Entradas

Mostrando entradas de enero, 2015

Mestres i metges

Homilia diumenge IV de durant l’any 1/02/15 L’evangeli d’aquest diumenge ens mostra Jesús Mestre i Metge. Mestre perquè la sinagoga era (i és) un lloc de pregària, però també d’estudi. I Jesús ensenyava “amb autoritat”. “Autoritat” vol dir “allò que fa créixer.” Tots coneixem persones a qui dóna gust escoltar, persones sàvies, amb qui ens plau conversar. Quan una persona es creu, entusiasmada, allò que ensenya, sentim que el seu ensenyament ens arriba i ens fa créixer. Recordo la meva besàvia, Donya Quimeta, humil mestre del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure a tres generacions i que no va interrompre el seu ensenyament ni en temps de guerra. Recordo el Dr. Isidre Gomà, biblista eminent, que va desvetllar en molts el gust per l’estudi de la Bíblia. Aquí a Badalona molts recordeu a Donya Júlia, ferma i alhora propera, o el senyor Miquel Nolis, savi i profund, que sabia detectar les vocacions autèntiques. Tots podríeu posar nom a mestres autèntics que recordeu. Esse

Presentació del llibre de Javier Bustamante, Tú

[J.BUSTAMANTE, Tú . Barcelona, Edimurtra, 2015] Presentació Sant Jeroni de la Murtra, 25 de gener de 2015. Som a la cuina del monestir. La cuina dels frares. La cuina de la fogaina, de la pica i de la nevera de gel. La cuina de les rajoles de cartabó. De les voltes catalanes. La cuina vella: allí on es preparaven els àpats que se servien al refetor. La cuina dels bols de ceràmica pintats de blau, que apareixen entre el fang, cada vegada que plou. La cuina del brou i del “platillo”. La cuina de la Murtra. La paraula “cuinar” té un doble sentit. A més d’amanir les viandes, “cuinar” vol dir figuradament, preparar alguna cosa. Tot això es va cuinar, “tenir l’olla”... El Javier Bustamante a més de poeta és cuiner. I un bon cuiner. Parlo per experiència. I m’alegra que fem aquest acte a la cuina perquè aquest llibre de poesia té una dimensió culinària transcendent. Tu mi hogar/yo tu hogar:/ hoguera común donde calentamos el ser y cocinamos la Palabra (p. 38).

L'oportunitat present

Homilia diumenge 3 de durant l’any 25/01/2015 A la primera lectura ens sobta la desproporció: Jonàs era un home sol i la ciutat de Nínive era molt gran, una metròpoli: calia tres dies per recórrer-la. Nosaltres vivim en una metròpoli (tota l’àrea metropolitana de Barcelona) encara caldria molt de temps si l’haguéssim de recórrer a peu! Però sovint, quan passo per l’autopista i veig aquestes cases altes de pisos, penso: quantes històries de vida darrera cada carrer, cada bloc, cada porta... Sovint, quantes sofrences! Quantes famílies desestructurades, quants han perdut el nord i l’esperança! Aquell fou un gran repte pel profeta Jonàs que, no obstant, va assolir la conversió de Nínive   D’alguna manera aquesta asimetria és la que avui la comunitat creient, la “minoria creativa”, experimentem davant d’unes ciutats que han crescut de manera   desorbitada. Estem cridats a treballar per la conversió dels seus ciutadans, és a dir, a ajudar que les persones es girin cap allà on hi ha

En els 30 anys d'Arrels cristianes de Catalunya

Intervenció de Mn. Jaume Aymar i Ragolta a la taula rodona sobre “Església i Catalunya, 30 anys de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya” Palau Robert, 15 de gener de 2015.     M. H. Sr. Joan Rigol, Sr. Enric Vendrell, Sr. Salvador Cardús, Sr. Francesc Rosaura, membres del memorial bisbe Joan Carrera, senyores i senyors, amigues i amics.   En el llibre de Joaquim Ferrer i Francesc Teruel Joan Carrera, un bisbe del poble (Editorial Mediterrània, 2015) queda prou palès que ell fou l’autor principal i únic del document Arrels cristianes de Catalunya i que els prelats catalans van assumir-lo del tot.   La meva valoració personal del document és molt alta i positiva: ha estat un dels eixos del meu ministeri. Arrels cristianes està signat el 27 de desembre de 1985 -l’any que vaig rebre l’ordenació diaconal- i va ser publicat l’any següent quan vaig ser ordenat sacerdot. Per tant podria dir amb senzillesa que sóc de la generació de capellans d’ Arrels cristiane

Aquells mestres

Homilia diumenge II de durant l’any 18/01/2015 Estimats germans i germanes, Jesús era considerat un rabí, és a dir un mestre, “el meu mestre” (en hebreu) i de fet ho era. Era un home savi, preparat, que coneixia a fons les Escriptures i els ritus costums i tradicions del seu poble.   I Joan Baptista que reconeix en Ell l’enviat de Déu, aquell que lleva el pecat del món, és a dir aquell que allibera de l’esclavatge... Joan, dic, té la generositat de desprendre’s de dos deixebles seus perquè segueixin Jesús. Caldria preguntar-nos avui quants líders polítics, o empresaris o professors o responsables d’associacions estarien disposats a renunciar a dos bons col·laboradors perquè se’n vagin a treballar a una altra empresa o associació. O a dos bons alumnes perquè se’n vagin a una altra escola. Tots som molt gelosos de les nostres pròpies parcel·les. Però Joan era generós i Jesús també ho era: quan crida els apòstols “perquè estiguin amb ell”, no els retindrà pas si no que els envia
Homilia Baptisme de Jesús 2015 Jesús, en el decurs de la seva vida històrica va viure molt condicionat: un país petit, ocupat, amb unes autoritats religioses fonamentalistes que escrutaven obsessivament tot el que feia i deia, amb uns deixebles que no l'acabaven d'entendre, amb un projecte que des del punt de vista humà semblava abocat al fracàs. Però malgrat tot això, Ell se sentia interiorment un home lliure:   lliure per estimar, lliure per a fer el bé, lliure per predicar i guarir. Lliure per posar en qüestió tot allò que oprimia l’home i la dona del seu temps. I la seva llibertat interior naixia d'aquesta experiència tan pregona del Jordà que acabem d’escoltar en l’Evangeli, una experiència que li va canviar radicalment la vida. La veu del cel: "tu ets el meu Fill, l'Estimat, en tu m'he complagut.” Aquesta experiència radical de l'amor de Déu és en l'arrel de la seva llibertat interior. Nosaltres mateixos també ens podem sentir condici

Fer de mags

Epifania 2015 Els pastors no van trigar gaire a veure Jesús. En canvi els mags hi varen arribar després d’un temps llarg i d’un camí difícil. Certament que la fe sempre comporta una opció personal, però hi ha persones a qui ens ha estat relativament fàcil de creure: a casa, a l’escola, els amics, el context… tot ens ha parlat de Déu… En canvi els mags arriben a Jesús fent un camí llarg i difícil. Es van deixar guiar –sembla- per una conjunció estel·lar i van haver de sortejar obstacles... Hi ha persones a qui arribar a trobar-se amb Jesús els ha suposat i els suposa tot un treball interior, una lluita, una conversió. Els pastors per trobar Jesús van entrar en un estable, dins d’una cova. En canvi els mags entren ja en una casa. Són les persones que s’atansen a les nostres comunitats i volen veure-hi Jesús. El trobaran? Ens trobaran units? Veuran en els nostres rostres la tendresa de Déu? La festa d’avui em va pensar també espontàniament en les persones que han vingut de ll

El projecte de Déu

Diumenge II després de Nadal (4/01/2015) Acabem de proclamar el que anomenem pròleg de l’evangeli de Sant Joan que vàrem també tenir l’ocasió d’escoltar el dia de Nadal. No hi fa res, fa anys aquest evangeli es llegia al final de totes les misses: és un text tan ric! És talment un preludi de l’evangeli i en un preludi musical s’enceten els temes que després es desenvoluparan tot al llarg de la peça. Joan comença el seu evangeli amb la menció d’”el principi” que és una referència a la creació. Tota l’obra de Jesús quedarà situada en aquesta perspectiva. El Déu que crea el món –avui en diem el Big Bang, la gran explosió- és el que es manifesta en Jesús. Déu és anterior a la història (Cf. Mateos-Barreto) i per tant a la Llei. Si es posa en primer pla el Déu de la Llei correm el risc d’oblidar que Déu abans de ser legislador va ser creador. Jesús que ha vingut a portar el Déu creador i de la vida i els dirigents jueus no podien tolerar-ho. Quantes vegades en la nostra societat