Jaume Aymar i Ragolta

Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, Un dels avantatges, si es pot dir així, de la situació sanitària que encara travessem, és que, més que mai, hem après a mirar-nos els ulls. Per sobre de les mascaretes, costa defugir la mirada i mirant els ulls copsem molt més el grau de sinceritat del nostre interlocutor.   El Papa Francesc, en el missatge de la Jornada Mundial per a les comunicacions socials que avui celebrem, recorda que “no es comunica solament amb les paraules, si no amb els ulls, amb el to de veu i amb els gestos. La forta atracció que Jesús exercia amb els qui trobava, depenien de la veritat de la seva predicació, però l’eficàcia del que deia era inseparable de la seva mirada.” Les mirades de Jesús a l’evangeli són diverses, profundes i eloqüents. La festa de l’Ascensió que avui celebrem, ens convida a mirar el cel. Hem d’aprendre de tant en tant a deixar de mirar la pantalla del mòbil, de l’ordinador de la tele o de la tauleta, per mirar la volta blava, ennuv...

Diumenge V de durant l'any Estimats germans i germanes, Els apòstols tenien la vida aparentment resolta: alguns estaven casats, tenien família, treballaven en una petita pesquera. Certament que l’ofici de pescador no era gaire ben vist: els pescadors treballaven de nit i de dia sovint s’adormien a la sinagoga.   Era també un ofici dur perquè de vegades s’hi escarrassaven tota la nit, però no pescaven res. Però mal que mal, tenien la vida resolta. Com s’explica doncs que un tal Jesús, que no era del seu ofici, els seduís fins al punt que ho deixessin tot i el seguissin? Encara que n’haguessin sentit a parlar, tot i que tingués fama de taumaturg, de guaridor, malgrat que parlés amb autoritat, no s’acaba d’entendre, humanament parlant, aquesta immediatesa en la resposta, aquest deixar-ho tot per anar-se’n amb Ell. La podem comprendre una mica si cadascú ens capbussem en la nostra pròpia vocació. Si a una persona casada li pregunten per què va triar aquell o aquella per co...