Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge II d'Advent Estimats germans i germanes, els qui vivim o treballem enmig de parcs naturals estem travessant un moment difícil amb motiu de la febre porcina africana. Davant d’aquesta epidèmia, la Generalitat de Catalunya ha dictat mesures severes: en 91 municipis s’ha activat el tancament total d’accés al medi natural, amb tot el trasbals que això comporta a les persones que surten a orejar-se o a fer exercici, a passejar els gossos, a córrer, a anar amb bicicleta o, senzillament, a caminar per la muntanya... o que pugen a dinar a alguns dels restaurants que hi ha en els parcs. Afortunadament, les activats econòmiques en espais tancats queden al marge d’aquestes severes mesures Fins i tot els qui acudeixen a missa en alguns dels recintes religiosos que hi ha en els parcs s’han vist afectats per les restriccions... Sortosament   el temple del Sagrat Cor, i el parc d’atraccions del Tibidabo romanen oberts. Caldrà estar atents a l’evolució d’aquesta febre, la porci...

Joan Baptista es la veu que crida en el desert, però el seu missatge és molt breu, és lacònic, les paraules que ens han arribat del precursor són mínimes, caben perfectament en una pàgina...   a més és una veu que calla aviat, és una veu que fan callar aviat. Joan   calla perquè parli Jesús. És just, però suficient. A la resta d’Israel no es parla gaire. Josep a l’evangeli resta en silenci. Només tenim constància que digués una paraula: «Jesús», quan el va anar a inscriure. Es pot dir més en menys paraules? Això va fer que quan la seva figura fou redescoberta als segles XVI-XVII entusiasmés els religiosos, perquè veien en Sant Josep un consagrat. Maria parla més, però també parla poc, el Fiat, el Magnificat i el feu tot el que ell us digui... tot plegat una pàginaTothom calla perquè parli el Verb. A Ell és a qui hem d’escoltar, ens ho diu la teofania del Jordà. ...   Fins i tot és lacònic el que diu el Pare «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut»...

Homilia diumenge segon d’Advent Estimats germans i germanes, Dijous passat, dia 1 de desembre, vam celebrar la festa de Sant Charles de Foucauld, canonitzat el passat mes de maig pel Papa Francesc.   Charles de Foucauld és una personalitat molt rica: un convers, un enamorat de la poesia i l’espiritualitat dels tuaregs o amazighs, - paraula que significa “homes lliures”, aquestes ètnies avui tan presents entre nosaltres i encara tan desconegudes- un explorador del nord de l’Àfrica, un místic contemplatiu, ermità, monjo, finalment prevere i un referent contemporani de l’anomenada “espiritualitat del desert” que avui suscita en molts atracció. És probable que hàgiu sentit parlar de la xarxa d’amics del desert, persones que practiquen la meditació amb l’impuls, entre d’altres, de Pablo D’Ors. Doncs bé, dijous al Seminari de Barcelona vam celebrar la memòria de Sant Charles de Foucauld amb una pregària silenciosa i la presentació d’un llibre a ell dedicat l’autor del qual és el p...

Diumenge II després de Nadal Diumenge 2 de gener Estimats germans i germanes: Aquest evangeli que hem proclama i que ja vam proclamar el dia de Nadal, antigament es proclamava a totes les misses. El trobem escrit en antigues credences que es trobaven en els altars com a recordatoris per als celebrants…Sempre que el proclamem ens sembla que parlem d’alta teologia. I ho és. No debades Sant Joan Evangelista té com a símbol l’àliga, un ocell d’alta volada que apareix al Cant dels Ocells entre tantes d’altres espècies, algunes desaparegudes: “i l’áliga imperial se’n vola cel en dalt, dient amb alegria, el bon Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria.” No podem racionalitzar el misteri: el misteri és per ser contemplat. En aquest evangeli hi batega el misteri de la paternitat i del seu rebuig: “era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” i també de la seva acceptació: “però a tots el...

Diumenge 3r d'Advent Estimats germans i germanes, A   l’evangeli que llegíem ahir dissabte hi ha una revelació enigmàtica. Se situa en el moment que Jesús, acompanyat de Pere, Jaume i Joan, baixa de la muntanya de la Transfiguració. Els apòstols escollits li pregunten a Jesús, després d’haver tingut aquella visió -Jesús enmig de Moisès i Elies: com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? I Jesús els respon: És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.” Així doncs, Jesús identificava Joan Baptista amb Elies? El sentit que habitualment   es dona a aquesta expressió del Senyor és que Joan va fer per Jesús allò que Elies havia d'haver fet per a la vinguda del Senyor, però Joan no era Elies reencarnat. I mentre Jesús va ...

Homilia diumenge V de Pasqua A diferència de Joan Baptista, Jesús bevia vi. I fins i tot el titllaven superficialment de “bevedor”.   El vi nou simbolitza la Festa -amb majúscula- la novetat que el Senyor ha vingut a portar-nos i que és incompatible amb allò que és vell: “ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.” Potser aquest problema dels bots que es rebenten, el jove Jesús l’havia constatat al costa del seu pare Josep, l’artesà o fuster que devia tenir nocions de boter i d’ell n’extreia una gran lliçó. No és la festa vella que degrada o embruteix la persona... és la festa nova de la plenitud. És el vi de la festa. Jesús a l’evangeli empra uns termes que són familiars a tota la conca Mediterrània: la vinya i totes les paraules que s’hi relacionen: el cep, les sarments, el vinyater, l’esporgada, la poda, els bots... El fet és que el vi i la vinya són tan importants a l’evangeli que han arribat a ser símbols...

Diumenge III d'Advent Estimats germans i germanes. Celebrem aquest diumenge del goig, assaborint ja la immediata vinguda de Jesús en les nostres vides, en aquest Nadal que ja s’apropa.   Hem escoltat com Isaïes, profeta i poeta, ha començat amb una paradoxa: “la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig.” Els deserts són àrids, durs, pedregosos o sorrencs... i a les estepes -vastes planures – només s’hi fan herbes. Que floreixi el desert, que jo sàpiga, només passa de tant en tant al nord de Xile en una florida espectacular... però no és freqüent.   Què ens diu aquest passatge?   A mi em fa pensar en les persones ancianes. Les veiem vulnerables, arrugades, seques, passives, però sovint el seu interior és un pou de saviesa, la saviesa d’haver viscut, el coneixement profund, la joia serena i encomanadissa de mirar-ho tot des d’una altra perspectiva... També em fa pen...

Estimats germans i germanes Avui és diumenge del goig, camí de Nadal. Diverses vegades a les lectures d’avui surt la paraula “goig”. El goig és l’emoció que ens causa quan contemplem una cosa que ens agrada molt. El goig és l’esperança certa d’obtenir allò que escau, el goig és la possibilitat d’adquirir el bé desitjat. La paraula “goig” és molt rica. L’escultor Joan Matamala Flotats  -que va acabar la decoració escultòrica de la façana del goig de la Sagrada Família- explica que el 1925 quan es va acabar el primer campanar, la torre de Sant Bernabé, en aquella mateixa façana, hi hagué una celebració eucarística molt concorreguda. Quan es va acabar la missa, Antoni Gaudí es va acostar a un antic veí i li va preguntar: Què li ha semblat el campanar descobert? La resposta no podia ser més breu: “Que fa goig!”. Comenta que en aquesta expressió hi ha sintetitzat tot l’ideari artístic de Gaudí: el seu desig d’alegrar la vista amb el seu art i d’elevar l’esperit dels homes i d...

Homilia diumenge 2 d’Advent Qui són aquests personatges de què parla l’Evangeli d’avui? Tiberi, de jove, un dels més grans generals de Roma que va ampliar els límits de l’Imperi. Després se’l va recordar com un governant   tenebrós que en realitat mai no va ser emperador. Plini el Vell el va definir com “el més trist dels homes”. Ponç   Pilat és prou conegut pel protagonisme que pren en el relat de la Passió. En fem menció en el credo. D’ell s’ha dit que s’ha convertit en un símbol tradicional de la vilesa i de la submissió als baixos interessos de la política. Herodes Antipas: governador de Perea i Galilea es va fer famós per la seva participació en els esdeveniment s que desembocarien en les morts de Joan Baptista i del mateix Jesús de Natzaret. Per cert amb la seva perversa muller Herodies,   fou desterrat a   un petit poble del Pirineu, avui Sant Bertran de Comenge a tan sols 30 quilòmetres de la Vall d’Aran. Felip: A diferència dels seus germans fou...

Diumenge Vè de Quaresma (18/03/18) Estimats germans i germanes, De vegades ens imaginem la vida de Jesús com una trajectòria rectilínia que va des del naixement a Betlem fins a la mort i la resurrecció a Jerusalem. Però si llegim atentament els evangelis veurem que no és així. En la vida del Senyor hi ha-humanament parlant- moments d’inflexió. Un d’ells és la mort del seu estimat cosí i precursor Joan el Baptista, en el moment de la seva frívola execució, Jesús, de dol, es vol retirar en un lloc apartat però les demandes de la gent fan que decideixi anar a anunciar-los el Regne i la conversió, prenent la torxa del Baptista i fent-la encara molt més lluminosa. Un altre moment d’inflexió és el diàleg de Jesús amb la dona sirofenícia, aquella que li va dir que també els cadells menjaven de les engrunes que queien de la taula... Jesús elogia la seva fe perquè eixampla per dir-ho així l’horitzó de la seva missió. I de parlar d’una missió a les ovelles perdudes d’Israel, Jesús...

La bellesa del baptisme i la llibertat interior Les paraules de la Bíblia que llegim i proclamem a l’eucaristia ens han arriba després de moltes traduccions. N’hem de ser conscients. Fora una meravella poder escoltant Jesús parlant en la seva llengua materna, l’arameu. Diuen els experts que les paraules del Senyor en aquella llengua tenen un accent propi que enamoraria tots els qui l’escoltessin.  Allò que diu Jesús és sempre més dolç i alhora més clar i contundent que el que llegim en les traduccions de l’Evangeli fetes a partir del grec o del llatí. Així, segons un expert, en l’escena de la qual avui fem memòria la resposta de Jesús a Joan Baptista no seria “accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer” sinó “permet que ara sigui així de bonic per a nosaltres, els qui completem plenament la justícia”. Jesús parla al Baptista amb molta dolcesa i inclou la decisió que prengui Joan en la bellesa d’allò que s’està esdevenint. No és...

Homilia diumenge III d’Advent 11/12/2016 La profecia d’Isaïes que hem proclamat a la primera lectura, parla dels desterrats de Babilònia que tornen a   Jerusalem. Quan es miren la pàtria en l’horitzó, el desert que travessen els sembla un verger, per això diuen que “la terra eixuta i el desert estan de festa”, passen amb alegria, amb goig pel retorn. Els desterrats d’ahir són els refugiats d’avui. Sabem que el nombre total de refugiats al món ha augmentat per cinquè any consecutiu fins arribar als 65, 3 milions. I que més de la meitat són infants. Com podem contribuir a que el desert, el desert que comporta tot desplaçament, esdevingui per a ells un verger, fins i tot abans de tornar a casa? La única manera, ens recordava Josep Maria Jubany, delegat de pastoral social, en una xerrada fa uns dies, és passar de l’hostilitat a l’hospitalitat. Les 65,3 milions de persones refugiades són la conseqüència d’un món en guerra i profundament desigual on s’avantposen els grans interesso...

Segon diumenge d’Advent C La Paraula de Déu continua alimentant la nostra esperança. Que n’és de bella la primera lectura! Bella i prometedora. Hi ressona la pregària i l’auguri amb què   les sinagogues de la diàspora jueva, els darrers temps abans de Crist,   amb aquest text i d’altres desvetllaven, l’esperança d’un proper dia de glòria per la seva llunyana Jerusalem, model de societat perfecte. La flama de l’ideal futur cremava en la llar del seu amor a la humil realitat present. En la Carta als cristians de Filip la nota dominant és l’amistat entre l’Apòstol i els seus deixebles col·laboradors. Les línies de l’autèntica amistat, no es limitaven a l’ara i aquí, sinó que segons Sant   Pau estaven destinades a confluir en allò que anomena “el Dia de Jesucrist”. És a dir més enllà de la història,   l’amistat autèntica té vocació d’eternitat. Lluc, és l’únic evangelista que descriu el context històric precís on Joan Baptista comença la seva missió. No era ...

Diumenge III d'Advent 14/12/14 Aquest es el diumenge del goig. Enmig de l'esperança, el goig. El goig neix del pressentiment: s'acosta Aquell que es el terme de la nostra esperança. I el goig es fruit de la humilitat. Deia Santa Teresa de Jesús que "humildad es andar en verdad" es a dir el reconeixement sincer d'allò que un és. Aquells sacerdots i levites que venien de Jerusalem, tenien molt interès a saber qui era Joan, sabien que atreia la gent, sabien que tenia deixebles; “temien que no fos el Messies o un personatge important i els enxampés trobant-se instal·lats en el poder a Jerusalem”. Per això l'interrogaren. Joan es l'home humil. Ell es la veu. Jesús es la Paraula, i ell posa veu a la Paraula. Joan es una veu en solitari, una veu que crida en el desert. Joan viu a la intempèrie, no té altra volta que l'abrigui que la volta immensa del cel. No porta robes sumptuoses, el seu aliment és de proximitat. Joan és conscient de la seva mi...

Diumenge II d’Advent 7/11/14 Els biblistes ens parlen de la íntima sintonia que existia entre Joan Baptista i Jesús.   Joan es presenta en el desert batejant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.   No proclama una conversió en massa, sinó persona a persona. També Jesús batejarà, personalment, en aigua i en Esperit Sant. També Jesús cridarà els seus deixebles personalment i guarirà els malalts d’un a un. Així és com tots voldríem sentir-nos tractats, sempre, personalment. Així és com hauríem de tractar els qui s’atansen a les nostres comunitats o aquells que sortim a trobar. Ens impressiona també que Joan té plena consciència del seu paper, com la tindrà Jesús, com l’hem de tenir cada un de nosaltres. Joan és un home sobri, que viu en el desert, a la intempèrie. Jesús, deixeble seu també viurà aquest estil de vida senzill, desprès, itinerant. És l’estil dels profetes. I tots, pel nostre baptisme, ens hem incorporat a aquesta missió profètica. El profet...

Diumenge XVIII de durant l’any ( 3 d'agost de 2014) Jesús està de dol per la mort de Joan Baptista, el seu cosí i admirat amic, el seu precursor.   Però quan arriba allí, en aquell lloc que es pensava que era despoblat, que era un desert com el que fou l’habitacle de Joan, hi troba una gran gentada que el busca: “que inoportuns” podríem pensar. I malgrat el dol i la tristor, Jesús no es queda centrat en el seu dolor, no s’allunya d’aquella gentada, si no que posa en primer lloc el dolor dels altres, “se’n compadí”, va fer seu el sofriment dels altres i encara es va   posar a fer una cosa admirable: guarir els seus malalts.   L’actitud d’abnegació total del Mestre contrasta amb la dels deixebles, pràctica, expeditiva, que li aconsellen que acomiadi la gent... Cal fer el bé sempre i tothora. “Haz bien y no mires a quien”, diem en castellà. Deia Sant Vicenç de Paul: “si deixeu l’oració per atendre un pobre, sigui qui sigui, recordeu-vos que aquest servei l’heu pres...

Homilia en el baptisme de Jesús La   missió del servent de Javé, aquesta anticipació de Jesús és una mica sorprenent: "He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions" i explica la manera com ho ha de fer amb deu característiques :   sense cridar ni alçar la veu, sense trencar allò que és fràgil ni apagar allò que és incipient. Amb fermesa, sense defallir, sense vacil.lar, amb vocació universal. Destinat a ser aliança, llum, donar la vista, a alliberar. El dret a Occident és el que regula la vida dels pobles i la seva convivència. Sempre ho   hem dit, però sovint passa a l'inrevés: no parem de legislar. Ací creem lleres per on ha de passar l'aigua. A la Xina en canvi el dret és diferent: miren per on passa l'aigua per tal de canalitzar-la. Estan atents a la vida!   Cal que siguem homes i dones cabals, equànims, prudents, justos amb aquesta justícia de què parla l'Escriptura. Justos com Josep -així el definí Mateu- o com el mateix...