Jaume Aymar i Ragolta

Estimats,                 Una salutació ben cordial des de Santiago de Xile, on estic aquest mes convidat per COANIQUEM, corporació d’ajuda a nens cremats.   Hem proclamat a la primera lectura una visió del profeta Daniel, un personatge que visqué al segle VI abans de Crist, durant l’exili dels israelites a Babilònia. Les seves visions extraordinàries, descrites als capítols 7-12, en una època de mentalitat simbòlica, han estat motiu d’inspiració per als artistes en el decurs de la història. Així, la figura de l’ancià savi i venerable amb el vestit blanc com la neu i la cabellera blanquejada, pot haver inspirat des de les representacions barroques de Déu Pare que coronaven els retaules del segle XVIII i principis del XIX fins al mag Albus Percival de la sèrie Harry Potter que, aparentment, és un ancià paternal, savi i protector; passant pel druida Panoramix d’Astèrix que sap fabricar el beuratge més eficient. La bellesa del relat que h...

Diumenge I de Quaresma Quaresma és el temps de posar nom a les nostres temptacions, que es tornen més subtils i sibil · lines com més anem avançant en el camí del seguiment de Jesús, com més grans ens fem. La bella aliança de Déu amb Noé que hem escoltat en la primera lectura és una aliança en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una aliança amb tota la creació, els altres éssers animats, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat, la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de creure’ns el reis de la Creació. El Papa Francesc a la Laudato si denuncia que cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre (n. 33)...

Diumenge primer de Quaresma 1 de març de 2020 La Litúrgia de la Paraula en aquest primer diumenge de Quaresma repassa les fites fonamentals de la història de la salvació, de la història de la cura i la guarició. L’ésser humà creat per Déu. Vençut pel mal a Adam –que vol dir home- i vencedor del Mal en Crist. I com un pont entre ambdues lectures la carta als Romans contempla les dues respectives situacions de l’ésser humà: sota el domini del pecat i la mort per la seva solidaritat amb Adam i en el regne de la gràcia per la seva incorporació a Crist. En temps de Jesús molts buscaven la trobada amb Déu en el desert mitjançant una ascètica d’austeritat, d’oració i de reflexió sobre les Sagrades Escriptures. El seu ambient preferit era en la vessant oriental de les muntanyes de Judà. Jesús va voler practicar també una temporada a nivell heroic, l’espiritualitat del desert.   Els qui hem tingut la sort de viatjar, per exemple, a Egipte ens ha impressionat veure la diversit...

Una figura estel·lar d’aquest temps d’Advent és Joan Baptista. Joan estigué molt unit a Jesús, ja des del si de la seva mare. Entre els dos cosins hi havia unes relacions excel·lents, semblants a les que tenen encara avui alguns cosins que són més que germans o són molt amics. Joan i Jesús són figures complementàries. És impressionant la humilitat Joan, no vol cap protagonisme: cal que ell creixi i jo minvi, diu tot referint-se a Jesús. O bé, jo batejo només amb aigua però després de mi vindrà un altre que us batejarà amb aigua i esperit: un nou baptisme que no exclou l’antic, però que el complementa. I a Jesús li dol molt la mort del Baptista. Joan Baptista va trencar les expectatives els seus pares perquè no va ser sacerdot –aleshores l’ofici s’heretava- o no ho va ser a la manera que el seu pare Zacaries pogués entendre el sacerdoci. Ell no portava ornaments delicats, ni s’alimentava amb àpats suculents. Vestia amb pells i s’alimentava de llagostes i mel boscana. No s’estava e...

Diumenge II d’Advent 9/12/12 L’evangeli ens situa en unes coordenades històriques. Sant Lluc que tenia una gran capacitat descriptiva, ha traçat el relat precís dels personatges històrics del temps de Jesús. També nosaltres, cada vegada que diem el Credo llarg anomenem Ponç Pilat, un personatge històric. Tot allò que creiem té el seu fonament en un paisatge i en un moment històric concret. Diuen els biblistes que gairebé tots els noms enumerats evoquen records de corrupció. Signes de la necessitat que té l’ésser humà de ser redimit. Igualment avui hi ha corrupció, polítics que extorsionen, trànsfugues, alts càrrecs imputats... Un panorama certament trist. Però no ens quedem criticant, actuem. Procurem enfortir el teixit social. El temps d’Advent ens evoca el desert. Una de les coses que més m’impressionen del desert és que no tens punts de referència, tot et sembla igual. Un altre és que l’aridesa, la sorra, les roques, t’ajuden a cercar l’essencial. Una altra és la bell...