Jaume Aymar i Ragolta

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

(Ressenya de la pel · l í cula Conclave. Edward Berger, 2024) He tingut ocasió de veure dues vegades la peli Conclave. Una traduïda, i l’altra en versió anglesa, italiana, llatina i castellana, amb subtítols. Les dues vegades he acompanyat d’altres persones. He tingut l’ocasió de comentar-la amb sacerdots, religiosos i seglars. Els seus comentaris m’han ajudat. La resumeixo en deu qualificatius: 1.      1.  Profètica. Las Sandalias del pescador (1968) fou profètica perquè només deu anys després es va elegir un papa de cultura eslava, amb bones relacions amb el judaisme, pastat en el sofriment. Amb un discurs del protagonista Anthony Quinn, que fou decisiu per convèncer els indecisos cardenals, en risc d’ofegar-se en la xarxa del poder.  Crec que Conclave pot ser també profètica quant al perfil del nou pontífex: humil, fet al sofriment, tendre. 2.      Oportuna. En el moment present de l’Església i del món aquesta pel · l í cula s’ha pos...

Estimats, Les benaurances revelen una manera de pensar en positiu. Són lloances. Jesús lloava Déu i lloava els germans, especialment els més petits o els més llunyans. I avui de lloances n’hem proclamat 9, però n’hi ha més de cinquanta als evangelis: “Feliç tu que has cregut...”, “Feliços els qui creuran sense haver vist...” “Feliços els vostres ulls que han vist, les vostres orelles que han sentit...” I encara mirem com Jesús lloa la fe del centurió, de la dona siro-fenícia, o lloa a Natanael... Quan tantes vegades ens fixem en les coses que no van bé, l’estil cristià, l’estil de Jesús, el nou estil de convivència humana, és lloar totes aquelles que sí que van bé. Hem de ser capaços de lloar els altres, de veure allò de positiu que tenen i hem de ser capaços, també, de rebre una lloança. De la mateixa manera que nosaltres lloem el Senyor de bon matí en la pregària de laudes, que vol dir això, lloes, lloances, de la mateixa manera que el magnifiquem units a Maria en la pregària de v...

Diumenge XXXII Estimats, aquesta setmana molts hem visitat el cementiri o el columbari, hem pregat pels nostres difunts, hem pensat més en la mort i en el més enllà. És just i necessari. És convenient. I també és insuficient. Perquè com va dir, profèticament, Gustavo Adolfo Bécquer: “ Díos mío qué solos se quedan los muertos! ” I l’evangeli d’avui ens parla de la resurrecció. Ens en parla a partir d’aquesta topada amb els saduceus. També les topades poden ser fructuoses. Aquells homes que no creien en la resurrecció, havien caigut en el seu propi parany.   El parany saduceu, la trampa saducea, és una expressió que ha   passat a la nostra parla, és la pregunta capciosa que es planteja amb ànim de comprometre l'interlocutor, perquè qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o considerada inconvenient.   Els saduceus eren experts en plantejar aquest tipus de qüestions enverinades:   per exemple, aquesta d’avui si una dona té set esposos, en la resurrecció,...

Paraules en la presentació del llibre “Autobiografía de un cura único” de Mn. Ignasi Torrent Portabella. Seminari Conciliar de Barcelona, 18 de novembre de 2021. Dedicació de les basíliques de Sant Pere i Sant Pau apòstols.   Ja heu endevinat que   l’acte d’aquest vespre és molt més que la presentació d’un llibre: és un homenatge al nostre estimat Ignasi Torrent Portabella. Aquest llibre de butxaca és breu. Però és molt dens. Resumeix quasi setanta-cinc anys d’una vida lliurada als altres. N’hi ha prou amb llegir la pàgina 65 per adonar-nos de la riquesa del teu itinerari vital.  Però jo em centraré en la teva vessant d’home d’Església. Recordo bé el dia de la teva ordenació sacerdotal a la Catedral el 15 de novembre de 2009, de mans del Cardenal Lluís Martínez Sistach. Quan els preveres assistents t’anàvem imposant les mans, tu ens miraves amb una mirada alhora agraïda i sorpresa i anaves dient baixet els nostres noms... ja eres sacerdot! Tenies 62 anys. Abans...

Santíssima Trinitat 2021 Celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tres persones distintes i un sol Déu veritable. El misteri central de la nostra fe. Nosaltres creiem en un Déu Trinitari, al que hem invocat des del principi d’aquesta eucaristia quan ens hem senyat. Com escriu el nostre arquebisbe a la seva carta dominical d’avui: “l’Església ens recorda que Déu en la seva intimitat més profunda, és una comunitat de vida i d’amor, una família que s’estima.” Cal distingir entre enigma i misteri. El P. Pedro Arrupe, jesuïta, que passà llargs anys al Japó i que fou General de la Companyia de Jesús, escriu que en una ocasió intentava explicar-li a un japonès el Misteri de la Santíssima Trinitat. Una feina àrdua, especialment per a un poble que no té el concepte de persona com el tenim a l’Occident, perquè allí prima el país, l’empresa, la família... Per dues vegades quan Pedro Arrupe, després d’explicar-li, li preguntava si   l’entenia el japonès li responia:   “Ho se...

  Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Hi ha diverses pàgines a l’evangeli on es parla de la relació directa o indirecta dels ensenyaments de Jesús amb l’economia. Aquesta pàgina d’avui sembla tenir una lectura immediata, més enllà de lliçons morals: el diner està fet per invertir-lo, no per deixar-lo immobilitzat o amagat sota una rajola.   Una cosa queda clara, Déu és generós i magnificent i tots estem cridats a viure la generositat i la magnificència. El temps que estem vivint, amb possibilitats de conversar més en família i en petit grup, hauria de ser una oportunitat per aprofundir criteris tan cabdals com el de l’economia. I no tant per plànyer-nos de les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, quant de ser enginyosos i creatius en el destí de les nostres finances a la llum de la Doctrina Social de l’Església. Habitualment quan posem els diners al banc no preguntem què en fan, perquè molts ja sabem que les entitats financers solen aplicar els nostres diner...

De petits llegíem les enginyoses obres d’Enyd Bliton que parlaven d’un grup de petits detectius que s’anomenaven Set secrets. Sant Jaume descriu la saviesa que ve de dalt i li dóna precisament set qualificatius. Podríem dir que són els sets secrets per adquirir-la i per demanar-la. Diu que els qui cultiven aquesta saviesa que ve de dalt i que és un do del cel seran: pacífics, moderats, dòcils, compassius, plens de bons fruits, imparcials i sincers.   A tots ens plauria ser així. Però no ho som, o no ho som prou i necessitem estímuls que il·luminin el nostre camí. Dijous passat al Monestir de la Divina Providència en una eucaristia entranyable presidida pel Cardenal Omella, vam celebrar la declaració de venerable de Sor Francesca de les Llagues de Jesús -la badalonina Coloma Antònia Martí i Valls- monja del Monestir de la Divina Providència de la nostra ciutat. L’abadessa ha pregat i ha treballat molt perquè arribés aquest dia. La Coloma fou batejada aquí a Santa Maria. Nascuda...

16 de febrer de 2018 Dr. Jaume Aymar i Ragolta, degà de la Facultat de Filosofia "Docència i formació en les facultats eclesiàstiques. Presentació del nou document papal sobre els centres universitaris de naturalesa eclesiàstica (successor de la Sapientia Christiana). "L'aportació de les matèries filosòfiques al pensament cristià" (degà de la FFC) (7') Crec que a la llum de la Constitució Apostòlica Veritatis Gaudium no podem dir mai més que la filosofia és la serventa de la teologia. A la Veritatis Gaudium la filosofia, l’amor a la saviesa, el pensament, hi ocupa un lloc molt destacat: hi ha 89 referències als estudis filosòfics mentre que a la Sapientia Christiana n’hi havia només 32. És lògic perquè el món i el panorama en l’educació superior en els darrers quaranta anys han canviat enormement. Però no és una qüestió purament quantitativa: Joan Pau II especialment en la Fides et Ratio (1998) dins del marc del diàleg entre filosofia i teologia, ...

Coherència (Diumenge XXXI, 5 de novembre de 2017) Les paraules de Jesús que recull l’evangeli d’avui, van ser pronunciades al Temple, dos dies abans de la Passió, per tant en un context difícil de persecució . Jesús destaca la responsabilitat que tenen al capdavant del Poble de Déu aquells que exerceixen algun ministeri, alguna guia. En la mateixa línia de la profecia de Malaquies que hem escoltat a la primera lectura:  parla dels sacerdots pecadors que estaven al servei del Temple al seu retorn de la deportació, ja cinc segles abans de Crist. En la primera part de l’evangeli es descriu com són els escribes i fariseus. Jesús afirma la seva responsabilitat però alhora els acusa d’inconseqüència, d’egocentrisme i de vanaglòria. Jesús reconeixia la seva autoritat. Els doctors o escribes eren els responsables del magisteri religiós a Israel i per tant representaven legalment la continuïtat de la càtedra de Moisès. Jesús desautoritzava algunes de les seves opinions personals, ...

Diumenge XIII de durant l'any Estimats germans i germanes, Quina simplicitat tan bonica tenia aquella petita habitació d’obra a la terrassa que aquella bona dona sunamita va preparar per Eliseu! Tenia l’indispensable: un llit, una taula, una cadira i un llum... Amb que poc es pot fer feliç a una persona. Recordo a mossèn Gumersind Vilagran, rector de Santa Eugènia de Palamós. Em deia que al peu del campanar de la seva parròquia havia fet un petit habitatge, amb un llit plegable i una dutxa. Aquell sant sacerdot em comentava amb entusiasme:”Mossèn, és que vostè no sap què és per un home que porta dies sense dormir, poder dormir una nit... I poder dutxar-se després de dies de no fer-ho!” Podeu dir que hi ha una radical diferència. Que aquella dona benestant va preparar un habitatge digne per a “l’home de Déu”, per al profeta i que el mossèn volia senzillament acollir un sense sostre.  Però jo em pregunto és que un sense sostre no és també una persona de Déu? No hi trobem ...