Jaume Aymar i Ragolta

Acabem d’escoltar el relat impressionant de la Passió segons Sant Joan. Dues pinzellades: Simó Pere es treu l’espasa, prova que no havia entès encara que Jesús refusa la violència activa. I, d’altra banda la bufetada del criat i la ferma resposta de Jesús que, per cert, no para la galta... Diu un jove jesuïta, el P. Joan Morera, que la tercera via (ni l’acció-reacció, ni el silenci submís) és una proposta que molta gent ha fet al llarg del temps d’afrontar les situacions, que no és escapar del problema, ni de retornar la violència per violència. El nucli d’aquesta tercera via és la manera creativa d’afrontar els problemes sobretot respectant la dignitat de l’altre. “L’he llegida des dels textos bíblics, sobretot en la proposta de Jesús, amb els tres exemples de parar l’altra galta, entregar l’altre vestit i recórrer l’altra milla.” Sí, d’entrada, per la seva limitació, és veritat que els febles no tenen més armes. Però el fet de ser l’única no vol dir que sigui relegada a que no els...

Homilia Diumenge XXX de durant l’any Avui és el Domund, el diumenge mundial de les missions, una jornada que fa 90 anys que se celebra. El lema d’enguany és: “Surt de la teva terra” El testimoni de tants missioners i missioneres del món que donen la vida en d’altres cultures i en llocs de frontera, sol ser admirat fins i tot pels no creients i molt respectat pels periodistes i comunicadors. Així, la periodista Pilar Rahola, veïna de Badalona, en el pregó del Domund que va fer a la Sagrada Família deia amb encert: “¡Quina idea lluminosa, quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers de persones que un dia decideixen sortir de casa seva, travessar fronteres i horitzons i aterrar als indrets més abandonats del món, en aquells forats negres del planeta que no surten ni als mapes! Quina revolta interior han de viure, quina grandesa d'ànima han de tenir, dones i homes de fe, l'amor a Déu dels quals els porta a entregar la vida al servei de la humanitat! No imagino cap revol...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any De fe mai no en tindrem prou: sempre en podem demanar més. Com d’esperança o de caritat. Fe vol dir confiança. Fe és creure que la nostra raó és limitada. Fe vol dir que hi ha misteri dintre meu, dins de l’altre i en el món que ens toca viure. Aquesta setmana farà un any que es va convocar l’Any de la Fe. Em pregunto i us pregunto, tenim més fe ara que fa un any? Jo personalment sento que sí.   Encara que em falta molt. Però voldria , com dit l’apòstol “revifar la flama del do de Déu que porto en virtut de la imposició de mans”. Intento mirar les persones i les circumstàncies de la vida amb una mirada de fe, que és també una mirada estimadora. Si mirem així descobrirem una profunditat insondable. Fe és també disponibilitat. Avui hauríem de repetir: “som servents sense cap mèrit, ja hem fet el que havíem de fer, ara Senyor, què vols que faci?” Aquests dies estem recordant el bisbe Joan Carrera en el cinquè aniversari de la seva mo...