Jaume Aymar i Ragolta

  Estimats germans i germanes, A l’evangeli d’avui, Jesús s’adreça de primer a la multitud i després als deixebles. Diuen que el secret de l’èxit del Senyor és que demanava poc de molts i molt de pocs. És a dir, que a les multituds no els exigia gaire, però als deixebles molt.   A les multituds els parla amb una imatge per a ells quotidiana: la de la sembra. En un context agrícola, tothom ho podia entendre: el sembrador és sobreabundant, tira la llavor i no mira on.   I Jesús explica sis resultats diferents de la sembra, tres negatives, és a dir quan la llavor no cauen en terra bona:   al marge del camí, menjada pels ocells, per tant, perduda; entre el pedregar, seca; entre espines, ofegada.   I tres positives: dona el cent per cent de fruit, el seixanta i el trenta. Potser la conclusió seria: hi ha un 50% d’actuacions que poden sortir bé i un 50% que no. És una cura d’humilitat apta per tothom pot entendre: la meitat de vegades fracassem (cal preparar-nos amb...

Carta del Rector de Santa Maria (publicada al Full Parroquial de Santa Maria de Badalona el 20 de març de 2022) Benvolguts feligresos, Un dels grans problemes socials que afectava el barri de Llefià als anys seixanta del segle XX era la manca d’habitatge: els preus dels pisos eren una barreja infranquejable per la gent treballadora. Mn. Joan Carrera – aleshores rector de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua i anys després, bisbe auxiliar de Barcelona- va propiciar la formació d’una cooperativa d’habitatge que es va constituir el 12 de desembre de 1964 amb 33 socis. Ell mateix actuà com a vocal de la junta. A Llefià, al costat del temple, hi havia un terreny propietat de la parròquia, que la cooperativa va poder comprar a un preu raonable, gràcies al crèdit que mossèn Joan va demanar a una entitat bancària amb l’aval d’una família benestant de Badalona.   De primer, es van construir dos blocs de 24 pisos cada un: el 1967 foren lliurades les claus del primer bloc i el 1969 les del ...

Mn Richard i ministres de l’altar Sr. Tinent d’Alcalde, senyors regidors Diaconesses de l’Església Baptista de Badalona Representants d’altres comunitats Germanes i germans, Avui, dia 1 de juliol de 2017 fa exactament 120 anys que la Reina regent, Maria Cristina d’Habsburg, va signar el decret que convertia la vila de Badalona en ciutat. Ella mateixa l’havia visitat nou anys abans, el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona. L’any 1997 quan fou el centenari ja en vam fer memòria agraïda i vam posar una placa commemorativa. Cent vint anys no és un número gaire rodó, però és tota una trajectòria que ja fa goig i un motiu de donar gràcies a Déu. ,  El 1897 fou un any que Barcelona, en créixer ràpidament, va absorbir vàries poblacions al seu voltant: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals que van passar a ser nous barris o districtes de la ciutat. Hagués estat molt versemblant que Badalona hagués queda...

Homilia diumenge IV (29/01/17) Les benaurances -dolces felicitacions del Senyor- no es troben solament al Sermó de la Muntanya. El gènere benaurança ens surt a l’encontre també en d’altres passatges de l’Escriptura, per exemple quan Elisabet li diu a Maria “benaurada tu que has cregut, tot allò que el Senyor t’ha fet saber s’acomplirà” o quan  Jesús Ressuscitat li diu a Tomàs: “benaurats els qui creuran sense haver vist”. Les benaurances tenen el perfum de la lloança, del benparlar, del reconèixer el caire positiu de les situacions aparentment més aspres i difícils. Les benaurances són un cant a les persones que són considerades beneïdes per Déu. Hi ha un matís, per tant de perennitat i d’arrelament. No es tracta d’una felicitat passatgera ni efímera: és una felicitat per sempre. És aquella que tots somniem tenir. Jesús ens ensenya que aquesta felicitat eterna s’aconsegueix per un camí paradoxal, el de l’abnegació i el de l’anorreament. Quan més ens desdibuixem a nosaltres ...

Homilia diumenge XXXI de durant l’any   Zaqueu volia veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista. De vegades penso que avui hi ha molta gent que vol veure Jesús, però que potser nosaltres mateixos, “els de tota la vida” els privem la vista, perquè amb el nostre comportament, amb les nostres incoherències, amb les actituds de cada dia no el deixem transparentar prou.   Vetllem sobre la nostra manera de fer: de vegades, sense voler, som un tap. El gest coratjós de Zaqueu fa que Jesús gosi auto invitar-se a casa seva. Una invitació que ens recorda a aquelles paraules del darrer llibre de la Bíblia, l’Apocalipsi:   “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi. (Apocalipsi 3,20.)”. Jesús és a la porta del cor i truca, però nosaltres eixordats amb la remor de cada dia no el sentim o no el volem sentir. És aquell sonet de Lope de Vega de tantes ressonàncies agustinianes:...

11 de maig de 2011 Benvolgut mossèn Joaquim, rector de Santa Maria i arxiprest Germans capellans concelebrants de les parròquies i comunitats religioses de Badalona, Tiana i Sant Adrià Sr. Alcalde i digníssimes autoritats Representants d’altres religions Confrares de Sant Anastasi Germanes i germans, “No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima.” No tingueu por, aquest va ser el clam de Jesús, que va anar al suplici de la creu, va ser també el convenciment dels màrtirs, que en aquell context de persecució eren animats per sant Pau,: “Qui serà capaç d’allunyar-nos de Crist que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions... la mort sagnant?” No tingueu por, va ser també el clam amb que va iniciar el seu pontificat el Papa Joan Pau II que acaba de ser beatificat a Roma. No tingueu por, obriu de bat a bat les portes a Crist... No hem de tenir por, perquè la por paralitza, impedeix d’actuar. No és una valentia il•lusa, és el coratge del qui se sent...