència física que diu que vol plegar de viure. Vam parlar molt a fons. Tots dos ens vam rebel · lar, jo em vaig emocionar, ell va plorar ... Dono gràcies a Déu per aquest moment tan difícil: els capellans tenim la responsabilitat i el privilegi d’acompanyar persones en els moments crucials de la vida, des del baptisme fins al comiat, passant per tantes nits fosques, mirant sovint de cuidar els cuidadors, mirant d'obrir un porticó d'esperança. I sempre experimentant la nostra petitesa, cercant les paraules més apropiades i obrint-nos al do de l’Esperit Sant. Fent pa de Déu -com escrivia mossèn Lluís Serrallach- i administrant el perdó. Som limitats i pecadors, però això mateix ens fa més propers ens sentim més instruments de la Providència de Déu.  Quan el Cardenal Narcís Jubany ens va ordenar el 6 d’abril de 1986, es parlava de l’Esperit d’Assís, pregària per la pau, després va venir l’atri dels gentils, d’obertura...

Diumenge XIV de durant l’any El profeta Ezequiel se sent enviat per Déu a un poble “de cara endurida i cor empedreït.” Vet aquí dos trets que encara avui continuen ben vigents. Ésser una cara dura és una expressió col · loquial que encara avui fem servir per designar una persona desvergonyida, descarada... que no l’importa mentir per aconseguir els seus objectius. La persona que es creu que la fi justifica els mitjans, i com que la finalitat és bona, tots els mitjans són útils per arribar-hi. Doncs resulta que no, la fi no justifica els mitjans. Tot i que tantes persones, potser fins i tot ben intencionades, s’ho creguin, la fi no justifica els mitjans. Per més que la fi sigui excelsa, sublim, la millor fi... no justifica els mitjans. A   més sembla que l’autor d’aquesta frase perversa, “la fi justifica els mitjans”, no és Maquiavel com molts pensen i citen acríticament, sinó Napoleó Bonaparte un dels homes més poderosos de la història que la va dir després de llegir El Príncep ...

Diumenge 4rt de Quaresma 12 de maig de 2019 Estimats germans i germanes, Els apòstols no ho tingueren fàcil. Jesús ja havia predit que de la mateixa manera que el perseguirien a ell, també en el món sofririen persecució. Fou així i continua essent així. Hi   ha una persecució activa, directa i n’hi ha una altra d’indirecta, més subtil. Avui en el món hi ha comunitats cristianes directament perseguides. Segons Antonio Socci, periodista expert en temes d’Església, en el segle XX haurien estat assassinats uns 45,5 milions de cristians per les seves creences religioses, aproximadament el 65%   del total de cristians assassinats per la seva fe en dos mil·lennis. Encara avui els cristians són perseguits arreu, sobre tot a l’Àsia i a l’Àfrica, a l’Àsia en concret 1 de cada 3 cristians pateixen persecució a nivell alt, molt alt o extrem.. Encara estem esfereïts pels atemptats de Siri Lanka de la Setmana Santa passada... I hi ha altres persecucions més silencioses, incruent...

Estimats germans i germanes, Celebrem, avui la festa del Déu Trinitari o la festa del misteri de Déu. El fragment de la carta de Sant Pau que hem escoltat acaba amb una salutació trinitària que fem sovint en començar l’eucaristia: “Que la gràcia de Jesucrist el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres...”Dins del monoteisme, aquesta comprensió comunitària de Déu, u i tri, aporta una gran riquesa. Un amic sacerdot, un gran pedagog, advertia que hi ha un lligam entre les tres persones de la Trinitat i les trets virtuts teologals: L’essència del Pare és l’Esperança, espera, per això engendra i perquè és Esperança crea. El fill és Fe en el Pare i per això es lliura, té fe en els homes. L’Esperit Sant és l’amor i estima a la humanitat. Benet XVI escrivia precisament que fórem salvats en esperança ( Spes salvi ). L’octubre de l’any passat (2016) el papa Francesc va canonitzar la carmelita francesa sor Isabel de la Trinitat (1880-1906), una de les es...

Diumenge II d’Advent 7/11/14 Els biblistes ens parlen de la íntima sintonia que existia entre Joan Baptista i Jesús.   Joan es presenta en el desert batejant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.   No proclama una conversió en massa, sinó persona a persona. També Jesús batejarà, personalment, en aigua i en Esperit Sant. També Jesús cridarà els seus deixebles personalment i guarirà els malalts d’un a un. Així és com tots voldríem sentir-nos tractats, sempre, personalment. Així és com hauríem de tractar els qui s’atansen a les nostres comunitats o aquells que sortim a trobar. Ens impressiona també que Joan té plena consciència del seu paper, com la tindrà Jesús, com l’hem de tenir cada un de nosaltres. Joan és un home sobri, que viu en el desert, a la intempèrie. Jesús, deixeble seu també viurà aquest estil de vida senzill, desprès, itinerant. És l’estil dels profetes. I tots, pel nostre baptisme, ens hem incorporat a aquesta missió profètica. El profet...

Fe+Caritat=Missió Homilia diumenge XXIX de durant l’any Avui celebrem el Domund, el diumenge de les missions. El lema de la Jornada d’enguany és una suma: Fe + Caritat= Missió. Comentem breument cada un d’aquests sumands i el resultat. FE: L’evangeli d’avui acaba amb una pregunta punyent: Quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? Jesús, com diem en un prefaci de la missa, ens ve a trobar a través de cada home i de cada esdeveniment. Segur que en molts cors troba fe i paciència. Un missioner a Burundi el pare Josep Maria Massana caputxí explica que un dissabte cap a les deu del matí, una dona que venia de mercat va demanar de confessar-se. Ell li va dir: “Entra a l’església, que ja vinc”. Estava rentant la roba i ho volia acabar. Qüestió de deu minuts. Però em vaig distreure i vaig començar una altra cosa. I una altra. Arribà l’hora de dinar. Després, cap a la una, de cop i volta em vaig recordar d’aquella dona. Corrents vaig a la capella i me la t...