Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VI de durant l'any Estimats germans, Què ens diu el Senyor en aquest evangeli d’avui? A primera vista és un evangeli que parla de la guarició d’un leprós. Però avui la lepra, malgrat que avui encara afecta 16 milions de persones en el món i unes cinquanta mil a Europa, ens pot quedar un mica lluny Amb tot, ens diuen els entesos que la referència a la lepra a la Bíblia no solament es refereix a aquesta malaltia concreta, sinó que la paraula hebrea té un significat més ampli que incorpora diverses afeccions de la pell, fins i tot a floridures a parets, mobiliari o roba (Pilar Casals). Recordo que, de petit, al poble quan es parlava de “pesta” s’usava la mateixa paraula per parlar de la malaltia dels conills, que per indicar figuradament que hi havia moltes formigues o molts mosquits: “és una pesta”, es deia amb evident exageració. Ara sí que en la pandèmia tots hem experimentat molt de prop el que és una pesta i encara molt més contagiosa que la mateixa lepra! Sigui co...

Diumenge 28 de durant l’any Estimats germans i germanes, aquest evangeli d’avui –altament simbòlic- se situa camí de Jerusalem. Jesús va cap a la Ciutat Santa però sap que allí s’haurà d’enfrontar a la institució jueva que el portarà a la mort. Entre tant està vorejant la frontera de dues regions enemistades: Samaria i Galilea. Quantes vegades nosaltres avui hem de passar també a prop i fins i tot hem de conviure amb persones enemistades potser per raons polítiques o per interessos o per lluites de poder. Tots hem patit la fredor d’una situació tensa, aquell silenci que es pot tallar, quan no l’enfrontament obert...   És com estar conduint un utilitari entre dos camions grossos que en qualsevol moment ens poden aixafar. I en aquell context d’enemistat apareixen els deu leprosos. Mossèn Rius Camps, biblista, opina i ho fonamenta que aquells leprosos en realitat eren sediciosos que la institució central havia avortat titllant-los de leprosos, és a dir d’impurs. I és que ...

Estimats germans i germanes, Un dels moments més impressionants dels pelegrinatges a Lourdes és la benedicció dels malalts amb el Santíssim. En recordo una de fa anys: Jesús sagramentat desfilava enmig d’un silenci impressionant davant dels malalts posats a la gran esplanada, molts d’ells en cadires de rodes i lliteres mentre les veus, en diverses llengües, per la megafonia, anaven clamant peticions evangèliques: “Senyor fes que hi vegi”, “Senyor fes que hi senti”, “Fill de David, tingues compassió de mi”... Preguem avui per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, una associació que va néixer fa més de cent anys per acompanyar a Lourdes de França a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge. Badalona té una llarga tradició de pelegrinatges amb alguns miracles memorables. Però el miracle permanent de Lourdes, el signe més admirable, ahir i avui, és la fe de les persones que hi acuden...

Homilia diumenge VI de durant l’any Santa Eulàlia, la ben parlada. Celebrem amb molt de goig l’eucaristia aquest diumenge sisè de durant l’any que ens presenta la purificació del leprós. La primera cosa que em sorprèn és la seva manera de demanar: “si voleu podeu purificar-me”. Aquest “si voleu” inclou implícitament la fe, o si més no una actitud de confiança. No li diu: purifiqueu-me! Li diu si voleu podeu purificar-me. Cal aprendre a demanar. Demanar no ofèn pas. esús el va purificar, i en purificar-lo el va reintegrar a la societat. Només li va posar una condició, una sola: no ho digués a ningú. És l’anomenat “secret messiànic” de l’evangeli segons Sant Marc. No es podia saber que Jesús era el Fill de Déu fins després de la seva mort i resurrecció. Aquell leprós no va ser obedient: era normal. A la primera lectura se’ns ha explicat la situació de marginació que patien els leprosos i que a més estava prescrita per la llei religiosa. Aquell leprós, entusiasmat per saber-se curat, això...