Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge tercer de Quaresma. Estimades germanes i estimats germans, a molts pobles i ciutats les famílies tenen un motiu, un nom o un malnom. Al meu poble adoptiu, Calonge de les Gavarres (ara dit Calonge i Sant Antoni) nosaltres som els de Can Rusques, els veïns són de Can Fesol, hi ha Can Lluna Vella, Can Pocoli, Can Sixt de Sa Torre... etc. Però és que també tot el poble té un sobrenom: “Sa Bardissa”: crec que un dels  primers que ho va posar per escrit fou l’escriptor Josep Pla Casadevall; la seva tia Maria vivia al barri del Pedró. Per què a Calonge en diuen de Sa Bardissa? Hi ha diverses explicacions: els uns deien que perquè era un lloc misteriós, un cul-de-sac, d’altres perquè, a falta de muralla, hi havia una espessa bardissa que voltava tot el poble, d’altres encara creiem que pel seu origen jueu, basat, precisament en aquest passatge de l’Èxode que hem proclamat a la primera lectura. El de la bardissa incandescent. Una planta espinosa que crema, té mala entrada. ...

Homilia diumenge VI de durant l'any 13 de febrer de 2022  Estimats germans i germanes, la nostra diòcesi i l’església catalana i mallorquina està de dol per la mort del bisbe Toni, als 49 anys de vida cristiana i només quatre anys de ministeri episcopal. Des d’aquella primera vetlla de pregària del19 de desembre de 2021, quan fou ingressat a l’Hospital Clínic, hem tingut gairebé dos mesos per anar-nos acomiadant d’ell. Jo mateix dimarts passat, anant a visitar un altre malalt a l’Hospital Clínic, que estava ingressat a la mateixa planta, vaig poder pregar uns moments davant la porta tancada de l’habitació del bisbe Toni, sense entrar-hi, perquè les visites estaven restringides. Era doncs, una mort esperada i tot i que a molts ens hagués agradat acomiadar-nos personalment d’ell, jo ho vaig poder fer: la darrera reunió que vaig tenir amb el bisbe Toni, acompanyat del vicari episcopal mossèn Andreu Oller i del P. Jesús Sans, ocd, arxipreste, va ser per preparar una trobada per disseny...

Dimecres passat va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona Maria Bori Soucheiron, una catalana molt activa durant anys a Santiago de Xile. Maria Bori, membre del Grup Claraeulàlies i bona amiga de la serventa de Déu Rosa Deulofeu, dirigia a Xile “Casa abierta”, una llar oberta a les mares i els infants cremats atesos per Coaniquem, la corporació d’ajuda als nens cremats fundada fa quaranta anys pel doctor Jorge Rojas Zeglers que avui s’ha estès per diversos països de llatinoamèrica. Els nens cremats, necessiten tractaments llargs i és l’ocasió per formar a les mares perquè previnguin aquests accidents domèstics i els ajudin a créixer harmònicament. Aquesta experiència va portar la Maria Bori a fer un treball de recerca sobre la caseïtat , l’art de portar la casa. Maria va entendre que del sofriment pot néixer una nova vida. Arran de la seva mort, li dedico aquest s onet amb estrambot serè en el comiat de Maria Bori Soucheiron 15 de novembre de 2019, Sant Albert Magne Ma...