Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge V de Pasqua Estimats germans i germanes, les paraules de l’evangeli d’avui se situen en el moment que Jesús acaba de donar als deixebles el vi de la seva sang. Els acaba de dir aquelles paraules que repetim a cada eucaristia, en la consagració: «-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu» (Marc 14,25) Llavors Jesús mateix es compara a la vinya que produeix aquesta beguda vital, tot convidant als apòstols a romandre units com el cep i les sarments. Al relat del Sant Sopar, en la versió de Lluc, recull que Jesús després de consagrar el vi va dir també: «però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula» I en parlar del cep i les sarments diu que n’hi ha uns que romanen i d’altres no... Diuen que la traïció és el més oposat a l’amistat. I al mateix temps que Jesús estava fent un gran pacte d’amistat, sentia la mà del traïdor al s...

Diumenge VII de durant l’any Estimats germans i germanes, Continuem escoltant aquesta llarga resposta de Lluc al summe sacerdot Teòfil, que està inquiet, com tots els del seu cercle, perquè pensa que si Jesús és fill de Déu, aquest Déu es podrà revenjar que els jueus hagin induït la seva condemna a mort i que els cristians es podran fins i tot revoltar. L’objectiu de Lluc és, en primer lloc, desconcertar-lo explicant-li la vida i els ensenyaments del rabí Jesús perquè Teòfil s’adoni que aquest Déu que Jesús ha vingut a anunciar no és en absolut venjatiu si no compassiu i misericordiós, com ho havia intuït el poble d’Israel en la seva llarga història i com ho hem escoltat en la primera lectura. Teòfil, el seu destinatari i els del seu poble jueu, devien quedar molt sorpresos d’aquests ensenyaments que nosaltres hem escoltat tantes vegades en el decurs de la nostra vida i als quals hem de recórrer quan sentim que fins i tot un amic ens pot trair. Com deixar-nos sorprendre altra v...